Selecciona Edició
Connecta’t

Els assessors de Colau demanen millorar els oratoris i plantejar una gran mesquita

L'Ajuntament assegura que no es plantegen a curt termini autoritzar un gran temple islàmic

La comissionada d'Immigració, Lola López, amb dos dels autors de l'informe.
La comissionada d'Immigració, Lola López, amb dos dels autors de l'informe.

Barcelona necessita millorar les condicions dels seus oratoris i plantejar per fi la necessitat de tenir una gran mesquita com a espai de visibilitat i interlocució amb el Consistori. És la conclusió a la qual ha arribat un equip de tres experts, antropòlegs de la UB, contractats pel Govern d'Ada Colau per pal·liar la islamofòbia a la ciutat. “Barcelona és una anomalia, fins i tot a l'Estat espanyol”, va dir un dels investigadors, Alberto López, sobre la manca d'una gran mesquita. Encara que va assenyalar que aquesta petició la fan els “líders associatius”, a la comunitat en general li interessa la “legitimació del seu oratori”. “La gran mesquita no és una cosa que tingui sobre la taula”, va reblar la comissionada d'Immigració, Lola López, en la presentació de l'informe.

El debat sobre la necessitat d'una gran mesquita a la capital catalana, a imatge de la de l'M-30 a Madrid, és recurrent a la ciutat des de fa 30 anys, quan es va plantejar per primera vegada. “Aquesta demanda no s'ha satisfet fins ara i dubto que a curt termini es pugui fer sense controvèrsies ni polèmiques”, va criticar López. i va assenyalar que el clima ha empitjorat, a causa de la “por irracional a l'expressió de la religió musulmana en l'espai públic”.

Periòdicament, es llancen globus sonda sobre la possibilitat d'aixecar un gran temple islàmic. Fa dos anys, el fundador de la Casa del llibre àrab de Barcelona, Mowafak Kanfach, va assegurar que Qatar estava en negociacions amb el grup Balañá per aixecar una gran mesquita a la plaça de toros Monumental. Però Balañá va negar qualsevol contacte i l'Ajuntament, llavors governat per Xavier Trias, va dir que no tenia cap projecte sobre la taula. Abans, Kanfach ja havia intentar negociar, amb el socialista Joan Clos en l'alcaldia, un centre similar a la plaça de toros de les Arenes, ara convertida en un centre comercial. Precisament, el finançament del temple és un dels elements delicats que també assenyala l'informe. Qui pagaria la mesquita?

Catalunya és la comunitat autònoma amb més població musulmana (470.000 persones) i segueix sense tenir un gran centre de culte de referència. Però malgrat això, als ciutadans musulmans no és el que més els preocupa. “Aquí bàsicament, la comunitat demana la legitimació del seu oratori. Que sigui ampli perquè hi càpiga tothom, que no tingui dificultats del soroll, que tinguin sistema sanitari...”, va insistir López, que va assenyalar que la gran mesquita té més a veure amb “un debat polític, que la ciutat faria bé de plantejar-se”. “Comencem per la part més petita, i després ja es veurà”, va aprofundir la comissionada d'Immigració, que va assegurar que “està bastant d'acord amb l'estudi”, que és consultiu, no d'obligat compliment.

L'informe, titulat La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona. Expressions i problemàtiques, i cenyit únicament a la relació amb l'administració, assenyala altres dues grans àrees en les quals cal treballar: l'educació i l'espai públic. “Les dones associen l'ús de la hiyab a problemes en l'espai públic i en l'àmbit laboral. Utilitzar-lo implicarà estigmatització. El cos femení és un camp de batalla”, va resumir l'antropòloga Ariadna Soler. A l'escola, les famílies es queixen que l'opció de portar el vel islàmic es veu com una imposició familiar, o, per exemple, els problemes amb el menú halal a l'escola primària.

L'Ajuntament de Barcelona es dóna ara quatre mesos per estudiar el que diu l'informe i buscar les fórmules per aplicar bona part de les seves recomanacions. López va expressar la seva voluntat de presentar les conclusions el 12 de desembre, Dia mundial contra la islamofòbia.

MÉS INFORMACIÓ