Selecciona Edició
Connecta’t

JxSí i la CUP tanquen la proposició de llei de la Hisenda catalana

La llei, que s’elevarà al ple després de l’estiu, preveu un consell fiscal per assessorar la Generalitat

El president Puigdemont amb consellers i diputats al ple.
El president Puigdemont amb consellers i diputats al ple.

El Parlament, una altra vegada amb Junts pel Sí i la CUP en solitari, ha conclòs aquest matí la ponència de la segona llei de l’anomenada “desconnexió” de Catalunya, que fa referència a la Hisenda catalana i que preveuen elevar al ple després de l’estiu perquè es pugui treballar en comissió. El document registrat és summament caut, sense cap referència al terme “Estat” i tampoc, com sí que succeeix amb la llei que regula l’Agència Tributària de Catalunya actual, a la seva relació amb l’Agència Tributària.

La ponència registrada segueix la que es va tancar ara fa setmanes i que dimecres va admetre a tràmit la Cambra, la de l’agència de protecció social (seguretat social), de manera que només quedaria desenvolupar la llei de transitorietat jurídica, que es preveu que serà la més controvertida respecte a la resposta que pugui donar el Tribunal Constitucional. No obstant això, la de la hisenda que s’ha aprovat avui “és una llei molt important, és l’estructura d’Estat econòmica més gran que tindrem. Volem un model diferent del que tenim ara, que depenem de l’Estat espanyol”, ha explicat la diputada de Junts pel Sí Maria Senserrich.

La ponència és un articulat extens de 104 pàgines denominat Codi Tributari de Catalunya i d’aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l’administració tributària de la Generalitat de Catalunya. És un document obert, que es blinda amb referències que acoten les competències a les autonomies. I hi ha fórmules contínues com “quan la seva aplicació correspongui a la Generalitat” o “procediments aplicables a Catalunya”.

El document estableix quins organismes formaran l’administració tributària catalana, però no enumera, per exemple, quins seran els impostos que regularà, controlarà i recaptarà. En diferents ocasions es refereix a la possibilitat d’establir acords amb altres administracions, però no concreta amb quines. Només quan desenvolupa un dels organismes que integrarà l’administració, el consell fiscal de Catalunya, assenyala: “Col·labora amb les administracions fiscals dels estats membres de la Unió Europea, amb els organismes internacionals amb competències en matèria de fiscalitat, i amb les autoritats fiscals de la resta d’estats.”

L’estructura de la Hisenda catalana estaria integrada, segons la proposició de llei, per l’Agència Tributària de Catalunya, la junta de tributs, el consell fiscal (per marcar les línies mestres de la política fiscal), un institut d’investigació fiscal i d’estudis tributaris, la direcció general de tributs.

Senserrich ha promès una agència en què el Govern proposi els principals càrrecs, però també que tots els hagi de confirmar la Cambra catalana, per reforçar la legitimitat dels gestors d’aquesta eventual estructura. JxSí ha destacat especialment el tercer llibre, un consell fiscal que, segons els sobiranistes, ha de ser un “punt de trobada” entre el sector privat i el sector públic que treballen en l’àmbit de la fiscalitat dels ciutadans.

“Tenim coses tan innovadores com un consell fiscal que no existeix a Espanya i que sí que tenen països avançats com Austràlia, Àustria i Dinamarca”, ha exposat Senserrich, que ha assegurat que un consell d’aquestes característiques farà més transparent l’administració tributària. Els sobiranistes consideren que tant la primera llei de ruptura de protecció social com aquesta segona sobre hisenda pròpia són clau per tenir les estructures catalanes preparades per al dia que, segons ells, Catalunya declari la seva independència. Reguant ha assenyalat que el text que presenten “no tanca gens”, sinó que obre la possibilitat de debatre-ho en comissió parlamentària, i ha desitjat que la resta de grup de la cambra vulguin debatre-la tot i que no comparteixin la independència.

MÉS INFORMACIÓ