Mariano Rajoy va oficialitzar aquest dijous que les vacances d'estiu han quedat suspeses a la Moncloa, al Govern espanyol i al PP. Almenys teòricament. El president en funcions va assegurar que pretén obrir des d'aquest mateix divendres una negociació “redoblada” amb els partits constitucionalistes, especialment el PSOE i Ciutadans, per a un “govern moderat i estable” que es fixi l'objectiu sobretot de complir amb Europa. “El mètode processal” dels nous contactes serà a demanda: és a dir, com demani cada interlocutor.
El Govern central es planteja fins i tot celebrar Consells de Ministres durant tots els divendres possibles d'agost, excepte el del dia 12, perquè coincideix amb el cap de setmana previ al festiu del 15 i en plenes vacances i es pot trobar amb problemes logístics importants per aconseguir que tots els afers a debat passin pels preceptius tràmits burocràtics i d'intervenció. Però l'ordre està donada: aquest any no hi ha vacances. La família de Rajoy serà a Sanxenxo (Pontevedra), però el president en funcions només es permetrà algunes escapades. Aquest dijous ha apuntat que espera el mateix grau de compromís de la resta dels interlocutors.
Rajoy pretén copiar per a aquesta etapa de converses el mateix procediment de treball amb què ha actuat des del 26-J i que va explicar ahir amb detall al monarca. Aquest dijous només va avançar que en els propers dies tornarà a citar els líders dels partits constitucionalistes (descarta, així, les formacions nacionalistes i independentistes catalanes) per discutir detalladament quin punts són partidaris de treure i de deixar del document base del seu programa electoral, que ja els va remetre en la primera ronda de contactes. El líder popular va acceptar que aquest text només pretenia explicar una part dels seus plantejaments, però també que ara podria servir de “guió per negociar” un Executiu d'àmplia base parlamentària “moderat i estable”. Aquesta serà la primera oferta, però el líder popular també va concloure que aquesta opció avui dia sembla bastant inviable pel rebuig del PSOE i Ciutadans a discutir res amb ell quan encara era candidat.
Resposta conjunta al desafiament català
En minoria
Rajoy, llavors, va deixar anar la idea que si aquesta via es demostra que és impossible intentarà també governar en minoria només amb els 137 escons actuals del PP. Aquesta part del seu discurs va ser la més premeditadament confusa. No va dir ni com creu que pot arribar a formar aquest Executiu en minoria si Ciutadans i el PSOE no canvien el seu bloqueig actual, ni si se sotmetria a aquesta votació d'investidura, ni quan. Només va dir que en aquest escenari demanarà a les altres formacions una “lleialtat mínima”, sobretot per poder aprovar dintre del termini i en la forma escaient el sostre de despesa de les administracions públiques, el camí de creixement pactat amb la Comissió Europea i els pressupostos generals per al 2017. I hi va afegir dos pactes d'Estat més ja existents com són l'antiterrorista i en general el de política exterior.
El màxim dirigent popular no va voler encasellar-se gaire més per tornar a tenir les mans lliures per negociar al seu gust i el seu estil, és a dir, amb discreció. Quan se li va exigir precisió només va afegir que al final de la ronda de contactes –per la qual es donarà un temps raonable– informarà el Rei i se suposa que explicarà en públic “les gestions realitzades, els resultats, els suports”. “En conseqüència, si estic en condicions o no de formar Govern”, va afegir. Va dir també que en el camí no li faltarà “ni obstinació ni esforç” i va deixar anar uns quants dards d'advertiment als seus interlocutors quan els va recordar que el temps de les eleccions i les campanyes ja havia quedat enrere, com el de les arengues o el de rivalitzar: “És el moment de construir, de superar les diferències i de donar la solució que esperen tots els espanyols. És el temps de parlar, de sumar esforços i col·laborar”.
