Selecciona Edició
Connecta’t

Els amos de BPA denuncien amenaces de la policia per donar dades de Pujol i Mas

Higini Cierco declara davant la jutgessa andorrana que el van advertir que si no col·laborava “el banc moriria”

Una dona davant d'una oficina del BPA.
Una dona davant d'una oficina del BPA. reuters

Els germans Higini i Ramon Cierco, accionistes majoritaris de la intervinguda Banca Privada d’Andorra (BPA), van declarar ahir davant la jutgessa instructora del cas BPA haver rebut “amenaces i extorsions” de la Policia Nacional per obtenir informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. Els Cierco, querellats pel Govern d’Andorra, van assegurar en la seva compareixença que la policia els va advertir que si no col·laboraven “el banc moriria”.

Els accionistes majoritaris del banc, que va ser intervingut i posteriorment subhastat, van comparèixer ahir al matí davant la jutgessa Canòlic Mingorance com a inculpats per la querella que va interposar l’Executiu d’Antoni Martí contra la cúpula de BPA, matriu de Banco Madrid. L’entitat va ser acusada pel departament antifrau (FinCen) del Tresor nord-americà d’afavorir el blanqueig de capitals procedents del crim organitzat de les màfies xineses i russa a Espanya, del càrtel mexicà de Sinaloa i d’una presumpta trama vinculada a Petrolis de Veneçuela.

A les deu del matí, va comparèixer Ramon Cierco, que va defensar la gestió de l’entitat i els mecanismes de control que s’aplicaven per prevenir el blanqueig de capitals. Al migdia ho va fer Higini Cierco, que al final de la seva declaració va voler posar en coneixement de la jutgessa les presumptes pressions de la policia espanyola, segons van explicar els mateixos empresaris.

Cierco va assegurar que el 2014 el llavors conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel —avui a la presó—, es va reunir amb el comissari en cap del departament d’Assumptes Interns de la Policia Nacional, Marcelino Martín Blas. Segons el relat que Cierco va fer a la jutgessa, la trobada es va produir arran d’una petició de l’ambaixada d’Espanya a Andorra sota l’amenaça que si no hi accedia “el banc morirà”. La carta amb la qual jugava Espanya, segons fonts properes al cas, era la informació sobre els casos Emperador i Clotilde, en els quals podia tenir alguna implicació.

Segons Cierco, l’alt càrrec de la policia va exigir a Miquel “informació bancària de Mas, Junqueras, Pujol i les seves respectives famílies”, ja que Pujol tenia dipositats “no més de cinc milions d’euros” a l’entitat. Els responsables del banc van demanar consell a un advocat de confiança de Barcelona i van anar després a la reunió amb la policia.

Els Cierco van sostenir que la informació facilitada va ser filtrada a un diari i Pujol va haver d’admetre el seu frau. L’accionista del banc va considerar davant la jutgessa que les dades proporcionades no van satisfer la policia i va atribuir a aquest empipament la nota de la FinCen nord-americana. Els Cierco van dir que no van denunciar abans aquestes pressions per “prudència”, però van afegir que sí que ho van comunicar a l’Executiu andorrà.