Selecciona Edició
Connecta’t

Negra, orgullosa i femenina

Beyoncé arriba a Barcelona amb les seves millors armes i el triomfal 'Lemonade' com a reclam d'un 'show' molt vistós

Beyoncé a Frankfurt el 29 de juliol.
Beyoncé a Frankfurt el 29 de juliol.

Negra, curvilínia encara que de formes abundants, lluny dels cossos escarransits de les passarel·les, noia formal i orgullosa dels seus orígens. Amb aquesta carta de presentació no semblava fàcil imaginar-se que Beyoncé arribaria a convertir-se en l'estrella mundial que és avui dia. En un país en què el seu primer president negre ha hagut de ser gairebé blanc, Beyoncé ha reivindicat la seva negritud setinada per convertir-se en l'aspirant a succeir la incombustible Madonna a la cúspide del pop de consum. Dimecres visitarà Barcelona en l'únic concert a Espanya de la seva actual gira mundial. Serà la cinquena vegada que actua a la capital catalana, on ja va estar amb Destiny’s Child (2005) i sota el seu propi nom (2007, 2009 i 2014). Però què ha convertit Beyoncé en un referent mundial més enllà fins i tot de la música?

D'entrada, no tenir un pare com el de Michael Jackson, que va conduir el seu fill a l'èxit però arruïnant-li la vida. Per contra, Matthew Carter, un home amb formació i èxit professional, no va dubtar a deixar la feina per ocupar-se de la carrera de la seva filla… fins que aquesta es va veure prou adulta i va prescindir dels seus serveis ara fa cinc anys. Això porta a un segon argument, el talent innat i la personalitat de Beyoncé, capaç de trencar amb l'inventor de Destiny’s Child, el seu vehicle a la fama, mantenint la seva carrera a l'alça. Res d'estrany en una dona que amb Destiny’s ja marcava territori cantant a Independent women: “les sabates que duc/les vaig comprar jo/la roba que porto/la vaig comprar jo... depenc de mi”. La nena que es va llançar a triomfar en un concurs de talents cantant Imagine sempre ha volgut ser autosuficient i dur les regnes de la seva vida. Ni tan sols el seu pare hi pintava res.

Però Beyoncé no és només una cantant. Com bona part de les estrelles filles d'un temps global, és també compositora, ballarina, actriu, model i empresària; és a dir, controla tots els aspectes vinculats a la seva carrera. Si en els seus inicis les marques no apostaven per Destiny’s Child i la seva pròpia família li confeccionava la roba, ara ven el que es posa, com a icona estètica que sap treure profit de la seva imatge. A més, gestiona els enormes dividends d'una fortuna gestada mentre feia miques el prejudici masculí que una dona atractiva només pot aspirar a l'aparador. Beyoncé encarna un model de feminisme milionari que reivindica els drets del seu sexe i la plena capacitat de la dona per portar la seva vida. Exemple: el seu recent Lemonade s'ha llançat aprofitant la plataforma Tidal, propietat del seu marit, Jay Z, les infidelitats del qual són la base del disc. És més, el matrimoni no l'ha relegada al paper de consort: aquest rol sembla que li correspon més aviat a ell, amb una carrera que en el passat va donar els seus millors fruits. Per contra, Beyoncé ha aconseguit amb Lemonade un dels seus millors discos. I és el sisè.

Trencant les regles de la indústria de l'espectacle que indiquen que un bon escàndol és la millor promoció possible, Beyoncé ha resultat ser més formal que totes les seves competidores. Els moralistes l'acusaran de luxuriosa i insolent, però Beyoncé sempre s'ha mostrat com una persona assenyada, sense escàndols en què la premsa pugui ficar-hi el nas, ni declaracions fora de to. Només música, aquest rhythm and blues modern que esprem el millor del soul, del funk, de l'electrònica i del hip-hop per a tots els públics. És per això que Beyoncé té una tipologia de seguidors tan àmplia com la societat mateixa, que veu en ella una artista total que no s'ha espatllat per aconseguir un triomf que encaixa amb maduresa.

Tot això es traduirà dimecres, a partir de les 21.30, en un espectacle impactant que omplirà d'estímuls l'Estadi Olímpic. Una pantalla de projecció, coreografies, cintes per caminar, prou llums per il·luminar Gotham, focs d'artifici i fins i tot aigua a l'escenari mentre sona Freedom caracteritzen un show d'unes dues hores que es divideix en sis parts. Sonen set peces de Lemonade i un generós repàs a la seva carrera que inclou sis temes de 4 i de Beyoncé, quatre de Dangerously in love i dos de B’Day i d'I am Sasha Fierce, a més de tres versions –Purple rain, de Prince; Runnin’, de Naughty Boy, i Feeling myself, de Nicky Minaj. El contingut de l'espectacle de qui no ha renunciat a ella mateixa per triomfar i segueix reivindicant la seva negritud. De fet, Michelle Obama va cantar Single ladies al programa de l'estrella televisiva James Corden.