Selecciona Edició
Connecta’t

El benefici de CaixaBank cau un 10% a causa dels tipus

El banc apunta una millora des de l'abril i augura un horitzó de deu anys d'interessos negatius

Isidre Fainé i el seu successor, Jordi Gual.
Isidre Fainé i el seu successor, Jordi Gual.

El benefici net de CaixaBank va caure un 9,9% en el primer semestre. Es va situar en 638 milions d'euros, afectat per l'actual context de tipus d'interès, per l'impacte de l'eliminació de les clàusules terra de les hipoteques i, segons matisa l'entitat, perquè fa un any va poder apuntar-se impactes extraordinaris associats a la integració de Barclays Bank.

Poques hores abans que es coneguin els resultats de les proves de resistència elaborades per la Autoritat Bancària Europea (centrades en la capitalització de les entitats), el banc ha presentat uns resultats que mostren una caiguda del 10,1% del marge d'interessos (la mostra de l'evolució del negoci bancari), una retallada de les comissions netes del 6,1% i una altra reducció del 18,8% en el resultat de les seves participades (per la inestabilitat dels mercats). Els números del negoci assegurador donen aire als resultats semestrals, ja que creixen un 38,3%.

El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ha volgut assenyalar que si bé aquesta és l'evolució dels primers sis mesos, l'entitat va experimentar una significativa millora en el primer trimestre, en què el marge d'interessos es va estabilitzar i les comissions netes van créixer a un ritme del 6,8%. No obstant això, ha assenyalat la importància que prendrà el negoci assegurador en els propers anys per al banc, atès que preveuen un horitzó de tipus d'interès a deu anys "pràcticament en negatiu". Malgrat aquestes expectatives, ha assenyalat que l'objectiu del banc no és elevar les comissions, sinó intentar augmentar la venda associada de productes als seus clients.

L'auge del negoci assegurador es visualitza en l'evolució dels recursos en balanç. Mentre els recursos per estalvi a termini van caure un 6,7% per la seva escassa rendibilitat, els recursos associats a assegurances van créixer un 8,4%. Els ingressos vinculats a la venda d'assegurances van arribar als 516 milions i ja suposen un 15% de la contribució total al negoci bancari i assegurador.

Respecte al negoci tradicional de l'entitat, el dels crèdits, Caixabank considera que s'ha consolidat el canvi de tendència i que la concessió torna a créixer. El crèdit a particulars va créixer un 0,9% (121.317 milions) fins al juny, mentre que el dirigit a empreses va augmentar un 2,1% (73.166 milions). En aquest segon àmbit només va caure el dirigit a promotors immobiliaris, que es va retallar un 8,6%. Els préstecs al sector públic (14.003 milions) van créixer un 1,4%. La taxa de morositat torna a reduir-se i se situa en el 7,3% (un 6% sense promotors).

El marge d'explotació de CaixaBank va créixer un 3,9%, després d'haver reduït les despeses recurrents un 2,5%. En aquesta partida es comptabilitzen les retallades de plantilla i d'oficines, reducció que se situa en el 21% dels treballadors des del 2011 si s'atén al càlcul proforma. Aquesta reducció s'ha efectuat malgrat que la base de clients ha crescut en el mateix període un 33% i el negoci un 32%.

CaixaBank, que té 13,8 milions de clients i una xarxa de 5.131 oficines, va captar en el primer semestre de l'any 605.600 noves nòmines, cosa que li va permetre aconseguir una quota en aquest àmbit de més del 25 %, amb un total de 3,4 milions de domiciliacions.

La cartera neta d'immobles adjudicats disponibles per a la venda, a més, es va reduir per segon trimestre consecutiu i va quedar-se a 7.122 milions d'euros, amb una cobertura del 57,8%.

CaixaBank va mantenir a tancament del semestre un capital regulatori (Common Equity Tier 1) de l'11,5%, dos punts percentuals per sobre dels requeriments del supervisor, mentre que els actius líquids es van situar en 58.322 milions.

En el segon trimestre del 2016, CaixaBank ha cancel·lat de forma anticipada el finançament a llarg termini del BCE (TLTRO) per import de 18.319 milions, que ha substituït per TLTRO II, per valor de 24.319 milions, cosa que ha suposat un augment del termini de venciment (2020) i unes condicions financeres més bones.