Selecciona Edició
Connecta’t

Barceloneta: la vida, en fotos

El barri barceloní refà la seva memòria a partir de 17.000 imatges fetes pels veïns

Barraques a la platja de Sant Sebastià.
Barraques a la platja de Sant Sebastià.

Anys setanta. Un passeig en les estones de permís d’un mariner pel mercat de Tristán, a Montevideo (Uruguai), i la troballa del llibre Barceloneta, d’Avelino Guitert de Cubas, editat el 1921, és el curiós germen del Fons Fotogràfic popular de la Barceloneta (FFPB), creat al popular barri barceloní. O el que és el mateix, les fotos de tota una vida de veïns del barri que col·locaven en àlbums familiars o s’apilaven en caixes de galetes o de sabates.

Moltes d’aquestes fotos van anar a parar a mans de Paco López Tey, el mariner que quan va veure el llibre als encants de Montevideo va decidir muntar un arxiu. “Moltes fotografies les tenim perquè apareixien en contenidors de pisos que eren buidats i me les portaven perquè jo ja havia fet córrer que recollia material”, recorda ara el vell llop de mar. “També vaig rebuscar als Encants i a Sant Antoni i després vaig començar a recopilar tot tipus de documentació del barri: sempre moltes fotos, és clar, però també arxius de les cooperatives, com el de La Fraternitat”, explica.

A poc a poc, López va anar emmagatzemant un material variat que incloïa també llibres i pòsters. Primer, el va recopilar en un magatzem de pintures; després en un pis, i més tard, ja als anys vuitanta i amb un fons que incloïa “unes 4.000 fotografies”, al centre cívic de la Barceloneta. La majoria eren instantànies de famílies com la seva, d’emigrants procedents de Cadis que vivien en una de les típiques cases del barri. Va ser en aquest centre cívic on es van organitzar les primeres exposicions del material, el maneig i la conservació del qual es va fer cada vegada més complex. Tant que el 2006 el va cedir a l’arxiu municipal de Ciutat Vella.

Les instantànies dibuixen un relat social i urbanístic ben diferent de l’oficial

Són fotografies que, juntament amb factor humà, tenen un vessant sociològic i urbanístic: registren la transformació d’un barri des de finals del XIX fins a l’època dels Jocs Olímpics. Imatges que donen fe de les condicions de vida dels barraquistes del Somorrostro o els del barri de barraques de la Muntanyeta, situat en el que avui és la platja de Sant Sebastià. Moments que recorden com era la platja dels xiringuitos i dels banys: els Orientals, Sant Miquel, Sant Sebastià, el Club Natació Barcelona... Fotos que plasmen, també, l’enderroc d’aquestes construccions i dels tinglados de l’avinguda de Joan de Borbó, o que deixen constància de la construcció del passeig Marítim. O de com ha canviat el port de Barcelona.

També hi ha els rostres, centenars de cares de veïns i veïnes del barri: instantànies preses als terrats de les cases, de la família sencera apinyada en els estrets balcons, de dones a la platja, de famílies arreglades de diumenge, de dones en davantal treballant i de desenes de celebracions domèstiques. “El més interessant del fons és que és la memòria gràfica del barri; és un altre relat sobre la història urbana de Barcelona, però amb l’encant que està feta per aficionats i, precisament per això, és molt diferent de la visió oficial”, apunta Andrés Antebi, antropòleg i membre de l’Observatori de la Vida Quotidiana, que ha col·laborat en el projecte del FFPB. Tan interessant ha estat l’experiència de la Barceloneta que s’està replicant en altres barris de la ciutat.

El procés de creació del fons fotogràfic no va estar exempt de polèmica. Com la que va sorgir en el moment del traspàs de la documentació a l’arxiu municipal de Ciutat Vella: “Molts veïns no volien que sortís del barri... Es va arribar a parlar del seu particular cas dels papers de Salamanca, però amb fotografies i documents”, comenta Antebi. La digitalització va facilitar la recerca d’una solució intermèdia que permetia la conservació dels fons en bones condicions a l’arxiu i, alhora, accedir-hi a través d’un sistema en línia.

Imatge de quan encara es feia vida al carrer. ampliar foto
Imatge de quan encara es feia vida al carrer.

Així, a finals del 2010 va començar l’ambiciós projecte de digitalitzar i catalogar més de 17.000 imatges, les recollides fins aleshores. Part d’aquest acord consistia en l’organització d’exposicions temàtiques a la Casa de la Barceloneta 1761, que és, a més, el punt de recollida de més material que es vulgui aportar a un fons que, afortunadament, sembla no tenir fi. Les imatges són escanejades i retornades als seus propietaris.

Però el més important del projecte és que qualsevol, sigui de la Barceloneta o no, pot accedir, de moment, a un miler de fotografies del FFPB al web de la Casa de la Barceloneta. Una entrada fàcil a aquest món que, a més, pot ajudar a trobar més informació sobre les fotografies, que en la immensa majoria dels casos no tenen autor i estan datades tan sols de forma aproximada. Són comptades les persones identificades en les imatges. Per això, es va obrir la possibilitat d’ajudar a aquesta identificació amb la creació d’un apartat específic: Fes memòria.

¿No deu ser vostè, la de la cara somrient amb unes amigues a la platja un dia dels anys vuitanta? Entri i miri.

Història d’una bandera

Passats els anys, Paco López Tey, l’artífex de l’arxiu de la Barceloneta, ja s’ha embrancat en un altre projecte similar, però en aquest cas al barri del Raval, on viu actualment. Un cop ja jubilat, no deixa d’anar cada dia als carrers del que va ser el seu barri durant dècades. El saluden pel carrer. Sens dubte, ha estat tot un personatge a la zona. Així, se li va ocórrer, per exemple, dissenyar una bandera per a la Barceloneta. El blau de l’aigua, el groc de la sorra i un escut format per una barca llatina i el far de la Barceloneta, juntament amb la bandera de Sant Jordi i la catalana.

De la seva butxaca va pagar, al principi dels anys noranta, les primeres dotze banderes, clarament reivindicatives d’un barri que vivia en carn pròpia la transformació preolímpica. La mateixa bandera que se segueix utilitzant ara en altres guerres del veïnat, com per exemple en la seva lluita contra la invasió turística. Quan se li pregunta sobre què opina ara de la seva estimada Barceloneta, és lacònic: “Això era un poble, ens coneixíem tots, ara...”.