Selecciona Edició
Connecta’t

L’estranya reunió a la Moncloa de Junqueras

El Govern català no entén encara l’objectiu de l’entrevista del dijous amb Sáenz de Santamaría

Soraya Saez de Santamaria en el seu despatx amb Oriol Junqueras.
Soraya Saez de Santamaria en el seu despatx amb Oriol Junqueras. EL PAÍS

Han passat tres dies i el Govern català encara no comprèn el motiu que va portar a la vicepresidenta del Govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, a convocar dijous passat a la Moncloa el vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras. “Assistim a un teatre”, van confessar ahir fonts del Govern català, que confiaven que de la trobada en sortissin altres decisions en ferm. Sobretot per la discreció que havia estat demanada des del gabinet de la vicepresidenta.

Els dos compromisos de l’Executiu central no suposen cap novetat al Palau de la Generalitat: la renovació de 685 milions d’euros de crèdits a curt termini per part de la Generalitat és una operació que es realitza de forma gairebé automàtica i s’entén també com a lògic el suport estatal al fet que Barcelona sigui candidata a acollir la seu de l’Agència Europea del Medicament. Ja va quedar en segona posició en el concurs en el qual es va imposar Londres. Així que tots dos anuncis no s’entenen com una mostra suficient de desglaç en les relacions Barcelona-Madrid a les portes d’un debat d’investidura.

La reunió, a la qual es va acabar sumant el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sí que va donar una novetat al discurs del Govern que va sorprendre Junqueras. Tant Sáenz de Santamaría com Montoro van defensar per primera vegada, segons expliquen les mateixes fonts, que la capacitat d’endeutament d’Espanya depèn també del creixement de l’economia catalana i de la millora de les notes de qualificació del deute de la Generalitat. Montoro va destacar que Catalunya està creixent per sobre de la majoria de comunitats autònomes.

La gran qüestió que esperava resoldre Junqueras va tornar a quedar al calaix: la conversió de curt a llarg termini d’un deute de 1.600 milions d’euros, una mesura que donaria aire a l’angoixada tresoreria de la Generalitat. Però després de cinc mesos de negociacions la solució segueix sense arribar. I desbloquejar aquest punt és, a ulls del govern català, una solució parcial a aquest compromís d’ajudar al creixement de l’economia catalana.

MÉS INFORMACIÓ