Selecciona Edició
Connecta’t

Un poble català fa les seves festes accessibles per a l’únic veí sord

Intèrprets de la llengua de signes han garantit que el nen gaudís de la celebració

Moment de l'obra de teatre de la Nit de Bruixes, a Gualba.
Moment de l'obra de teatre de la Nit de Bruixes, a Gualba.

Aquest any tots els veïns de Gualba (Vallès Oriental) han pogut gaudir de la Nit de Bruixes que celebra per quart any consecutiu. També Ervin López, un nen sord d'11 anys que aquesta vegada sí que ha pogut entendre íntegrament els contes i l'obra de teatre de la nit. Els organitzadors han garantit per primera vegada que la festa fos accessible per als 1.500 habitants, sense excepció, i li han assenyalat el camí a qui vulgui seguir l'exemple.

La vetllada del passat 30 de juliol va acabar amb 5.000 persones –els veïns i visitants– agitant les mans en l'aire, tal com s'aplaudeix en llengua de signes. "El poble estava emocionadíssim. A més van venir altres sords, entre ells uns 20 nens, i tothom plorava", explica a EL PAÍS Marian González, mare de l'Ervin. "Ell estava al·lucinat, no sabia on ficar-se quan va pujar a l'escenari a donar les gràcies al poble".

"Entre tots –la seva mare, la plataforma Volem Signar i Escoltar, l'Ajuntament i l'Associació Cultural 12+1– hem treballat per adaptar les festes perquè el nen pogués participar-hi més activament", explica a aquest diari Marc Uriach, l'alcalde de Gualba. La celebració, que arrenca a la tarda i acaba de matinada, inclou un mercat amb parades de menjar, artesania i productes esotèrics. També hi ha contacontes, tallers per a nens, una desfilada de gegants i capgrossos i altres espectacles de carrer, i a la nit, la representació de la llegenda local de Les bruixes del Gorg Negre

L'any passat la mare de l'Ervin va tenir un paper en l'obra de teatre, que va representar parlant però també en llengua de signes. Aquest any el director de 12+1, Miguel Herre, se li va avançar en anunciar-li: "Ja tenim el focus preparat per a l'intèrpret de llengua de signes". Ella, que és vocal de la plataforma que defensa que els nens sords tinguin les mateixes oportunitats que els que hi senten, es va ocupar de la resta i l'Ajuntament va facilitar-ho. "El resultat va ser espectacular", assegura González.

La inclusió és més senzilla als pobles

La iniciativa recorda a la que Samsung va organitzar en un poble turc, Muharrem, on els veïns van aprendre llengua de signes per fer-li una sorpresa a un veí sord. Aquella experiència, encara que real, es va fer per a un anunci, però al poblet indonesi de Bengkala, on 46 dels 2.000 habitants no hi senten, gairebé tots els residents fan servir les mans per comunicar-se en la vida diària.

La família de l'Ervin viu a l'Hospitalet de Llobregat, però fa tres anys que va a Gualba els caps de setmana i durant les vacances. La vida allà és més fàcil per al seu fill, que és sord profund però té restes auditives i es comunica tant en llenguatge oral com en llengua de signes catalana. "És un poble molt petit, tothom el coneix i fa l'esforç de comunicar-s'hi", explica, i assenyala que "Hospitalet, com totes les ciutats en general, té problemes d'accessibilitat". "A Gualba l'Ervin balla en un esbart dansaire, surt sol a comprar, va amb bici. És un més al poble".

L'alcalde té clar que repetiran l'experiència. "És una via que hem obert i en tot el que es pugui i sigui factible, l'explorarem i ampliarem", diu Uriach, que fa una valoració molt positiva de l'esdeveniment.

La plataforma Volem Signar i Escoltar treballa perquè la festa de Gualba no sigui una excepció –per a la seva campanya per la inclusió han participat també amb 12 nens sords en un videoclip per a la cançó de Les mans de la Irene de Pep López–, i sobretot, perquè els nens sords tinguin una educació inclusiva i una infància feliç. Tenen molta feina per fer. A Catalunya, explica González, hi ha 1.580 nens sords i només 80 reben una educació bilingüe, amb intèrprets de llengua de signes en totes les assignatures.

L'escola de l'Ervin, el Tres Pins de Barcelona, és l'única en què tots els nens, inclosos els que no són sords, aprenen llengua de signes catalana, que està en perill d'extinció. Altres centres educatius també tenen intèrprets, però el sistema educatiu només garanteix la meitat de les classes accessibles a partir de batxillerat i cicles formatius, "com si de sobte hi poguessin sentir", denuncia González.