_
_
_
_
_

Hisenda obre la mà amb Catalunya en plena negociació d’investidura

L'Executiu autoritza la comunitat autònoma a subscriure altres préstecs a curt termini per 685 milions

Jesús Sérvulo González
Oriol Junqueras, aquest dijous, a Madrid.
Oriol Junqueras, aquest dijous, a Madrid.Paco Campos (EFE)

El Govern en funcions del PP intenta suavitzar a trompades les seves relacions amb Catalunya. Enmig del seu acostament als partits catalans per desencallar la investidura de Rajoy, s'ha compromès a estudiar com refinançar 1.600 milions de deute que li vencen a la Generalitat a l'agost. Una promesa que sap a poc a la Generalitat, que ve escoltant mesures semblants des de fa mesos sense cap resultat. El que està més clar és l'autorització a Catalunya perquè subscrigui deute a curt termini per 685 milions.

L'esperada reunió entre la vicepresidenta en funcions del Gocern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el vicepresident català, Oriol Junqueras, en la qual ha estat present el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha saldat amb més compromisos que amb mesures reals.

Amb prou feines han tractat sobre els suposats suports dels diputats de l'antiga Convergència, socis de Junqueras al Gobierno català, perquè el PP presidís el Congrés. Les dificultats financeres de Catalunya han tingut més protagonisme en la reunió.

Fonts governamentals confirmen que s’atendran aquests crèdits mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), els crèdits barats que l’Executiu ofereix a les comunitats. D’aquesta manera, la Generalitat podrà reestructurar el deute que venç a curt termini en instruments a llarg termini i amb un tipus d’interès menor. Aquesta operació suposa una picada d’ullet política a la Generalitat en plena negociació del Govern per part del PP. És un gest simbòlic a Catalunya que té els mercats financers tancats i només pot finançar-se a través d’aquests mecanismes de l’Estat.

Sáenz de Santamaría i Montoro, de fet, han autoritzat Catalunya a emetre 685 milions d'euros a curt termini. Fonts de la Generalitat expliquen que amb prou feines han arrencat aquest compromís del Govern central. I es queixen que la decisió per refinançar el deute a curt a través del FLA ja estava presa des de fa mesos però no acaba d'aprovar-se.

A l'inici de l'any Catalunya va demanar una autorització per subscriure 5.100 milions d'euros en deute a curt termini per atendre altres venciments de crèdits a curt el 2016 i 2017. Durant el primer semestre, el Govern va autoritzar Catalunya a emetre deute per uns 4.200 al juny d'aquest any, en consell ministres. En la reunió d'aquest dijous a la tarda se'ls ha autoritzat a subscriure deute a curt per 685 milions. Fonts de la Generalitat admeten que la reunió ha estat cordial però adverteixen que aquesta autorització és de caràcter ordinari pel que no suposa cap avanç.

La conversió del deute a curt termini en deute a llarg termini és una de les velles reclamacions de Junqueras a Montoro. Molts dels crèdits a curt termini que acumula la Generalitat els va subscriure durant els pitjors anys de la crisi financera, entre el 2012 i el 2013, amb els grans bancs espanyols.

Quan el Govern central va engegar el FLA, a finals del 2012, aquest no atenia els venciments de deute que les comunitats tenien amb les entitats nacionals, només amb les internacionals. Les administracions autonòmiques van haver d’atendre aquests venciments de bancs espanyols amb crèdits a curt termini d’aquests mateixos bancs. Dos anys després, quan el FLA es va institucionalitzar, el Govern també va obrir la porta a refinançar el deute que les comunitats tenien amb els bancs nacionals.

I la Generalitat va començar a reclamar al Govern que atengués els seus venciments a curt termini, tant els que tenia d’entitats nacionals com d’internacionals. Ara l’Executiu, immers en plena negociació del Govern, atén aquesta petició de la Generalitat. En realitat, amb aquesta decisió les comunitats no baixen el seu nivell de deute. El que fan és alleujar la seva liquiditat perquè posterguen els venciments del deute que tenen pendents en els propers mesos, la qual cosa els dóna molt més marge per gestionar la liquiditat.

A més, l’Executiu en funcions tutela que els diners que lliura a la Generalitat no es destinen a altres activitats que no sigui pagar els venciments. L’any passat va imposar a Catalunya un control ferri de les seves finances. El FLA finança tant venciments de deute financer com les factures pendents per l’import del dèficit permès aquest any (0,3% del PIB). Per injectar aquests crèdits a Catalunya va reclamar un informe de la intervenció general que acredités que no finançarien activitats vinculades amb el procés d’independència.

Ara, el Govern es mostra disposat a augmentar la liquiditat de Catalunya mitjançant la conversió d’aquest deute amb venciments a curt termini en deute a llarg termini.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_