Selecciona Edició
Connecta’t

Hisenda treballa per tenir un pla pressupostari el 15 d’octubre

Els ministeris avancen la tasca a l'espera que es desbloquegi la investidura

El president en funcions, Rajoy, acompanyat de José Benito Suárez, president de l'Autoritat Portuària de Marín i marit de la presidenta del Congrés, Ana Pastor.
El president en funcions, Rajoy, acompanyat de José Benito Suárez, president de l'Autoritat Portuària de Marín i marit de la presidenta del Congrés, Ana Pastor. EFE

El 15 d'octubre és la data crucial. Aleshores, el Govern hauria de lliurar a Brussel·les un pla pressupostari que es cenyeixi als objectius de dèficit de 2017. Malgrat que Moncloa deixa anar l'amenaça de no presentar res si no hi ha investidura, Hisenda ja prepara les xifres. Entre altres escenaris, contempla la possibilitat que no hi hagi temps per aprovar els Pressupostos en termini perquè entrin en vigor l'1 de gener. Amb independència del calendari, fonts de l'Executiu expliquen que per complir-lo bastarà amb apujar l'impost de societats i aprofitar la millora dels ingressos. Però aquesta no és l'anàlisi dels experts.

Perquè els Pressupostos entrin en vigor el primer dia de l'any, la pràctica habitual consisteix a aprovar-los en el Consell de Ministres de l'últim divendres de setembre. No obstant això, l'absència de Govern ho està retardant tot. I el calendari estreny. Encara que el focus de les negociacions se centra en la investidura, l'Executiu en funcions pressiona el PSOE esgrimint la por a la inestabilitat. El mateix president en funcions, Mariano Rajoy, va reiterar ahir que l'absència d'uns Pressupostos “danyaria l'economia i, per tant, la forma de viure dels espanyols”.

“Els ciutadans s'han acostumat malament. Aquest període sense Govern no ha suposat cap problema perquè l'Executiu havia fet els deures i tenia uns Pressupostos ja aprovats. Però ara un Gabinet en funcions no pot aprovar ni una senda de dèficit ni molt menys els Pressupostos. Si Rajoy no té un pressupost el 15 d'octubre, haurà de transmetre a Juncker que té les mans buides”, afirma una font de Moncloa.

No obstant això, aquest no és l'escenari amb el qual estan operant els Ministeris. Més aviat s'està intentant avançar la feina amb l'esperança que la situació es desbloquegi. Diversos alts càrrecs confirmen que ja s'està greixant la mecànica pressupostària. Per si hi ha poc temps, s'ha iniciat la rutina establerta d'anar veient quines són les necessitats de cada departament i es contemplen tots els escenaris imaginables, des de l'aprovació dels pressupostos fins a la probabilitat d'una pròrroga pressupostària. “Estem treballant per tenir un pla pressupostari amb el qual informar Brussel·les el 15 d'octubre”, expliquen fonts d'Hisenda.

De fet, una de les possibilitats que es contempla és que no doni temps a tenir els Pressupostos preparats perquè entrin en vigor l'1 de gener. En aquest cas, es prorrogarien durant un parell de mesos els actuals fins que s'aprovin els nous. La qual cosa no estaria exempta de dificultats perquè no permetria aprovar noves mesures o licitar nous contractes. El tancament pressupostari continuaria durant uns mesos més. En aquest impasse, les autonomies i corporacions locals també comptarien amb menys diners.

“Durant aquests mesos de buit pressupostari es penalitzaran sobretot els projectes d'inversió que s'anessin a licitar, per bé que aquest capítol està en mínims i, per tant, l'efecte serà limitat. En canvi, la despesa en matèries com pensions, salaris, interessos, educació i sanitat seguirà igual. Una altra cosa és que com a conseqüència de la pròrroga es congelessin els salaris dels funcionaris i les pensions. No obstant això, encara que els pressupostos estiguin prorrogats, es podria aprovar sense problemes una actualització dels salaris i les pensions. Només s'han de votar al Parlament”, assenyala Manuel Díaz, membre de Fedea.

Desviació del dèficit

Fonts del Govern insisteixen que aquest pressupost ja no requereix ajustaments tan forts com els que es van fer en plena crisi perquè l'economia creix, generant més ingressos. No obstant això, la desviació que està registrant el dèficit sembla excessiva. Malgrat que el Pla d'Estabilitat remès l'abril a Brussel·les xifrava un objectiu del 3,6%, ara mateix es qüestiona que es pugui aconseguir fins i tot la nova meta fixada per Brussel·les en el 4,6%. Encara que s'aconseguís acabar l'exercici de 2016 en aquestes cotes, caldria abaixar el dèficit en uns 15.000 milions d'euros per situar-lo en el 3,1% al tancament de 2017. Una part de la reducció del dèficit podria aconseguir-se gràcies als ingressos superiors que proporciona una economia en vies de recuperació. Segons els càlculs de BBVA Research o de la Comissió Europea, la millora del cicle econòmic aportaria uns 7.000 milions. Altres experts parlen de menys: uns 6.000 milions. Sigui com sigui, això implicaria que falta per fer almenys la meitat de l'ajustament.

I d'on es pot treure la resta d'aquest ajustament del dèficit? En primer lloc, no s'haurà de reemborsar una part de la paga extra dels funcionaris com en els dos exercicis anteriors. D'altra banda, el tancament el juliol de les despeses de l'Administració central també tindrà efectes restrictius. Aquest tancament avançat provocarà que els Ministeris executin menys desemborsaments el 2016. A finals d'any, la despesa serà sensiblement menor. I Hisenda prendrà aquesta base per elaborar els Pressupostos, imposant en la pràctica una retallada de la despesa ministerial. Una retallada que s'afegirà a les altres dues que s'havien anunciat però que encara no s'han materialitzat: d'una part, l'acord de no disponibilitat que es va anunciar l'abril per valor de 2.000 milions i que s'imposarà sobretot en les infraestructures de Foment amb 600 milions. Com a resultat, la despesa dels Ministeris se situarà en nivells mínims. “A aquest pas no tindrem ni per a bolis”, comenta una font.

I d'altra banda, les Comunitats Autònomes que presenten un desfasament pressupostari hauran de presentar a Hisenda a principis de setembre una nova ronda d'ajustaments. La Comissió Europea exigeix que s'apliqui de forma automàtica la Llei d'Estabilitat, i Montoro ha començat a fer-ho. Fins al punt que ha reclamat restricció pressupostària a aquelles comunitats que compleixen amb el dèficit però que incomplirien la regla de despesa, una norma que impedeix a les Administracions augmentar la despesa per sobre de la previsió de creixement a mig termini de l'economia.

Impost de societats

Dit això, el focus per arreglar els comptes públics s'ha posat en l'impost de societats. La recaptació de la resta de tributs s'està comportant bé, i el ministre Montoro defensa que part del que s'ha perdut per la rebaixa de l'IRPF es recupera amb més IVA i cotitzacions. Però el repte radica a esprémer almenys 6.000 milions de l'impost de societats a fi de quadrar els comptes. No obstant això, els experts posen en dubte que es puguin extreure tants diners d'un impost en tan poc temps. Per exemple, BBVA Research calculava aquesta setmana que el dèficit quedaria lluny de l'objectiu malgrat l'increment de societats. De la qual cosa s'infereix que no serà suficient elevar la tributació a les empreses. La majoria d'experts consultats coincideix que es precisa bastant més.

 

Los experts qüestionen que es pugui esprémer societats

“Las empreses s'han passat. Se'ls va donar llibertat per fer els pagaments a compte i han desemborsat molt poc”, explica una font governamental. No obstant això, els experts consultats qüestionen que l'augment dels pagaments fraccionats serveixi per recaptar 6.000 milions més, tal com preveu el Gobierno.

“La idea de recaptar 6.000 milions més de l'impost de societats sembla difícil d'aconseguir. Per començar, les empreses reorienten la seva planificació fiscal quan veuen que hi ha canvis amb l'objectiu de pagar menys. Per això és molt difícil estimar quin serà la recaptació després de modificar la legislació de societats. En qualsevol cas, és impossible tancar la crisi fiscal que sofrim només tocant societats”, sosté Ignacio Conde, professor de la Universitat Complutense i membre de Fedea. Mentre que el Ejecutivo pronostica que el dèficit baixarà des del 4,7% al 4,1% després de pujar els pagaments fraccionats, BBVA Research ho deixa en canvi en el 4,4%. És a dir, considera que només s'aconseguirà ingressar la meitat per aquesta iniciativa d'engreixar les retencions a les empreses.