Selecciona Edició
Connecta’t

Turquia declara l’estat d’emergència durant tres mesos

La purga després de l'intent de cop d'Estat ja afecta 60.000 persones

262 jutges i fiscals militars han estat suspesos i 99 generals estan processats

Enmig d'una purga que ja afecta més de 60.000 persones, el Govern turc ha declarat l'estat d'emergència durant tres mesos per controlar la situació després de l'intent fallit de cop d'Estat, i per garantir l'estabilitat econòmica, segons ha anunciat aquest dimecres el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Durant la intervenció, el president ha explicat que la mesura pretén combatre "l'amenaça a la democràcia".

Militars turcs detinguts, aquest dimecres en l'arribada a un jutjat a Istanbul.
Militars turcs detinguts, aquest dimecres en l'arribada a un jutjat a Istanbul. AFP

El Consell de Ministres ha aprovat l'estat d'emergència sota la recomanació del Consell de Seguretat Nacional, que ha mantingut aquesta tarda una llarga reunió. La mesura, regulada per l'article 120 de la Carta Magna, imposa severes restriccions a drets constitucionals com la llibertat de moviment, la de reunió i la d'expressió. Permet imposar tocs de queda i impedir el trànsit o el pas per determinats llocs a voluntat dels encarregats de la seva aplicació a cada província, habitualment els delegats del Govern. A més, permet fer registres sense autorització judicial prèvia i obliga les persones que vulguin traslladar-se a diversos punts del país a sol·licitar un permís especial.

Durant aquests tres mesos, les autoritats tindran potestat de prohibir o censurar publicacions de premsa, ràdio, televisió i actuacions culturals, com obres de teatre o pel·lícules. La importació de tot tipus de publicacions i obres produïdes fora de la zona on regeix l'estat d'emergència —en aquest cas, tot Turquia— quedarà subjecta a autorització prèvia. A més, els treballadors podran ser acomiadats sense tenir en compte els convenis laborals, excepte en condicions especials.

En la reunió del Consell de Seguretat Nacional han participar diversos ministres i els comandants dels diversos cossos de les Forces Armades i la Gendarmeria. Després d'aquesta cita, s'ha celebrat un Consell de Ministres que havia estat convocat —sota la presidència d'Erdogan, no del primer ministre, Binali Yildirim— amb un únic punt en l'ordre del dia: avaluar la situació al país després de la fracassada revolta militar. 

Bombardejos al PKK a l'Iraq

Caces F-16 de l'Exèrcit turc van bombardejar posicions del grup armat kurd PKK a la zona de Hakurk, al nord de l'Iraq, en què van matar 20 militants, va informar aquest dimecres l'agència oficial AA. Es tracta del primer atac contra el PKK des de la revolta militar de divendres.
Després de l'aldarull, diverses províncies del sud-est de Turquia s'han quedat sense part dels comandaments encarregats de les operacions contra l'organització kurda en haver estat detinguts nombrosos oficials com a presumptes participants en el complot.

Durant una roda de premsa, Erdogan s'ha defensat de les possibles crítiques. Ningú de fora "té dret a criticar les decisions que prenem, abans que es mirin ells mateixos", ha afirmat. Anteriorment, el president turc havia apuntat, en una entrevista amb la cadena Al-Jazeera, que països estrangers podrien estar involucrats en el cop d'estat fallit. "Com a comandant en cap, netejarem junt amb els nostres soldats tots els virus de les Forces Armades", ha dit el president turc.

Dels 118 generals i almiralls detinguts —prop d'un terç del total que hi ha a Turquia—, la majoria ja ha declarat davant els fiscals que instrueixen la causa sobre l'intent colpista. Només tres han estat posats en llibertat, mentre que a 99 se'ls ha enviat a presó preventiva sota els càrrecs de “subvertir l'ordre constitucional” i “intent d'assassinat del president”, entre d'altres.

Un dels militars que ha passat a disposició judicial, el tinent coronel Levent Turkkan, ajudant de camp de l'Estat Major, ha reconegut la seva participació en el cop —tot i que ha assegurat que posteriorment "se'n va penedir" en veure que es disparava contra civils desarmats— i la seva adscripció a la comunitat que dirigeix el clergue Fetulá Gülen. Turkkan, que en fotos publicades pel diari Hürriyet apareix cobert de blaus, ha assegurat que altres alts comandaments oficials revoltats també pertanyien a la xarxa gülenista i ha explicat que part del fracàs del cop es va deure al fet que no van aconseguir convèncer el cap de les Forces Armades, el general Hulusi Akar, d'unir-se al complot.

D'altra banda, les purgues iniciades a l'Administració de l'Estat han continuat en diversos ministeris i en especial en el sector de l'educació: 6.538 mestres han estat suspesos de la feina, amb el qual el nombre de funcionaris cessats, acomiadats i apartats dels seus càrrecs des de dissabte s'apropa ja als 60.000, als quals s'ha d'afegir gairebé 11.000 detinguts per implicació directa en l'alçament, la majoria militars.

A més, als professors i empleats de les universitats se'ls ha prohibit sortir a l'estranger i s'ha exigit als que participen en intercanvis fora de Turquia que tornin immediatament. Segons una font del Govern consultada per aquest diari, tant les suspensions com la prohibició de viatge són “mesures temporals per facilitar la investigació” del que ha passat i evitar que els implicats s'escapin del país. “Les universitats han estat sempre molt importants per a les juntes militars a Turquia i es creu que certs individus estaven en contacte amb cèl·lules dels militars”, ha afegit la font.

Alarma

Las organitzacions de drets humans i fins i tot l'ONU han mostrat “alarma” pel que està passant a Turquia i exigeixen que es respectin els procediments legals en la investigació sobre el cop. Una de les últimes víctimes ha estat la revista satírica Leman, que va fer un número especial sobre el cop d'estat que la policia va segrestar abans que sortís d'impremta.

L'agència creditícia Standard & Poor’s ha anunciat també que rebaixa la nota creditícia de Turquia de BB+ a BB amb perspectiva negativa, mentre les altres dues grans agències de qualificació, Fitch i Moody’s, valoren quina decisió prendre. La Borsa d'Istanbul s'ha desplomat a mesura que avançava la setmana i la lira ha caigut a mínims no vistos des de fa un any. Amb tot, el ministre de Finances, Mehmet Simsek, ha exclòs que es vulguin imposar “controls de capitals”.