Selecciona Edició
Connecta’t

Rull aposta per les marines de luxe per reactivar els ports catalans

L’avantprojecte de llei aprovat per la Generalitat també prohibeix l’ús residencial dels vaixells

L’última reunió del Govern abans de les vacances va donar llum verda a l’avantprojecte d’una nova Llei de ports. El text no només pretén unificar la gestió dels 45 ports de titularitat de la Generalitat, ara molt autònoma, sinó que també fa una aposta per la nàutica de luxe. “La presència de vaixells de més de 20 metres d’eslora exigeix realitzar importants obres de remodelació en les nostres infraestructures per satisfer aquesta demanda incipient”, diu l’avantprojecte, que prohibeix l’ús residencial dels vaixells.

El port esportiu d'El Garraf
El port esportiu d'El Garraf

La llei vigent és del 1998 i el Departament de Territori, que dirigeix Josep Rull, vol actualitzar-la de cara a noves realitats econòmiques, com l’auge dels creuers i l’impacte dels megaiots, la denominació dels vaixells de més de 25 metres d’eslora. També busca donar un encaix a la reconversió d’altres sectors com el pesquer.

A Catalunya hi ha 47 ports, 45 dels quals són de titularitat exclusiva de la Generalitat. Una mateixa infraestructura pot tenir diversos usos. Rull va especificar que tres ports es dediquen actualment al trànsit de creuers; 18 tenen usos pesquers; cinc es dediquen al comerç i 26 són de gestió directa de l’empresa pública Ports de la Generalitat. Existeixen 44 instal·lacions amb concessió per a activitat nàutica. La xarxa actual té 32.988 amarradors, dels quals només el 9% són per a vaixells de més de 12 metres d’eslora, segons Territori, que no concreta els que són per a megaiots. Per habilitar aquests amarradors calen adequacions abundants.

Amarratges pensats per a pots petits

Els ports esportius catalans no estan preparats per a l'arribada dels grans iots. En total hi ha gairebé 33.000 amarratges per a diferents eslores.

Dos de cada tres d'aquests amarratges són per a vaixells de menys de vuit metres d'eslora.

La resta (9%) són per a més de 12 metres. Es defineix com megaiot els que tenen més de 25 metres.

La Marina del Port Vell, a Barcelona, i Port Tarraco concentren l'oferta dels vaixells més grans.

És aquí on la Generalitat veu una oportunitat de creixement. Rull va assegurar que el 2015 l’activitat als ports catalans va atreure 80 milions d’euros en inversió. Per augmentar-la, el text planteja una simplificació del procés de concessions.

Territori considera que no és temps de fer més ports, sinó de millorar els existents, si bé no rebutja que un projecte interessant pugui incloure’s en el Pla de Ports 2030. La Generalitat planteja un sistema de qualitat, similar a les estrelles dels hotels, per qualificar els ports.

El debat sobre la pertinència de fiar a les marines per a grans iots la recuperació dels ports no és nou. Ja el va viure Barcelona amb la reconversió del Port Vell per transformar-se en un port de luxe, ara operat per Salamanca Investments. La manera sobre com el govern de Xavier Trias va impulsar el projecte va generar un intens debat sobre l’ús de l’espai públic i la convivència entre el port i la ciutat. “No volem ports aïllats, els volem vinculats a la trama urbana”, va defensar Rull.

6.184 megaiots

L’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics calcula que per cada 100 amarradors es generen 4,4 llocs de treball directes i prop de 40 indirectes. Aquest va ser, de fet, un dels arguments de Salamanca per tancar el negoci a Barcelona. L’hivern passat, aquest port esportiu va reportar un 100% d’ocupació en els seus 148 amarradors. El 80% de la despesa d’un gran vaixell (uns 890.000 euros anuals) es queda al port base. Només 43 vaixells de més de 30 metres d’eslora tenen bandera espanyola. Al món hi ha 6.184 vaixells de més d’aquestes dimensions, segons Superyacht Intelligence.

L’avantprojecte té dos punts polèmics. Prohibeix l’ús d’embarcacions per a “usos habitacionals, residencials, hotelers i altres tipologies d’activitats turístiques”. I en una disposició addicional obliga Ports de la Generalitat a “oferir un nombre raonable d’amarradors destinats a la nàutica popular”, és a dir, per a bots de menys de set metres d’eslora.

MÉS INFORMACIÓ