Selecciona Edició
Connecta’t

El Manchester United ja té el seu Van Gogh

L’equip de Mourinho es gasta 120 milions en Pogba, xifra rècord a la història del futbol

Pogba, amb Griezmann, a la selecció francesa.
Pogba, amb Griezmann, a la selecció francesa.

Plorava de ràbia i impotència, assegut al despatx principal de Carrington, on Alex Ferguson mirava a través dels vidres els entrenaments del seu Manchester United. També plorava perquè era un nen i no volia entendre la decisió del boss de no fer-li jugar ni un minut més perquè després d’intentar-ho de totes les maneres possibles no havia estat capaç de retenir Paul Pogba (França, 23 anys).

Era el 2012 i Van Gogh, com s’hi va referir el seu representant Mino Raiola pel seu valor incalculable, va fer les maletes per jugar a la Juve, que sí que li garantia minuts i oportunitats. “Si no jugo, me’n vaig”, va decidir Pogba en una reunió anterior a la de la plorera, molest com estava perquè l’entrenador preferia donar corda a Scholes —que s’havia retirat feia sis mesos— abans que a ell. De manera que Ferguson, orgullós, li va obrir la porta a mitges, perquè al cap d’un temps va intentar fer que s’hi pensés amb una visita d’Evra a casa seva, fins i tot una de seva en què la mare el va engegar sense dubtar, i una última oferta de 24.000 euros setmanals que ni tan sols va escoltar. L’estratagema no va funcionar i Paul se’n va anar per un milió d’euros. Ara, sis anys més tard, torna a Old Trafford. Ja no hi ha Ferguson a la banqueta, sinó que és Mourinho qui dicta i mana. I tampoc val un milió, sinó que en són 120 els que desemborsarà el club a la Juve, que al seu torn pagarà uns 20 milions a Raiola.

Segurament Ferguson es va regirar a casa seva davant l’anunci del MUFC d’ahir, quan va revelar amb un joc de paraules, Pogback, que el futbolista tornava, i ja superava la revisió mèdica. Però a la Juve estan d’allò més orgullosos de la gestió de Beppe Marotta, despreocupat el curs anterior quan no es va arribar a un acord amb el Madrid i el Barça, que es barallaven pel jugador. Ara el valor del futbolista ha augmentat i això que en aquesta ocasió només hi ha hagut l’oferta del Manchester United, tot i que el Madrid en va preguntar el preu per fer content Zidane —era l’únic fitxatge que havia reclamat—, però mai va mostrar la voluntat de comprar-lo. La reunió definitiva, entre Raiola i Pogba, va ser fa tres setmanes a Miami, on el jugador era de vacances després d’una Eurocopa que va perdre a la final i en què en va veure de tots colors, ja que al primer partit va dedicar una botifarra a les graderies per les crítiques de l’afició bleu, llavors el van relegar a la banqueta i més endavant es va guanyar els afalacs generalitzats després d’haver fet un gol contra Islàndia i el seu ball Dap, famós a la Serie A i que de ben segur exportarà a la Premier, on va arribar a jugar 71 minuts, que se sumen a 28 més a l’Europa League i 103 a la FA Cup.

Sempre cridaner amb els seus pentinats i la seva roba, Pogba és un superdotat de la pilota, excel·lent en la conducció, precís en el desplaçament i el xut, també hàbil en el regateig. Amb el seu físic modelat i fibrós en té prou per abastar més camp que qualsevol altre, encara que se li exigeix més regularitat perquè pot jugar 10 minuts de somni i després desaparèixer mitja hora. De la mateixa manera, també se li reclama que llegeixi els partits, posi la pausa o els sacsegi segons les necessitats col·lectives. Però és el futur del planeta futbol i Mourinho hi creu, feliç per la seva incorporació i per un equip fet a força de talonari que vol recuperar la competitivitat després de tres anys de crisi mal resolta per David Moyes (va aconseguir la Community Shield), Ryan Giggs de forma interina i Louis van Gaal, que va guanyar la FA Cup.

Uns traspassos sonats

El traspàs de 120 milions, que deixa enrere els poc més de 100 que es va pagar per Cristiano Ronaldo i per Bale, és una xifra desorbitada que ja esperava la Juventus des de feia temps. Resulta que a l’acord amb el Manchester United hi mancava la signatura des de fa molt temps. Per això van desemborsar 90 milions per Higuaín, que van arrabassar a l’arxienemic Nàpols. Però la paperassa, les comissions i les poques urgències de la Juve per fer oficial la contractació de Pogba van endarrerir un fitxatge que ha fet bocins la banca.

Els fitxatges més cars del món

Els traspassos del francès sempre han estat distintius. Quan va marxar al United, el Le Havre (on es va esculpir el futbolista) va denunciar a la FIFA el club per un fitxatge que entenia com a irregular perquè era menor. A través d’una compensació econòmica, l’organisme internacional li va donar la raó, reticent davant les al·legacions que el pare del jugador es mudava a Manchester per motius laborals. Després va abandonar Ferguson i ara torna a Old Trafford, on, segons els rotatius anglesos, el futbolista signarà per cinc anys i cobrarà uns 16 milions anuals. Però els diners són un problema per al United, que ja s’ha gastat 200 milions amb Pogba, Mkhitaryan (42), Bailly (38) i Ibrahimovic, que hi va arribar de franc després d’haver acabat el contracte amb el PSG. Un equip que il·lusiona i un futbolista que enganxa, tal com van demostrar ahir els seguidors a Wembley, on van guanyar la Community Shield contra el Leicester (1-2) i on van entonar la tornada de Three Lions, de la banda The Lightning Seeds, modificant el “football’s coming home” per “Pogba’s coming home”. Encara que a Ferguson no li deu fer tanta gràcia tenir un Van Gogh.