_
_
_
_
_

El Govern central tanca avui l’aixeta de totes les despeses no compromeses

La mesura afecta tots els contractes, subvencions o convenis sense comprometre, però no les pensions, les prestacions o els sous

Antonio Maqueda

Avui entra en vigor el tancament comptable de l'Administració. Excepte les pensions, les prestacions d'atur, els salaris, els pagaments del deute, els lloguers, els contractes de serveis ja adjudicats o les polítiques protegides per la llei, l'Estat central tanca avui l'aixeta a qualsevol despesa nova. Tampoc s'aplica a les partides superiors als 12 milions d'euros, que han de passar pel Consell de Ministres. Però la mesura afectarà tots els contractes, subvencions i convenis que estiguin sense comprometre. Si no s'han resolt avui, torneu al gener.

Mariano Rajoy, al centre, i els ministres abans de començar la reunió de divendres passat.
Mariano Rajoy, al centre, i els ministres abans de començar la reunió de divendres passat.J. J. Guillén (EFE)

Gairebé per sorpresa i després d'haver-se desviat clamorosament de l'objectiu de dèficit, Hisenda ha decretat el tancament de l'aixeta. Una aturada en tota regla de l'Administració central a lameitat d'any. Per satisfer Brussel·les, poques despeses noves s'assumiran a partir d'avui. Si un contracte no s'ha licitat i adjudicat, haurà de remetre's a l'any que ve. Si una subvenció no s'ha convocat i resolt, aquest any no es podrà desemborsar.

Així que els ministeris han tingut poques setmanes per poder salvar el que és important del tancament imposat pel titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Abans d'anar-se'n de vacances, la feina ha estat frenètica. En la mesura del possible, s'han agilitat els procediments. Però els passos per autoritzar i comprometre una nova despesa trigaran mesos. En última instància, si el desemborsament tenia el pes suficient, s'ha tramitat amb urgència pel Consell de Ministres, saltant-se la burocràcia habitual.

Más información
Hisenda obre la mà amb Catalunya en plena negociació d’investidura
Hisenda publica la llista de morosos: 4.768 persones deuen 15.700 milions
Hisenda aprova el desemborsament de 2.346 milions per a Catalunya

Ministeri per ministeri s'han avaluat els danys, s'ha prioritzat i s'ha intentat que no es quedi fora cap partida políticament sensible, expliquen alts càrrecs de l'Administració. "Imagina si un refugiat es queda sense fons. S'ha buscat la manera de salvar les rúbriques més polèmiques", afirma una font ministerial.

A més, l'ordre de tancament exceptua qualsevol partida que es consideri prioritària. No obstant això, segons el que ha pogut saber aquest diari, quedaran fora, entre altres exemples, contractes de modernització de les Forces Armades i de digitalització de la Seguretat Social, ajudes a la creació de xarxes d'excel·lència de recerca, contractacions d'organismes relacionats amb la investigació, com el Ciemat o el CSIC, algunes partides de cooperació al desenvolupament o certes ajudes agràries. En general, aquest any es deixaran sense executar moltes petites obres o renovacions pendents com, per exemple, les de les confederacions hidrogràfiques. El gruix d'aquestes iniciatives s'aparcarà fins a l'any que ve. I això incidirà, sobretot, en aquells ministeris que disposen de més contractes, subvencions o convenis, com Economia, Indústria, Sanitat o Educació.

La Secretaria d'Estat de R+D, una de les més afectades, ha salvat els contractes predoctorals aprovant-los en l'últim Consell de Ministres. "Ens han promès que tot el que sigui important es respectarà. No obstant això, qualsevol cosa que quedi fora, per petita que sigui, és una nova retallada a la investigació sobre una situació molt precària", explica Nazario Martín, president de la Confederació de Societats Científiques.

Altres matèries que podrien estar en joc són la dependència o la immigració. La Junta d'Andalusia ha denunciat que les ajudes a la dependència poden veure's hipotecades pel tancament comptable, i ha demanat que l'assumpte es tracti en les properes reunions entre comunitats i ministeris. Però fonts d'aquest negociat interpreten que la política de dependència té cobertura en la llei i, en principi, no hauria de veure's disminuïda. Per contra, un portaveu de la Generalitat de Catalunya aclareix que no creuen que tinguin gaires problemes a excepció d'alguns convenis menors.

Encara que no estiguin recollides en el tancament comptable, les grans partides que es tramiten a través del Consell de Ministres també poden resultar perjudicades. Fonts governamentals reconeixen que les despeses s'estan mirant amb lupa i que, per exemple, el pla PIVE d'ajudes a la compra de vehicles no s'engegarà aquest any a causa del tancament pressupostari. Tot i que Foment té el gruix de les adjudicacions fetes en plans plurianuals, les patronals de la construcció es queixen que aquesta mesura presagia una nova congelació de les licitacions.

En els dos últims Consells de Ministres, hi ha hagut presses per aprovar el programa d'accions a favor d'immigrants, diverses beques, obres d'emergència com la reparació de la presa de María Cristina, la llera del Duero o els sostres de la seu del Pla Nacional sobre Drogues, ajudes agràries, el suport al sector vitivinícola, els subsidis al sector naval o el manteniment de centres de gestió del trànsit.

Un tancament de 1.000 milions

El Govern preveu estalviar-se uns 1.000 milions d'euros amb la paralització pressupostària que entra en vigor avui. Durant els últims anys, Montoro ha avançat el tancament cada vegada abans per evitar que els departaments gastessin els romanents sense utilitzar. Però aprovar-ho al juliol és una cosa insòlita. “Es tracta d'una estratègia per subjectar el pressupost i evitar les desviacions d'última hora”, comenta una font d'Hisenda.

Pràcticament totes les partides per sota de 12 milions d'euros hauran d'esperar-se al gener. En el fons, hi ha un desplaçament de factures i, per tant, augmentarà el dèficit de l'any que ve. Tot i així, amb el Govern en funcions i amb més del 80% de les despeses compromeses en pensions, salaris, pagaments del deute i prestacions de l'atur, l'espai per estalviar sembla escàs. Si, a més, es té en compte l'intens esforç de les últimes setmanes perquè no quedi res per abonar, és possible que els estalvis no siguin tan elevats com calcula l'Executiu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Antonio Maqueda
Periodista de la sección de Economía. Graduado en Periodismo en la Universidad de Navarra y máster por la Universidad de Cardiff, ha trabajado en medios como Cádiz Información, New Statesman, The Independent, elEconomista y Vozpópuli.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_