_
_
_
_
_

Els interessos del deute es redueixen a la meitat el primer semestre

La Generalitat atribueix la baixada al tipus del 0% de l'any passat del FLA i a la millora de les condicions del mercat

El vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, amb el president Carles Puigdemont.
El vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, amb el president Carles Puigdemont.Albert Garcia

La crisi financera va colpejar de ple les finances públiques de la Generalitat, que va haver de llançar diverses emissions de bons dirigides a ciutadans després de constatar el tancament dels mercats de deute públic. Els interessos del deute van arribar als 2.077 milions d'euros, i es van convertir en la tercera partida dels Pressupostos, només per darrere de Salut i Educació. La quantitat va començar a relaxar-se l'any passat, i el primer semestre d'aquest any s'ha reduït un 47,9%, fins als 406,1 milions d'euros, segons l'informe d'execució pressupostària de la Generalitat.

L'informe elaborat pel Departament d'Economia i Hisenda assenyala que, malgrat que el deute de la Generalitat segueix pujant, els interessos s'han moderat gràcies “a les operacions a llarg termini”, ja que es noten les “mesures aplicades per l'Estat per limitar el cost del deute associat al FLA [Fons de Liquiditat Autonòmic] amb la reducció del tipus d'interès de l'1% al 0% de l'any passat”. La Generalitat, a més, ha notat l'evolució a la baixa dels tipus d'interès aplicats per la banca, especialment en els préstecs a curt termini que ha hagut de refinançar.

La Generalitat preveu que aquest any l'endeutament arribi als 76.610 milions d'euros, equivalents al 36% del producte interior brut (PIB) català. No obstant això, l'Executiu preveu que els interessos del deute passin dels 1.713 milions que va abonar l'any passat a 863,1 aquest any.

En general, durant el primer semestre la despesa no financera del sector públic català es va reduir un 10,7%, fins als 11.140 milions d'euros. Dels tretze departaments de la Generalitat, només quatre van acabar el primer tram de l'any per sobre del previst als Pressupostos prorrogats per aquest any: Presidència (per l'aportació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals); Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència; Ensenyament, i Salut. Dues conselleries (Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i Treball, Afers Socials i Famílies) van gastar per sota del que s'havia pressupostat i la resta es va situar dins dels paràmetres previstos.

Els ingressos no financers de la Generalitat durant aquest període van créixer un 8,4%, fins als 10.301,2 milions d'euros, és a dir, l'Executiu ha pogut recaptar 794,7 milions d'euros més. Els ingressos creixen sobretot pels recursos procedents de la liquidació del sistema de finançament del 2014 i la millora en la recaptació per la reactivació del mercat immobiliari. De fet, els ingressos per l'impost sobre les transmissions patrimonials es va incrementar un 8% i el d'actes jurídics documentats, un 12,2%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_