Selecciona Edició
Connecta’t

Un empat d’altura

Òscar Cadiach i Ferran Latorre sumen 13 vuitmil, els en falta un per convertir-se en els primers catalans a sumar la llista completa

Ferran Latorre, durant la seva expedició al Nanga Parbat. Ampliar foto
Ferran Latorre, durant la seva expedició al Nanga Parbat.

Si parléssim de futbol, per exemple, tindríem un titular molt llarg però senzill: Ferran Latorre empata a 13 amb Òscar Cadiach en la cursa per convertir-se en el primer català a trepitjar els 14 cims més alts del planeta. Però com que l'alpinisme és una altra cosa, un exercici que no té res a veure amb dorsals, competicions i classificacions, el que ocupa Latorre i Cadiach és un afer que va més enllà de l'anècdota. Hi ha una disputa per ser el primer col·leccionista català dels 14 vuitmils? És dubtós. És una coincidència que a Ferran Latorre (dilluns va fer el cim del Nanga Parbat) només li falti l’Everest per tancar la llista, i que Òscar Cadiach pugui en els propers dies celebrar al cim del Broad Peak el punt final del seu periple. Ara mateix, amb 13 vuitmils a la butxaca, tots dos assaboreixen el fruit d'un recorregut vital llarg, molt llarg, a la muntanya, el seu veritable èxit.

Ferran Latorre (Barcelona, 1970) va ser un prodigi precoç de l'escalada i l'alpinisme, capaç d'escalar amb força en roca, de ser un dels especialistes en escalada artificial i de recórrer bona part de les vies mítiques al voltant de Chamonix sense deixar d'obrir excel·lents vies en tot tipus de terrenys. Com a mostra de la seva polivalència, amb 21 anys també va fer el cim del Shisha Pangma central (8.008 m). En muntanya, tot ho feia bé, independentment de l'escenari escollit. Un bon dia, va deixar d'escalar, es va allunyar d'aquest món, del seu món. Quan va tornar d’aquest moment d’apagada, ho va fer mirant cap a les muntanyes més altes del planeta i treballant com a càmera d'altura per al programa Al filo de lo imposible.

Latorre va trepitjar el cim de l'Annapurna en companyia de Juanito Oiarzábal, que es va convertir aquell dia en el primer espanyol que va sumar els 14 vuitmils

El 1999, trepitjar el cim del seu primer vuitmil oficial, l’Annapurna. Ho va fer en companyia de Juanito Oiarzabal, que es va convertir aquest dia en el primer espanyol a sumar els 14. Com si es tractés d'un facilitador, Latorre va compartir corda amb l'italià Silvio Mondinelli el dia que aquest va sumar l'últim vuitmil de la llista, i va fer el mateix amb l'equatorià Iván Vallejo un any després. També va formar part de l'equip que va ajudar Edurne Pasaban a convertir-se en la primera dona a aconseguir la llista completa dels 14… llavors només li quedava tancar el seu propi cercle d'altura. Latorre, que sap bé què és escalar de debò, sempre reconeix que l'afer dels vuitmils per les seves vies normals (ell no fa servir mai oxigen artificial) no és cap referència en el món de l'alpinisme, encara que sí que és una bonica manera de tancar un cicle vital. Ara que està a prop d'acabar la seva formació com a guia d'alta muntanya, els seus passos seguiran lligats al món vertical.

Òscar Cadiach en la presentació del seu intent de completar els 14 vuitmils. ampliar foto
Òscar Cadiach en la presentació del seu intent de completar els 14 vuitmils.

Òscar Cadiach (Barcelona, 1952) va estar molt prop de tocar dilluns el cim del Broad Peak, però el mal temps el va forçar a retirar-se a uns 250 metres de desnivell del punt culminant. El mateix front va desallotjar del veí Gasherbrum II lñurrategi, Vallejo y Zabalza, que volien repetir la ruta francesa del 1975. Els tres han cancel·lat l'expedició, però Cadiach considera possible fer un nou atac per sumar l'últim dels vuitmils. Aquest pot ser el colofó a una carrera íntimament lligada a les grans muntanyes, una passió per les màximes altures que el va portar el 1985 a establir una fita i a convertir-se en el primer occidental (amb Sors i Vallés) a escalar l’Everest per la cara nord, amb el seu cèlebre i vertical segon graó, allà on es creu que els pioners Mallory i Irvine van desaparèixer el 1924 i per on va passar per vegada primera una expedició xinesa el 1960.

Un altre equip xinès va tornar-hi el 1975 per dissipar els dubtes sobre la primera expedició i va col·locar-hi una escala d'alumini per superar el segon graó, a 8.600 metres. Cadiach va ser el primer que va escalar en lliure aquesta famosa dificultat. En el dilatat historial de Cadiach cal destacar les seves dues línies obertes en dues muntanyes de més de 8.000 metres: el 1992, va obrir la ruta Fem Tarragona al Broad Peak Central (8.011 m) i el 1996, amb l'austríac Sebastian Ruckensteiner, va signar l'obertura de la via Free Tibet, en estil alpí, per l'aresta nord-oest del Cho Oyu (8.201 m). També va formar part de l'equip que el 2004 va col·locar al cim del K2 Jordi Corominas, autor de la primera repetició de la mítica Magic Line. Cadiach, guia de muntanya de professió, va rebre aquest any la Creu de Sant Jordi de mans de la Generalitat, distinció que reconeix els serveis prestats a Catalunya.

Cadiach, va estar molt a prop d’arribar dilluns al cim del Broad Peak. El mal temps el va forçar a retirar-se, però espera repetir l’intent

Les carreres alpinístiques de Latorre i Cadiach no necessiten sumar els 14 vuitmils, ni molt menys ser recordats com el primer o el segon d'una llista que no té en compte els seus brillants currículums més enllà del simple recompte de cims. Tots dos mereixen sumar els 14, la resta és superflu… tret que ells afirmin el contrari.

MÉS INFORMACIÓ