Selecciona Edició
Connecta’t

Les administracions augmenten la pressió sobre els pisos turístics il·legals

Barcelona lidera amb un pla de xoc els controls i les multes sobre plataformes com Airbnb

Turistes entren en un pis turístic a Ciutat Vella.
Turistes entren en un pis turístic a Ciutat Vella.

Barcelona, amb 8,9 milions de turistes el 2015, té com una de les principals preocupacions –la quarta, segons el CEO– l'impacte dels visitants als barris, sobretot en els del centre de la ciutat. Per això, l'Ajuntament ha pres la iniciativa en la lluita contra un problema que afecta altres ciutats d'Espanya, que adapten les seves regulacions per combatre'l: l'economia submergida i l'ànim lucratiu que hi ha al darrere dels pisos turístics il·legals que s'anuncien en plataformes d'economia col·laborativa com Airbnb i Homeaway.

Encara que comparteixen el problema, a cada comunitat la legislació és diferent, des que el 2013 el Govern espanyol va decidir treure aquests allotjaments de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i demanar a les comunitats autònomes que s'ocupessin de la matèria. Els requisits són diferents a cada lloc, i algunes administracions els han hagut d'adaptar per fer front als buits legals als quals els anunciants s'acullen per no haver de demanar llicència.

A les Illes Balears, per exemple, està prohibit llogar pisos d'ús turístic, encara que sí que es poden arrendar cases. Canàries només permet el lloguer d'habitatges turístics si l'apartament està fora de les zones turístiques. A Andalusia es pot llogar qualsevol tipus d'habitatge sempre que el propietari hi visqui. A Catalunya, l'anunciant ha de demanar una llicència a l'Ajuntament i confirmar que l'habitatge té cèdula d'habitabilitat i està assegurat, encara que el Govern de l'alcaldessa Ada Colau va dilatar la moratòria de la concessió de llicències i ara estan molt restringides. I a Madrid, fins que Competència va presentar un recurs, la norma establia una estada mínima de cinc nits per al lloguer d'aquest tipus d'habitatges.

Altres grans ciutats han emprès mesures per regular l'activitat de plataformes com Airbnb. L'alcalde de Londres, Sadiq Khan, va anunciar en la seva elecció que plantejaria normes perquè els habitatges estiguessin totalment assegurats contra els incendis i altres accidents. A Nova York, s'imposa una multa si l'estada és menor a 30 dies i el propietari no és a la casa. I a Islàndia existeix un impost de negoci per a qualsevol intermediació d'Airbnb.

Sempre ha existit la possibilitat de llogar un habitatge a un turista, però Internet ha canviat la seva modalitat de contractació i ha fet que el sector hoteler consideri com a competència deslleial el nou negoci que ha aparegut. El portal Airbnb defensava aquest dilluns que, com a intermediari, actua a favor de les famílies de "classe mitjana" que volen tenir un complement al sou, i qualificava les regulacions a Catalunya d'"arcaiques".

Col·laboració ciutadana

L'Ajuntament de Barcelona va impulsar fa un mes una sèrie de mesures, amb un pressupost d'1,3 milions d'euros, per augmentar les inspeccions i tancar els pisos turístics sense llicència del Consistori. Una de les mesures va ser demanar la col·laboració ciutadana mitjançant un web on es pot denunciar la presència d'aquests pisos, de manera semblant a com s'està fent a Berlín, on també existeix una pàgina web per denunciar els veïns. El resultat, amb un mes de funcionament, són 475 denuncies via web, que se sumen a 31 fetes per telèfon. 

La pàgina web convida a l'inquilí d'un pis turístic a revisar si el pis en el qual està és legal o no. Així mateix, els veïns poden rastrejar els carrers a la recerca de pisos sense llicència, i denunciar-los. La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, ha reconegut que, encara que posar la denúncia és fàcil, després el procediment perquè es converteixi en una ordre de cessament de l'activitat "pot trigar entre sis mesos i un any".

Aquest dimecres, Gala Pin, la regidor de Ciutat Vella, el districte barceloní on més es nota l'impacte dels pisos turístics, explicava que els anunciants de pisos il·legals han preferit pagar una multa abans que col·laborar amb l'Administració. Segons ella, això és la "mostra que hi ha un negoci molt lucratiu de gent que lloga diversos pisos i guanya diners mentre exerceix un impacte negatiu sobre el veïnat".

Airbnb té dos milions d'allotjaments a 34.000 localitats de 191 països. Encara que no hi ha xifres oficials dels pisos que es lloguen de manera il·legal (dels legals, a Barcelona n'hi ha 9.600, segons el portal Idealista.com), l'Ajuntament treballa amb xifres estimades per plataformes d'estudi de dades com ara Insideairbnb.com. Aquest portal assegura que el 78% dels gairebé 15.000 pisos turístics que figuren en la plataforma més coneguda de lloguer, comptant tant els pisos sencers com les habitacions separades, "no tenen el número de llicència publicat i són probablement il·legals". Davant d'aquesta xifra, el Govern d'Ada Colau va impulsar un pla de xoc amb un pressupost d'1,3 milions d'euros, que en el primer mes ha aconseguit 256 ordres de cessament i ha començat a investigar 406 habitatges.

L'Ajuntament anunciava aquest dimecres que si aquestes plataformes reincidien en la publicació d'anuncis de pisos sense llicència, multarien les empreses amb 600.000 euros. Encara que intenten agilitar les inspeccions i les ordres de cessament de l'activitat, des del Consistori reconeixen que estan en desavantatge: "La situació va mutant, i els anunciants sempre troben dreceres per seguir fent la seva activitat, així que hem d'adaptar-nos-hi i ser més ràpids", explicava Janet Sanz, tinent d'alcalde d'Urbanisme.

MÉS INFORMACIÓ