Selecciona Edició
Connecta’t

Brussel·les retarda un any l’ajust a Espanya

Juncker es decanta per imposar una multa a Espanya

Jean-Claude Juncker.
Jean-Claude Juncker. EFE

Ajust dur, però un any més tard del previst. I multa, excepte una sorpresa final improbable. La Comissió Europea ja té molt perfilada la proposta que arribarà aquest dimecres al col·legi de comissaris, l'òrgan que reuneix els 28 membres de la Comissió Europea. Brussel·les donarà dos anys addicionals a Espanya per rebaixar el dèficit al 3% del PIB, i un any extra a Portugal. I l'equip del president Jean-Claude Juncker es decanta finalment per una multa mínima, però no nul·la, encara que aquest debat no està encara definitivament tancat: els 28 comissaris decidiran dimecres entre tres opcions. Espanya pressionarà durant les properes hores i insisteix que Alemanya, França i Itàlia estan contra la sanció.

Espanya i Portugal estrenaran així les multes controvertides pels incompliments del dèficit, enmig d'un debat sobre les regles fiscals que va molt més allà de les sancions i que enfronta els països creditors –Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia, entre d’altres–, partidaris de fer complir les regles, amb els deutors, encapçalats per França i Itàlia, que volen evitar costi el que costi les multes per no establir un precedent perillós.Una sanció seria una humiliació política, segons admeten les fonts consultades. Però més enllà de la multa, la clau per a la política econòmica espanyola dels pròxims dos anys i mig –és a dir, la clau per al pròxim inquilí de la Moncloa– és el nou camí fiscal pactat amb Brussel·les. Tant la sanció com aquest camí es van discutir ahir a la capital europea, en una reunió entre els caps de gabinet dels comissaris. El camí fiscal, sense els objectius nominals definitius, està vist per a sentència: dos anys addicionals. Amb la multa pot haver-hi encara alguna sorpresa d'última hora, però les fonts consultades apunten que guanya cada vegada més pes la possibilitat d'imposar una sanció mínima, però no nul·la.

Aquestes són les claus que apareixen en un esborrany de la proposta que es debatrà demà.

AJUST FISCAL. Brussel·les dóna per perdut el 2016. Obligada a decidir la nova ruta fiscal espanyola sense govern a Madrid, la Comissió Europea no demanarà a Espanya més ajustos aquest any: assumeix que una vegada es formi govern amb prou feines quedarà temps per aprovar retallades, per tant, el gruix de l'ajust quedarà per al 2017 i el 2018. Serà una tisorada seca, dura, una autèntica prova de foc per al pròxim Govern: 10.000 milions de retallades estructurals en dos anys, tal com va avançar aquest diari, encara que un any més tard de l'inicialment previst tenint en compte que la inestabilitat política no acaba de desaparèixer. La Comissió vol un ajust estructural del 0,5% del PIB l'any que ve, i un 0,5% addicional el 2018. Amb mesures permanents, desvinculades del cicle expansiu actual de l'economia. Després d'una rebaixa fiscal electoralista d'uns 7.000 milions el 2015, el Govern en funcions del PP ha proposat elevar els pagaments a compte de l'impost de societats per avançar ingressos per valor de 6.000 milions d'euros. Les xifres que reclama Brussel·les exigirien altres pujades d'impostos o una retallada de la despesa pública.

"La Comissió fa seu l'anàliside l’AiREFper aquest any [un dèficit del 4,7% del PIB si no s'aproven noves mesures, segons l'autoritat fiscal independent], però vol un pressupost creïble per al 2017. Probablement, amb un any i mig n’hi hauria prou per reduir el dèficit al 3% del PIB, però la decisió està presa i seran dos anys extra", segons fonts comunitàries. El ministre espanyol Luis de Guindos va negociar aquests dos anys amb el comissari Pierre Moscovici a l’entorn de l'últim cimera del G-20, a la Xina. Curiosament, Guindos sempre va ser partidari d'un sol any. "Si Espanya necessita finalment dos anys és que ha estat un autèntic desastre", deien fonts del Govern la primavera passada, veient que el creixement anava millor del previst. Els objectius nominals estan pendents dels canvis d'última hora que introdueixin Pierre Moscovici i el vicepresident Valdis Dombrovskis. Però estaran al voltant del 3,5% del PIB l'any que ve i per sota del 2,5% del PIB el 2018.

HI HAURÀ PROPOSTA DE MULTA. "Cada vegada estic més convençut que la sanció serà zero", deia Guindos al juny. "El sentit comú diu que no hi haurà multa a Espanya", repetia aquest cap de setmana a la Xina. El ministre s’equivoca, almenys de moment: després d'un llarg debat que dura ja mesos, Brussel·les planeja proposar una sanció, encara que els ministres de Finances europeus podrien revocar aquesta decisió (amb una majoria qualificada inversa que no és fàcil d'obtenir, tret que Alemanya s'uneixi a França i Itàlia en contra de la multa, tal com defensa Guindos, i arrossegui a altres països durs).

La Comissió Europea va discutir ahir entre tres opcions possibles (i demà hi haurà sobre la taula una quarta possibilitat). Primera: multa del 0,2% del PIB, 2.200 milions. Va quedar descartada. Segona: cancel·lar la sanció. Aquesta possibilitat, la preferida per Moscovici, va quedar també pràcticament fora de la taula, tret que els últims esforços d'Espanya i Portugal donin fruits en les properes hores, una cosa que les fonts consultades consideren improbable. I tercera: Dombrovskis va proposar ahir una multa del 0,1% del PIB, uns 1.100 milions. També aquesta possibilitat es va descartar en el debat entre els caps de gabinet dels comissaris. La Comissió vol una xifra inferior. Dombrovskis té l'encàrrec de presentar una nova proposta demà dimecres, d'entre el 0,01% i el 0,05% del PIB; entre 100 i 500 milions d'euros. Les expectatives més realistes, segons les fonts consultades, preveuen una sanció d'entre el 0,01% i el 0,02% del PIB: entre 100 i 200 milions d'euros. Juncker està a favor d'una multa testimonial (o "benvolent", segons fonts diplomàtiques), però el seu equip exclou la possibilitat de cancel·lar el procediment.

FONS EUROPEUS. La Comissió ha decidit posposar la decisió sobre els fons estructurals fins després d'un debat amb el Parlament Europeu que no arribarà fins a finals d'estiu. La idea és congelar entre 1.100 i 1.300 milions. Però si Espanya i Portugal presenten un pressupost creïble per al 2017 aquesta mesura no tindria cap efecte.

PORTUGAL. Tant en el cas portuguès com en l'espanyol va quedar clar ahir que Brussel·les aplaudeix els esforços realitzats durant els últims anys, però segueix endavant amb el procediment. "Espanya ha fet més reformes estructurals, però Portugal està més a prop dels objectius fiscals", segons les fonts consultades. En la Comissió preocupa la possibilitat que l’Executiu portuguès segueixi revertint algunes reformes. Brussel·les dóna un any addicional a Portugal per complir amb el 3% del dèficit: espera que el forat fiscal del país veí estigui entorn del 2,5% del PIB a final d'aquest any. Pel que fa a les multes, també segueixen el mateix camí que les espanyoles. Ahir Brussel·les va descartar la cancel·lació i la sanció màxima del 0,2% del PIB, i va tombar també la proposta de Dombrovskis del 0,1% del PIB (equivalent a 180 milions d'euros en el cas portuguès). El vicepresident proposarà una sanció d'entre el 0,01% i el 0,05% del PIB, probablement a la franja baixa d'aquesta forquilla, igual que en el cas espanyol.

VIGILÀNCIA REFORÇADA. El procediment d'infracció obert per la Comissió Europea deixa la política fiscal dels dos països sota tutela de la UE. Brussel·les pretén que Lisboa aprovi mesures en la segona meitat de l'any. En el cas de Madrid, la clau seran els comptes públics de l'any que ve, i per a això compta que el Govern espanyol aprovarà uns pressupostos creïbles –és a dir, austers– per al 2017. Haurà de presentar-los abans del 15 d'octubre per a l’examen previ a Brussel·les. I hauran d'incloure "mesures efectives". En cas contrari, Espanya s'enfrontarà a multes encara més elevades, de fins al 0,5% del PIB: 5.500 milions.