Selecciona Edició
Connecta’t

Colau rectifica i endureix la seva política contra els manters

Barcelona ha passat de 400 venedors ambulants amb pics de fins a 900 durant els primers mesos d’estiu

Un grup de manters al costat del monument de Colom.
Un grup de manters al costat del monument de Colom.

Eren molts més que de costum. Alguns d’ells havien arribat a Barcelona seguint els turistes que han escollit la capital catalana per passar les vacances. D’altres, ja eren a Barcelona i simplement han canviat de feina: a l’hivern recullen ferralla i a l’estiu es dediquen al top manta. Tracten de sobreviure. Però la seva presència ha deixat de ser anecdòtica i s’ha convertit en un problema en majúscules. La gran concentració de manters en algunes zones de la ciutat, com el passeig Joan Borbó, amb pics de fins a 900 venedors ambulants, ha fet el problema encara més visible. La pressió dels comerciants de la zona, que ja tenien problemes per culpa de la forta pujada dels preus de lloguer, i la dels mitjans de comunicació alimentada pels partits de l’oposició, han obligat l’Ajuntament de Barcelona a canviar d’estratègia. Les directrius que surten de la plaça Sant Jaume han canviat. S’han endurit.

“Teníem un problema real”, reconeix Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. El govern municipal ja preveia que el fenomen creixeria a l’estiu, i fins i tot l’alcaldessa, Ada Colau, havia avisat que un repte d’aquesta magnitud no se solucionaria aquest estiu, però no havien previst que l’augment tindria aquesta envergadura.

A mitjan juliol es va detectar el primer canvi: l’Ajuntament va instal·lar una pista de patinatge en l’espai preferit pels manters, al passeig Joan de Borbó, i va destinar més efectius policials a la zona. “Ara ho fem d’una manera més decidida. És possible que el missatge no fos prou clar”, reconeix Pisarello. A més del carrer, també s’han produït canvis en els despatxos. Fins ara, la gestió dels manters, que acostumen a ser immigrants o refugiats subsaharians, depenia de diferents àrees de l’Ajuntament com Serveis Socials, Barcelona Activa o Seguretat. En les últimes setmanes, la gestió ha passat a les mans de la primera tinència d’alcaldia i té una coordinadora, Tatiana Guerrero, que és el contacte amb els cossos policials, els manters i els comerciants. Aquests canvis s’han produït mentre l’alcaldessa, Ada Colau, i el regidor de Seguretat, Amadeu Recasens, estan de vacances.

Quan acabava d’arribar al Consistori, Colau va assegurar que “la solució” contra el top manta no era policial, sinó social. En aquell moment, tenia una petita rebel·lió a la Guàrdia Urbana, que va veure com els dirigents polítics reduïen els equips de paisà, que són els qui actuen i requisen el material que venen els manters, i també va minimitzar la presència uniformada.

El resultat va ser que venedors ambulants de Galícia, Andalusia i de la zona de la perifèria de l’àrea metropolitana s’instal·lessin a la ciutat, segons fonts policials. Es va passar de 400 venedors ambulants que hi havia a l’anterior legislatura, de Xavier Trias, a uns 800 al tancament de l’any passat, amb pics de fins a 900, segons aquestes mateixes fonts, la qual cosa suposava uns nombres pràcticament incontrolables per als agents, els veïns i la resta de venedors no ambulants.

Ara l’Ajuntament xifra en 300 els manters. El Consistori ha demanat la implicació dels Mossos d’Esquadra, que actuen com a suport quan els ho demanen des del port, cosa que també ha creat malestar entre agents de la policia catalana, perquè consideren que no hauria de ser una de les prioritats d’unitats d’ordre públic (ARRO i BRIMO), tenint en compte el nivell 4 d’alerta terrorista.

Aquesta pressió policial fa que els manters no trobin un espai on instal·lar-se durant el dia. La conseqüència és que esperen a la nit, sobre dos quarts de deu o les deu, o bé venen dins del port. La Guàrdia Urbana allarga al màxim els horaris per poder fer-hi front, fins passades les dotze de la nit. La CUP denuncia que aquest canvi d’estratègia ha estat acompanyat de més violència policial i reclamen que es posi fi “a la persecució policial, política i mediàtica” i que el problema s’abordi des de “un punt de vista social”.

La posició que durant un any ha defensat el govern de Colau d’intentar cercar altres vies alternatives a la policial davant el top manta s’ha viscut dins de la Guàrdia Urbana com una desautorització. El sindicat majoritari, Sapol, ha fet declaracions en diverses ocasions contra l’alcaldessa. I això ha suposat un desgast de l’equip municipal en la seva relació amb la policia de la ciutat. El punt més delicat d’aquesta tensió va ser quan el tinent d’alcalde Jaume Asens, un advocat que té una àmplia trajectòria com a lletrat en causes contra abusos policials, va trucar als advocats d’un guàrdia urbà a qui un manter va fer un tall al cap amb la intenció que la lletrada de Molins & Silva retirés la petició de presó preventiva per al manter.

El nou gir en la seva política contra el top manta li ha comportat ara problemes amb l’altra part. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants va boicotejar un acte de l’alcaldessa durant la instal·lació d’un comptador que registrarà el nombre de refugiats morts al Mediterrani després d’una operació dels Mossos contra un magatzem de material per al top manta. Hi van detenir set persones, quatre de les quals van ingressar a la presó, entre les quals un portaveu del sindicat.

MÉS INFORMACIÓ