Selecciona Edició
Connecta’t

Absència de calma

A 'Estrès i llibertat', Peter Sloterdijk observa que “una nació és una col·lectivitat que aconsegueix conservar en comú l’absència de calma”.

Peter Sloterdijk.
Peter Sloterdijk.

A Estrès i llibertat, Peter Sloterdijk (Karlsruhe, 1947) observa que “una nació és una col·lectivitat que aconsegueix conservar en comú l’absència de calma”. Aquest assaig, publicat en català per Arcàdia en una magnífica traducció de Raül Garrigasait, s’afegeix a una sèrie de textos breus que Sloterdijk ha anat produint al llarg dels anys i que reforcen i estenen el sentit d’una obra sòlidament vertebrada per tractats filosòfics de l’envergadura de Crítica de la raó cínica (1983) i Esferes (tres volums, 1998-2004); ben arrelada en la tradició filosòfica occidental, de Plató a Heidegger, i fortament implicada en els problemes que planteja el món contemporani.

La tesi de partida d’Estrès i llibertat —transcripció d’una conferència que l’autor va pronunciar a Berlín el 2011— és que una col·lectivitat tan sols es manté unida en tant que és capaç de generar un flux incessant de preocupacions que li permetin viure en un estrès permanent. Feta aquesta observació, Sloterdijk constata que la càrrega del sistema es troba en els mitjans de comunicació, des del moment que la funció principal d’aquests és la contínua difusió d’una àmplia oferta de propostes d’indignació, enveja o presumpció per excitar la sentimentalitat o afavorir l’angoixa. Entre totes les possibilitats que se li ofereixen, els receptors dels mitjans poden triar les que vulguin, i per això diu Sloterdijk, parafrasejant Renan, que la nació és un plebiscit diari, però afegeix tot seguit que el plebiscit no és sobre la Constitució, sinó sobre “la prioritat de les preocupacions”.

Com ja anuncia el títol del llibre, l’estrès col·lectiu és indissociable de la llibertat, i en aquest punt l’autor fa notar que històricament hi ha hagut dues concepcions de llibertat ben diferenciades. Per explicar la primera, relata, seguint Titus Livi, la violació de Lucrècia per part de Sext Tarquini i com la consegüent indignació dels ciutadans de Roma condueix a la revolta contra la dominació etrusco-tarquínia: en el món antic, la idea de llibertat es referia només a la lluita d’un poble per alliberar-se de la tirania. El segon concepte de llibertat, el del món modern, es veu expressat per primer cop a la cinquena rêverie de Rousseau, allà on el filòsof de Ginebra, ajagut d’esquena al fons d’una barca a la deriva a les aigües del llac Bienne, descobreix que es pot aïllar del món i de la seva pròpia identitat social.

Malgrat la gran diferència que les separa, aquestes dues idees de llibertat coincideixen en el fet de ser reaccions contra l’absència de calma. L’antiga, en la seva necessitat revolucionària, pot obrir noves vies d’estrès, i pot conduir també a la tirania dels costums nacionals, desenllaç que el pensament modern no pot sinó refusar de pla. D’altra banda, del subjectivisme rousseaunià han derivat tota una sèrie d’actituds que Sloterdijk anomena “l’avantguarda de la inutilitat”, i entre les quals cal incloure els qui ofereixen tècniques de relaxació, retirs meditatius o noves religions, i sobretot els moviments juvenils que al llarg del segle XX han anat promovent totes les varietats possibles d’improductivitat i asocialitat.

Ara bé, en el món contemporani les dues formes de llibertat continuen tenint sentit. La majoria dels habitants d’aquesta terra continuen governats per tiranies i, a les societats democràtiques, els grans productors d’estrès polític i financer han augmentat l’absència de calma fins a proporcions inusitades. Sloterdijk arriba així a la conclusió del seu assaig oferint un tercer concepte de llibertat que emparenta amb el que els grecs anomenaven thymós —la disposició a elevar-se sobre l’ordinari, sobre el que ve donat—, i el proposa com l’essència que ha de retornar al liberalisme el sentit que ha perdut. La llibertat no es pot reduir al refús de qualsevol trava que obstaculitzi l’afany de poder o la satisfacció d’aspiracions personals; la decisió d’imposar-se a les circumstàncies i el desig de generositat són també actes de suprema llibertat. D’aquesta manera Sloterdijk —en contraposició a les fantasies comunistes de l’esquerra i al conformisme de la dreta conservadora— assenyala el pensament liberal pur com l’única porta de sortida.

ESTRÈS I LLIBERTAT

Peter Sloterdijk

Traducció de Raül Garrigasait

Arcàdia

64 pàgines. 12,90 euros