Selecciona Edició
Connecta’t

El tauró que viu quatre segles

Un estudi en aigües de l'Àrtic resol el misteri dels esquals de Groenlàndia

Un tauró de Groenlàndia.
Un tauró de Groenlàndia.

Va néixer abans que Velázquez pintés Las Meninas i possiblement encara seria viu si no l'haguessin pescat accidentalment. Uns científics li van extreure els ulls i els van enviar a un laboratori a Aarhus, Dinamarca. Van fer el mateix amb altres taurons caçats per accident i de la mateixa espècie, Somniosus microcephalus o tauró de Groenlàndia, en el marc d'un projecte científic desenvolupat entre el 2010 i el 2013.

Aquest esqual és el peix més gran de l'oceà Àrtic i un dels menys coneguts. No té depredadors naturals i arriba a superar els cinc metres de llargada, més o menys el mateix que un tauró blanc. Les femelles són sempre més grosses que els mascles i creixen a un ritme lentíssim, només un centímetre per any. Alguns científics havien suggerit que aquests animals podrien viure 200 anys o més, però fins ara ningú ho havia pogut demostrar.

El misteri s'ha pogut resoldre en part per les bombes atòmiques detonades durant la Guerra Freda. Les partícules radioactives de les explosions es van estendre per tots els oceans i es van acumular als organismes que estaven vius en aquell moment. Els investigadors han analitzat les cèl·lules del cristal·lí de 28 taurons femella, totes pescades de forma accidental. Han fet servir les marques de la bomba com a referència per saber quantes van néixer abans de mitjan anys cinquanta i després han aplicat la datació de carboni per estimar-ne l'edat total.

El misteri s’ha pogut resoldre en part per les bombes atòmiques detonades durant la Guerra Freda

Els resultats, publicats avui a la revista Science, apunten al fet que aquests taurons viuen almenys 272 anys. A l'exemplar més gran del grup analitzat, de cinc  metres de longitud, se li calcula una edat de 392 anys, tot un rècord que converteix aquesta espècie en el vertebrat amb més esperança de vida de la Terra.

Viure tants anys sense desenvolupar càncer o altres malalties és un repte que només un grapat d'espècies és capaç de superar. El creixement alentit és una de les maneres d'aconseguir-ho. Segons l'estudi, aquests peixos no arriben a la maduresa sexual fins als 150 anys, és a dir, que la taurona més veterana del grup va arribar a l'edat adulta en l'època de la Revolució Francesa.

No és casualitat que tot això passi a les gèlides aigües de l'Àrtic. En aquest mateix oceà viu l'animal més longeu del món, la cloïssa d'Islàndia, que supera els cinc segles de vida. I el 2007 un arpó del segle XIX arrencat de la pell d'un altre dels seus habitants, la balena boreal, va demostrar que tenia 211 anys, la qual cosa la va convertir en el mamífer més longeu de la Terra.

Viure tants anys sense desenvolupar càncer o altres malalties és un repte que només un grapat d’espècies és capaç de superar

“Aquestes estimacions obliguen a prendre més mesures per a la conservació del tauró de Groenlàndia, que sovint és presa accidental en la pesca àrtica i subàrtica i han estat sotmesos a explotació comercial recent”, assenyalen els autors de l'estudi, capitanejats per John Steffensen, de la Universitat de Copenhaguen.

Aquests taurons segueixen “una estratègia evolutiva típica, la de la vida lenta, amb una edat reproductiva molt retardada, poques cries i una elevada longevitat”, explica Manuel Collado director del Laboratori de Cèl·lules Mare en Càncer i Envelliment del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la. “En el tracte evolutiu entre manteniment o reproducció aquestes bestioles van triar manteniment i dediquen més recursos a això”. A més, ressalta, “a unes temperatures tan baixes el metabolisme i l'activitat cel·lular i dels teixits és molt menor, podríem dir que tot està alentit i, per tant, el pas del temps és més lent”.

A més, aquests animals poden amagar secrets clau per retardar el nostre propi envelliment. L'any passat, João Pedro de Magalhães, investigador de la Universitat de Liverpool, va liderar un estudi comparatiu del genoma de la balena boreal que va revelar diversos gens responsables de la seva extraordinària longevitat i la seva capacitat per no emmalaltir malgrat els anys. “Cada espècie té un truc diferent per tenir una vida llarga i descobrir-los potser ens permet aplicar aquest coneixement a les persones per combatre les malalties relacionades amb l'envelliment”, explica el científic. “Per això hauríem d'estar fent més esforços per estudiar els animals més longeus, incloent-hi el tauró de Groenlàndia”, destaca.

Tant Magalhães com Collado pensen que els “trucs” biològics d'aquests taurons, animals de sang freda, poden ser menys aplicables als humans que els que es puguin extreure d'altres mamífers extraordinaris, com el ratolí Triple, creat en un laboratori del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques per viure un 40% més del normal, o el mític farumfer.