Selecciona Edició
Connecta’t

Junts pel Sí perd una votació cada tres dies per la CUP

Els deu diputats de la CUP han marxat de vacances després de provocar al grup que formen Convergència i Esquerra 108 derrotes en menys de 300 dies de legislatura

Anna Gabriel, l'esquerra, Jordi Turull i Marta Rovira.
Anna Gabriel, l'esquerra, Jordi Turull i Marta Rovira.

Els 10 diputats de la CUP s’estan demostrant letals a l’hora de deixar en evidència els 62 de Junts pel Sí. Ja sigui a les comissions o al ple del Parlament, els anticapitalistes, malgrat ser els teòrics aliats de la coalició que governa Catalunya, se’n van anar de vacances després de provocar al grup que integren Convergència i Esquerra 108 derrotes a diferents votacions en menys de 300 dies de legislatura. La CUP li porta la contrària una vegada cada tres dies.

Junts pel Sí i la CUP van estrenar la legislatura catalana votant conjuntament la declaració independentista del 9-N i se n’han anat de vacances després de donar el vistiplau a un procés de desconnexió que té en compte un mecanisme unilateral d’independència. Mentre que la primera votació pretenia assegurar la investidura d’Artur Mas (o d’algú de Convergència), el que es juga ara Junts pel Sí és que Carles Puigdemont pugui afrontar en condicions la qüestió de confiança del proper 28 de setembre. Ja sigui a les comissions o al ple.

Ja sigui votant mocions o lleis. Els anticapitalistes són tot just fidels pel que fa al procés independentista i sempre que s’assumeixin les seves propostes. A més dels dos grans desafiaments al Constitucional, Junts pel Sí i la CUP han anat plegats sense cap mena de problemes en les dues ponències sobre lleis de desconnexió que s’han aprovat fins ara: la que ha de servir de base per redactar en comissió la llei de la prevista Agència de Protecció Social i la que donaria vida a la Hisenda d’una hipotètica República catalana. En la resta de matèries van a la seva.

Recuperar lleis vetades

Als seus parlamentaris no els va tremolar el pols per negar al Govern la llei més important que un Executiu presenta al Parlament cada any: els Pressupostos. Va ser la demostració definitiva que el pacte d’estabilitat signat al gener no era una garantia de res i el desencadenant que Puigdemont apostés per la qüestió de confiança. Amb aquell pas el president català transmetia bona part de la pressió a la CUP, que ha estat acusada d’evitar uns Pressupostos de caràcter social i imprescindibles per a la transició cap a l’anhelada secessió del bloc independentista.

Amb el veto del juny passat, també queia la llei de Mesures Fiscals i Financeres (també coneguda com a llei d’Acompanyament dels Pressupostos), que el Govern està recuperant de manera engrunada, a través de decrets i lleis. Ara Junts pel Sí vol que la renovació del seu acord amb la CUP, que passa per deixar continuar Puigdemont i evitar una nova convocatòria electoral, comprometi el seu suport a l’aprovació dels Pressupostos del 2017. De moment, aquesta qüestió està encallada.

El partit assembleari ha posat en evidència les diferències de caire social que manté amb Junts pel Sí, sobretot amb el Partit Demòcrata Català. Ha passat especialment en matèries de sanitat i educació, en què sovint no ha tingut problemes per alinear-se amb el Partit Popular i Ciutadans, situats a l’ala oposada de l’espectre polític. Ho han fet per reclamar més places d’odontòlegs per a centres d’atenció primària o més places públiques de guarderies.

Fins i tot la CUP va decidir pressionar Junts pel Sí en una moció que instava a reduir els càrrecs de confiança de l’Executiu català a un nombre inferior a l’existent quan es va encetar la legislatura. I va utilitzar una altra moció per revisar els criteris que es fan servir per atorgar subvencions a mitjans de comunicació catalans. Els problemes de l’acció parlamentària no només arriben per l’actitud de la CUP. El Partit Demòcrata i ERC també han posat de manifest les seves diferències a la cambra catalana, on de vegades han arribat a votar de forma oposada, com va ser el cas d’unes mocions que pretenien liquidar els concerts d’escoles ultracatòliques que segreguen els alumnes per sexes.

Esquerra es va abstenir mentre que els convergents s’hi van oposar. Esquerra també es va negar a votar favorablement una moció que advocava per subcontractar a centres privats activitat sanitària pública. De la mateixa manera van optar per donar un vot diferent a la petició per derogar la reforma laboral, a la qual els convergents es van oposar després d’haver contribuït a aprovar-la. La polèmica sobre el monument franquista de Tortosa també va dividir els diputats de Junts pel Sí, que van arribar a utilitzar les tres opcions possibles: sí, no, abstenció. La moció per instar l’Ajuntament de Tortosa a retirar la pilastra del riu Ebre va guanyar gràcies als vots de PSC, Catalunya Sí que Es Pot, CUP i Esquerra. L’Ajuntament va convocar una consulta que va optar per mantenir-la.

MÉS INFORMACIÓ