Trump suggereix als propietaris d’armes que frenin Clinton

La campanya electoral dels Estats Units entra en un terreny perillós. En una nova declaració potencialment incendiària, el candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, va insinuar dimarts que els partidaris del dret a portar pistola podien frenar la candidata demòcrata Hillary Clinton. No va aclarir com, però de seguida va convocar l'espectre de la violència en un país on circulen més de 300 milions d'armes de foc i on l'assassinat polític és un trauma recurrent en la seva història.

“Si aconsegueix triar els seus jutges, no hi haurà res a fer, amics”, va dir Trump. Es referia a la capacitat del president dels EUA de nomenar jutges del Tribunal Suprem. La teoria de Trump és que si Clinton guanya al novembre i nomena jutges progressistes, aquests aboliran la segona esmena de la Constitució, que garanteix el dret a portar armes.

Trump va afegir: “Encara que la gent de la segona esmena [els propietaris d'armes]… potser sí que hi ha [alguna cosa a fer], no ho sé”. El comentari de Trump, en un míting a Carolina del Nord, és ambigu i agramatical, però es pot interpretar com una crida a algun tipus d'acció contra la seva rival en les eleccions presidencials de novembre, o contra els jutges. No seria la primera vegada que Trump fa una crida a la violència, tot i que mai ho ha fet directament contra la seva rival.

Les paraules del candidat del Partit Republicà són prou confuses per estar obertes a la interpretació i permetre al seu autor negar qualsevol propòsit maligne. Però constitueixen un nou pas en una campanya, la de Trump, que amb els seus insults, ofenses, comentaris xenòfobs i masclistes, i estirabots ha traspassat gairebé tots els límits coneguts en temps recents.

En la convenció de Cleveland (Ohio), que fa un mes el va proclamar candidat, l'eslògan oficiós, que els delegats van corejar durant els quatre dies que va durar el conclave, era "a la presó, a la presó", en al·lusió a Clinton. Ni la petició d'empresonar l'oponent polític ni encara menys la insinuació que es pugui utilitzar la violència en contra seva són habituals en les democràcies modernes.

“És ben simple: el que va dir Donald Trump és perillós. Una persona que intenta ser el proper president dels Estats Units no hauria de suggerir cap tipus de violència”, va dir en un comunicat Robby Mook, director de campanya de Clinton.

Jason Miller, conseller de comunicacions de Trump, va replicar al·ludint per força a les urnes dels partidaris del dret a portar armes: “Aquest any, votaran en nivells rècord, i no votaran per Hillary Clinton, votaran per Donald Trump”.

Els Estats Units tenen una llarga història d'assassinats polítics. Quatre presidents han estat assassinats. L'últim, John Kennedy, el 1963. Cinc anys després, Bobby Kennedy va ser assassinat en plena campanya per a la nominació demòcrata a la Casa Blanca.

Amb les últimes declaracions de Trump, la pressió als polítics republicans perquè rebutgin el seu candidat augmentarà. En plena caiguda en els sondejos, Trump ha desafiat les previsions –alimentades de vegades pel seu entorn– que es convertiria en un candidat més centrat. Ha passat tot el contrari: des de la seva consagració a Cleveland com a candidat, el seu missatge s'ha tornat més agressiu i imprevisible. I ha creuat límits que pocs aspirants a la Casa Blanca havien creuat, com amenaçar a trencar l'OTAN, ofendre la família d'un soldat mort en la guerra o llançar missatges confusos que poden incitar la violència.

En un missatge a Twitter, el Servei Secret —el cos policial que protegeix els presidents i els candidats presidencials, incloent-hi Trump— va escriure: "El Servei Secret és conscient dels comentaris que s'han fet aquesta tarda".

En la cadena CNN, el general retirat Michael Hayden, exdirector de la CIA i crític amb Trump, va dir en referència als seus comentaris: "Si una altra persona hagués dit això fora de l'auditori, ara estaria a la part del darrere d'una furgoneta de la policia amb el servei secret interrogant-lo".