Selecciona Edició
Connecta’t

L’estiu de rècord reobre el debat sobre la taxa turística

Collboni defensa que Barcelona ingressi un percentatge superior a la taxa turística que gestiona la Generalitat

Una imatge de la platja de Lloret de Mar.
Una imatge de la platja de Lloret de Mar.

Les bones xifres del turisme a Catalunya han tornat a posar sobre la taula un debat que va camí de ser etern: com compensar l’impacte d’aquesta activitat en la vida quotidiana de les poblacions amb més visitants? El 2012, la Generalitat va engegar l’anomenada taxa turística, que grava les pernoctacions. L’impost, que es cobra en moltes ciutats del món, va ser mal rebut pels empresaris, que van al·legar que els restava competitivitat. La veritat és que el 2015 el Govern va recaptar 43,5 milions d’euros, un 5,48% més que el 2014. Ara les bones xifres del turisme revifen una vella i polèmica reivindicació veïnal: apujar l’import de la taxa per homologar-lo al d’altres destinacions.

En l’última audiència pública sobre turisme, l’any passat, una de les propostes de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va ser precisament l’augment d’aquest impost. Actualment, per una nit en un hotel de cinc estrelles, cada hoste de més de 16 anys ha de pagar 2,5 euros addicionals. En un de quatre estrelles, la tarifa canvia si és a la capital catalana (1,25 euros per nit) o a la resta de la comunitat autònoma (1 euro). A Roma, per exemple, l’impost és de set euros. Amsterdam i Berlín cobren un 5% de la factura.

Un milió d’euros per al turisme sostenible

Els municipis només poden destinar els diners de la taxa turística a la promoció, l’impuls del turisme sostenible, el desenvolupament d’infraestructures relacionades amb aquesta activitat o la millora de l’oferta turística. Collboni va anunciar ahir una bateria de projectes que es finançaran amb 900.000 euros sorgits de l’impost. Un terç de la suma es dedicarà a la connectivitat del sistema de megafonia de les platges. El pla també inclou la pacificació dels carrers de les Carolines i Aulèstia i Pijoan, a Gràcia, per millorar l’accessibilitat a la Casa Vicenç de Gaudí. Les noves fonts de la plaça Catalunya, cada vegada més populars, i la Font Màgica del Montjuïc també milloraran l’espectacle de so i llum. Amb els diners de la taxa turística també es crearà un punt d’atenció turística comercial al carrer de Creu Coberta, a Sants, i es finançarà el Festival Internacional d’Art Impossible.

La taxa va néixer com una manera de sufragar la promoció turística en ple moment de retallades. La indústria va posar el crit al cel en considerar que podia posar en risc l’afluència de turistes, especialment els de sol i platja, on la competència d’altres destinacions era molt més forta. La inestabilitat al nord d’Àfrica i l’embranzida de la marca Barcelona van disparar les visites, que cada any baten rècords.

No obstant això, la Generalitat es va obrir a transferir part de la taxa a les ciutats i que es destinés a mitigar els efectes nocius del turisme. Dels 43,5 milions recaptats el 2015, 13 van anar a parar als ens locals, dels quals Barcelona va rebre 7,6 milions. L’alcalde accidental de la capital catalana, Jaume Collboni (PSC), va presentar ahir inversions per 900.000 euros que es pagaran amb diners procedents d’aquesta taxa.

Barcelona genera la meitat —gairebé 21,7 milions— dels ingressos del tribut que gestiona la Generalitat, però, tanmateix, només rep un terç del que recapta. Collboni va defensar que l’aposta del Consistori no és apujar l’import de la taxa sinó modificar l’acord amb la Generalitat per ampliar el percentatge que en rep. Aquesta va ser una de les propostes que va defensar Barcelona en l’anterior reunió bilateral amb el Govern. Collboni creu que aquesta petició de més participació és la idea que ha aconseguit més consens al Plenari. L’Ajuntament, va afegir l’alcalde accidental, també estudia “altres modalitats fiscals” com una taxa addicional per als creuers.

Els empresaris turístics descarten totalment una pujada. David Batalla, president de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), va explicar que una mesura d’aquesta mena pot comportar més conseqüències “negatives” que positives i, per tant, “no s’ha d’augmentar”. Batalla va afegir que apujar el cost de cada pernoctació podria generar un “efecte rebuig” en els turistes que visiten la Costa Daurada, “sobretot per l’efecte comparatiu dins del mateix país”.