Selecciona Edició
Connecta’t

Ribó alerta de l’exclusió sanitària que pateixen els nens estrangers

El Síndic insta Salut a controlar i penalitzar els centres que impedeixin als menors l’accés gratuït a la sanitat

Inmigrants a la sala d'espera d'un centre mèdic.
Inmigrants a la sala d'espera d'un centre mèdic.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha requerit aquest divendres el Departament de Salut que posi fi als “obstacles” burocràtics que impedeixen que alguns nens estrangers accedeixin al sistema sanitari. Ribó va alertar que, segons l’ONG SOS Racisme i la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), hi ha “casos en què se sol·licita als menors acreditacions que no tenen i que la normativa no requereix”. La norma estatal que va eliminar el 2012 l’accés universal a la sanitat en lligar el dret a l’assistència a les rendes de treball (això és, a estar assegurat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social) va deixar fora del sistema les persones en situació irregular, excepte en tres casos: urgències, dones embarassades i menors d’edat.

Encara que Salut va flexibilitzar aquesta normativa, les entitats socials segueixen alertant que els casos d’exclusió sanitària no cessen. El problema està en la condició de l’empadronament, un document difícil de gestionar per a col·lectius vulnerables “que no poden acreditar on viuen perquè estan en una casa subarrendada, ocupada, al carrer o en una barraca”, indiquen els activistes. Segons l’última instrucció del Departament, cal estar empadronat per accedir a l’atenció primària i, per anar a l’especialista, cal passar un període de carència de tres mesos des de la gestió administrativa.

Ni tan sols la promesa del nou conseller de Salut, Toni Comín, de desplegar una llei pròpia d’accés universal, ha calmat els ànims entre les entitats socials. El titular del Departament preveu mantenir la condició del padró per "evitar el turisme sanitari" però vol eliminar la carència de tres mesos. "La diferència pel que fa a la instrucció que hi ha ara és que l’accés a tota la cartera de serveis és des del principi, des que t’empadrones. I la gent que no està empadronada, se l’atendrà igual, però es passarà el seu cas als serveis socials perquè l’ajudin a tramitar el seu empadronament", va justificar ahir Comín.

Les entitats socials, no obstant això, recelen que aquesta llei permeti cobrir tota la població. "En els serveis socials hi ha un embut, sobretot si no n’ets usuari habitual. I la barrera del padró és molt dura, deixa molta gent a fora. La gent sense llar, que viu al carrer, és la que més problemes de salut té per les seves condicions de vida i són els més problemàtics per accedir al sistema", explica un portaveu de la Pasucat. L’entitat assenyala que Salut ha rebutjat la seva esmena en l’avantprojecte de llei de retirar la condició del padró.

Davant els casos d’exclusió sanitària, el Síndic, per la seva banda, va emplaçar Salut a crear una campanya informativa que subratlli el dret de tots els nens a la sanitat. "Les interpretacions errònies de les lleis i les recomanacions i instruccions de Salut han comportat males pràctiques administratives", va denunciar Ribó. El defensor del poble va instar també el Departament a engegar "mecanismes de control i penalització respecte de l’incompliment" dels drets dels menors. "En cas que no s’hagi garantit l’atenció o s’hagi facturat o cobrat serveis garantits pel sistema de salut, l’Administració ha d’aplicar les mesures oportunes", va indicar.

MÉS INFORMACIÓ