_
_
_
_
_

El PP deixa CDC sense grup parlamentari propi al Senat

Els socialistes s'abstenen i el PNB hi vota a favor. És el primer cop que els nacionalistes es queden fora de la Cambra alta

Francesco Manetto
Francesc Homs, portaveu de Convergència.
Francesc Homs, portaveu de Convergència.Zipi (EFE)

La Mesa del Senat ha rebutjat aquest dilluns que Convergència tingui grup propi. Aquesta decisió, que s'ha pres amb el vot contrari dels quatre representants del PP i l'abstenció dels dos del PSOE, deixa per primera vegada des de la Transició la formació catalana sense grup propi a la Cambra alta. Només el PNB, amb un representant a l'òrgan rector del Senat, s'hi ha pronunciat a favor.

El senador popular Pedro Sanz, vicepresident del Senat i portaveu de la Mesa, ha atribuït la decisió a raons essencialment tècniques, després que la setmana passada s'ajornés l'estudi de la petició de grup formulada per Convergència perquè hi havia "dubtes" sobre la seva viabilitat. Sanz ha explicat que per formar grup al Senat fan falta 10 parlamentaris i que, com a molt, en poden demanar prestats quatre per després quedar-se en sis la resta de la legislatura. Convergència va obtenir el passat 26 de juny només quatre diputats i, per tant, n'hauria necessitat sis més per aconseguir el mínim requerit.

El portaveu de la Mesa del Senat també ha al·ludit a una explicació política de la decisió. "Sent una Cambra de representació territorial, el moment polític que estem vivint no és el millor moment per voler-se saltar les normes i afavorir la formació del grup a qui en principi no li correspon", ha assenyalat en referència a l'aprovació la setmana passada per part del Parlament de Catalunya de la via unilateral a la independència en obert desafiament al Tribunal Constitucional.

Convergència atribueix la decisió a criteris exclusivament polítics i la recorrerà. Així ho ha manifestat el senador Josep Lluís Cleries. "El nostre grup ha presentat les signatures de deu senadors [amb l'ajuda d'Esquerra, Bildu, Coalición Canaria y la Agrupación Socialista de la Gomera], i a més hem modificat el nom perquè hi haguessin les sigles amb les quals ens vam presentar a les passades eleccions. Malgrat tot això hem vist com el Senat, per primera vegada des de les Corts constituents no aplica el Reglament del Senat sinó que està aplicant política, i la política es fa dins de l'hemicicle", ha lamentat. El dijous presentarà recurs. No obstant això, Cleries ha volgut desvincular aquesta decisió de la possibilitat que Convergència tingui grup al Congrés. "Són Meses diferents i Reglaments diferents, per tant nosaltres creiem que no anticipa gens", ha mantingut.

La decisió és independent de la que prengui demà la Mesa del Congrés dels Diputats, davant la qual Convergència va presentar un escrit d'al·legacions la setmana passada. Sanz ha negat que pugui establir un precedent, però el PSOE ja ha advertit que aquesta decisió només depèn de l'informe que emetin els lletrats de la Cambra baixa. "En absolut ens sentim pressionats. El portaveu del PP va dir que hi havia hagut un acord amb Convergència i que hauran de ser ells els que expliquin què ha passat", ha afirmat Isabel Rodríguez, després de l'acord entre populars i nacionalistes per a la constitució de la Mesa del Congrés consumat el passat 19 de juliol.

El Senat ha donat el vistiplau a cinc dels sis grups parlamentaris que es van inscriure al registre: el PP, el PSOE, Podem, PNB i ERC. Convergència finalment no en tindrà. "Això més aviat semblava un grup mixt", ha opinat Sanz.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_