Selecciona Edició
Connecta’t

La CUP es conjura per evitar noves divisions internes

El nou secretariat de la formació anticapitalista es posa a caminar amb pressions per aprovar els Pressupostos del 2017

Quim Arrufat, abans de l'inici de la reunió del secretariat de la CUP.
Quim Arrufat, abans de l'inici de la reunió del secretariat de la CUP.

El nou secretariat de la CUP, encapçalat per l'exdiputat Quim Arrufat, va celebrar aquest dilluns la seva primera reunió amb l'objectiu de deixar enrere les fractures internes i afrontar el debat polític del setembre com un bloc homogeni. Fa setmanes que la formació anticapitalista ha d'assumir les pressions de la resta de partits i organitzacions independentistes perquè doni garanties a Carles Puigdemont de poder superar la qüestió de confiança i evitar així que es convoquin anticipadament unes eleccions autonòmiques.

Les afirmacions del senador d'Esquerra Republicana Santi Vidal, suspès de la seva carrera judicial després de redactar l'esborrany d'una hipotètica Constitució catalana, es van convertir ahir en l'enèsim exemple de les pressions a les quals s'està sotmetent la CUP. “Té dret a conèixer com seran aquests Pressupostos abans de pronunciar-s'hi”, va dir, una clara al·lusió al vector que més força exerceix sobre els anticapitalistes durant les últimes setmanes: el suport a Puigdemont ha d'incloure el compromís d'aprovar els Pressupostos de la Generalitat per al 2017.

La CUP preveu donar el seu suport de forma directa a Puigdemont si aquest garanteix el procés sobiranista i obre la porta a un referèndum unilateral d'independència. Però avisa que si la qüestió de confiança aborda més matèria política que el full de ruta secessionista, serà imprescindible una aprovació prèvia per part de les bases, que són les que han tensat les relacions amb Junts pel Sí.

Per uns i pels altres, el diàleg entre el Govern i la CUP està congelat. El Departament d'Economia, dirigit pel republicà Oriol Junqueras, intenta parlar de forma infructuosa des del juliol amb els anticapitalistes per confeccionar els comptes del 2017. Només s'ha trobat amb negatives perquè els seus aliats volen veure's abans amb el president català i tractar sobre el full de ruta que presentarà durant la qüestió de confiança, que és probable que inclogui la possibilitat de convocar un referèndum unilateral d'independència. Puigdemont, no obstant això, s'havia negat a reunir-se amb ells fins que la formació hagués escollit els membres del seu nou secretariat, una elecció que es va anunciar diumenge. No hi ha data prevista per a la trobada.

La CUP vol evitar, com el mateix Puigdemont, que les relacions amb l'Executiu —que va permetre amb els seus vots i amb el qual existia un pacte d'estabilitat dinamitat durant el debat dels Pressupostos— depenguin del vaivé de les dues ànimes que donen vida a la formació, una més centrada en l'independentisme i una altra en la qual prevalen les polítiques socials. Fonts properes a Presidència evidencien la dificultat de mantenir un diàleg consistent amb la CUP perquè cada interlocutor —i cada família— afronta les converses amb un focus i unes conclusions que no han de tenir relació necessàriament amb els de la resta del partit.

La voluntat de l'Executiu és iniciar a partir del setembre una relació renovada, en què puguin conviure el desafiament independentista, i el full de ruta que renovarà Puigdemont, amb la gestió del dia a dia. I aquest segon extrem té un clar punt de partida: l'aprovació dels Pressupostos del 2017.

Puigdemont no concep mantenir l'any que teòricament li queda a la legislatura amb els comptes una altra vegada prorrogats (els del 2015). I la CUP no vol més condicions que la bàsica que va unir la CUP amb Junts pel Sí: l'inici de la desconnexió després d'un mandat limitat de 18 mesos. El president de la Generalitat assegura que aquest horitzó continua sent vàlid. El Parlament ha fet els fonaments de dos de les tres lleis de desconnexió en aprovar les ponències que crearan l'Agència de Protecció Social i la Hisenda catalana. I està a l'espera de donar el vistiplau a la proposta de llei de transitorietat jurídica que, a priori, podria fer activar de nou el Tribunal Constitucional per anul·lar-la.