Els interessos del deute es redueixen a la meitat el primer semestre
La Generalitat atribueix la baixada al tipus del 0% de l'any passat del FLA i a la millora de les condicions del mercat
La crisi financera va colpejar de ple les finances públiques de la Generalitat, que va haver de llançar diverses emissions de bons dirigides a ciutadans després de constatar el tancament dels mercats de deute públic. Els interessos del deute van arribar als 2.077 milions d'euros, i es van convertir en la tercera partida dels Pressupostos, només per darrere de Salut i Educació. La quantitat va començar a relaxar-se l'any passat, i el primer semestre d'aquest any s'ha reduït un 47,9%, fins als 406,1 milions d'euros, segons l'informe d'execució pressupostària de la Generalitat.
L'informe elaborat pel Departament d'Economia i Hisenda assenyala que, malgrat que el deute de la Generalitat segueix pujant, els interessos s'han moderat gràcies “a les operacions a llarg termini”, ja que es noten les “mesures aplicades per l'Estat per limitar el cost del deute associat al FLA [Fons de Liquiditat Autonòmic] amb la reducció del tipus d'interès de l'1% al 0% de l'any passat”. La Generalitat, a més, ha notat l'evolució a la baixa dels tipus d'interès aplicats per la banca, especialment en els préstecs a curt termini que ha hagut de refinançar.
La Generalitat preveu que aquest any l'endeutament arribi als 76.610 milions d'euros, equivalents al 36% del producte interior brut (PIB) català. No obstant això, l'Executiu preveu que els interessos del deute passin dels 1.713 milions que va abonar l'any passat a 863,1 aquest any.
En general, durant el primer semestre la despesa no financera del sector públic català es va reduir un 10,7%, fins als 11.140 milions d'euros. Dels tretze departaments de la Generalitat, només quatre van acabar el primer tram de l'any per sobre del previst als Pressupostos prorrogats per aquest any: Presidència (per l'aportació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals); Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència; Ensenyament, i Salut. Dues conselleries (Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i Treball, Afers Socials i Famílies) van gastar per sota del que s'havia pressupostat i la resta es va situar dins dels paràmetres previstos.
Els ingressos no financers de la Generalitat durant aquest període van créixer un 8,4%, fins als 10.301,2 milions d'euros, és a dir, l'Executiu ha pogut recaptar 794,7 milions d'euros més. Els ingressos creixen sobretot pels recursos procedents de la liquidació del sistema de finançament del 2014 i la millora en la recaptació per la reactivació del mercat immobiliari. De fet, els ingressos per l'impost sobre les transmissions patrimonials es va incrementar un 8% i el d'actes jurídics documentats, un 12,2%.
Sobre la firma
Arxivat A
- Fons liquiditat autonòmic
- Rescat financer
- Deute autonòmic
- ICO
- Finances autonòmiques
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Crisi financera
- Govern autonòmic
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Mercats financers
- Finances públiques
- Administració autonòmica
- Administració Estat
- Espanya
- Administració pública
- Finances
- Política