Selecciona Edició
Connecta’t

Artur Mas manté el seu lideratge al PDC malgrat les divisions

Mercè Conesa s'imposa a l'oficialista Santi Vila en la votació del Consell Nacional

Conesa, Pascal, Mas, Munté i Bonvehí.
Conesa, Pascal, Mas, Munté i Bonvehí.

La tranquil·litat va tornar dissabte al Partit Demòcrata Català (PDC). Després de la revolta al congrés fundacional de fa dues setmanes, les seves bases van donar dissabte un fort suport al continuisme que representa la presidència d'Artur Mas i a la renovació que projecta la nova executiva liderada per Marta Pascal. Sense alternativa, l'últim president de la ja vella Convergència va aconseguir el 95% dels vots, mentre que qui serà la seva direcció executiva va acaparar el 87,7% dels suports. La presidència del consell nacional és l'única aliena a l'oficialisme.

Artur Mas i Neus Munté —la portaveu del Govern català a la qual també ha volgut ungir com la seva número dos— podran ocupar amb tranquil·litat la presidència bicèfala del partit independentista que substitueix Convergència. No hi ha rastre d'incendis en una proposta personal de Mas que no havia caigut bé en l'estructura del nou partit, per considerar-la excessivament presidencialista. No està clara quina serà la funció de cadascú, però el president electe va assenyalar que la seva posició no serà “ni decorativa ni executiva” i que “ha de tenir un rol significatiu”.

La “bona nota” del resultat de les votacions legitima també Mas per treure endavant la plataforma política paral·lela a la nova Convergència amb la qual vol reconstruir l'espai de centre que va ocupar fa anys el partit de Jordi Pujol.

I les mateixes conclusions que serveixen per Mas es poden estendre a la direcció de 12 membres que Pascal liderarà com a coordinadora general i número tres del partit. L'equip de Pascal representa a una nova generació política, més apegada al territori i sense excessiva experiència en l'estructura del partit. Alguns dels seus membres són alcaldes, però a partir de demà la seva principal tasca, segons els estatuts, serà el Partit Demòcrata Català, en el qual estan obligats a teixir una sòlida estructura territorial amb la qual tallar la sagnia de vots i lluitar per l'hegemonia independentista que els enfronta a Esquerra Republicana. La prioritat, va dir Pascal, serà guanyar afiliats per crear “un partit central que faci una picada d'ull a esquerra i dreta”.

La nova coordinadora general va utilitzar en diverses ocasions, després de conèixer els resultats, el sintagma “sense cap rancúnia”. Era una referència a la divisió interna que ha marcat tot el procés fundacional del partit i que ha portat dues persones —Jordi Turull i Germà Gordó—, representants de la vella Convergència, a renunciar a presentar-se com a candidats al càrrec de coordinador general.

Els 5.430 votants (el 67% dels associats al nou PDC) només van aflorar aquestes divergències en el cas de la votació a la presidència del Consell Nacional. S'hi enfrontaven Santi Vila, conseller de Cultura i recolzat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), presidenta de la Diputació de Barcelona i representant del corrent socialdemòcrata del partit, distanciada de l'antic aparell. Va vèncer la candidata no oficialista, encara que es va quedar a mig punt del 50% que li hagués donat directament el càrrec, la qual cosa obligava a celebrar una segona volta amb Vila.

Vila, que aspira a participar en les primàries per a alcaldable per Barcelona, va optar per retirar-se i facilitar la unció directa de Conesa. La divisió posada de manifest en aquesta votació és previsible que es repeteixi i amb més corrents als congressos que les diferents federacions del partit celebraran al setembre.

MÉS INFORMACIÓ