Selecciona Edició
Connecta’t

Els republicans nominen Donald Trump i confirmen el seu tomb

Els líders conservadors donen suport al candidat malgrat les reticències i els recels

Tres dels fills de Donald Trump celebren la nominació del seu pare.

A les 19.16 hora local a Cleveland (Ohio), l'Estat de Nova York va donar al novaiorquès Donald Trump els 1.238 delegats necessaris per ser el nominat a les eleccions presidencials del novembre vinent.

Mentre al pavelló on se celebra la convenció republicana sonaven els acords de New York, New York, de Frank Sinatra, naixia el nou Partit Republicà i el vell quedava aparcat a l'armari. Els delegats a la convenció de Cleveland, units als líders del partit, ja resignats al canvi, van confirmar el magnat i showman Trump com a candidat contra la demòcrata Hillary Clinton. El ritual de votar estat per estat, amb proclames enceses de cada delegació, va confirmar que Trump tenia la majoria de delegats. Quan dijous accepti la nominació amb el discurs de clausura, començarà el tram final de la carrera que pot portar-lo a la Casa Blanca.

La votació –un procés viu en el qual cada delegació estatal, per ordre alfabètic, anuncia el repartiment dels seus vots mentre un portaveu lloa les virtuts de l'estat en qüestió va ratificar el domini de l'empresari en el nou Partit Republicà. Però també l'existència de petits focus de resistència en els delegats que van donar el vot a altres candidats com els senadors Ted Cruz i Marco Rubio, o el governador d'Ohio, John Kasich. Els delegats estan lligats pels resultats de les primàries que es van celebrar entre el febrer i el juny.

Trump va obtenir 1.725 delegats. Cruz, 475. Kasich, 120. Rubio, 114. El neurocirurgià Ben Carson, 7. L'exgovernador de Florida Jeb Bush, 3. El senador Rand Paul, 2.

El president de la Cambra de Representants, Paul Ryan.
El president de la Cambra de Representants, Paul Ryan. REUTERS

"Guanyarem la presidència i canviarem les coses de debò", va dir Trump en un missatge per vídeo, des de Nova York.

Les divergències al Partit Republicà sobre l'economia i la política exterior persisteixen, així com els recels sobre les possibilitats del republicà contra la demòcrata Clinton. Però ja res pot frenar Trump.

Ningú encarna millor el poder del Partit Republicà a Washington que els líders del Congrés. Els oradors estrella en la segona de les quatre jornades de la convenció nacional republicana són l'speaker Paul Ryan, president de la Cambra de Representants i autoritat moral del partit, i el líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell. Si existeix el mitificat establishment, aquesta elit conservadora que fa un any veia Trump com una anècdota passatgera i després va assistir atònica al seu passeig triomfal a les eleccions primàries, Ryan i McConnell en són els representants més conspicus.

Ryan, tot i que era clar que Trump seria el nominat, es va resistir a declarar-li un suport explícit. McConnell va ser més ràpid. Que hagin assistit a Cleveland i que parlin en favor del candidat equival a una benedicció. Al final el realisme polític, l'interès a curt termini —la prioritat de derrotar Clinton i desmuntar el llegat del president Barack Obama, demòcrata com Clinton—, ha prevalgut sobre l'espant que provocava la idea d'un president Trump, que ha canviat de partit diverses vegades, no té experiència política i les seves idees, poc articulades, s'allunyen del que ha estat el dogma republicà.

Charles Bruckendorff, un delegat de l'estat de Connecticut, al nord-est, és representatiu del gruix de republicans que no es formula gaires preguntes. Ni sobre l'ortodòxia ideològica de Trump ni sobre el seu temperament.

Discrepàncies entre el proteccionisme de Trump i el dogma en favor del lliure comerç del Partit Republicà? “Vostè està més ben informat…”, respon Bruckendorff, empresari de professió i veterà de la guerra de Vietnam, als passadissos del pavelló que acull la convenció.

Com es pot conciliar l'aïllacionisme de Trump amb l'intervencionisme republicà de les últimes dècades? Trump assegura que ell es va oposar a la guerra de l'Iraq del 2003, durant la presidència del també republicà George W. Bush. “No tinc prou coneixements per analitzar aquesta qüestió…”, diu.

Trump és i no és republicà. Res s'assembla tant a una convenció republicana com una altra convenció republicana: la distribució dels delegats a la pista, l'escenografia, els globus, les vestimentes dels assistents. Fins i tot els missatges fora de to dels oradors la primera jornada va consistir en reiterats discursos que criminalitzaven els immigrants sense papers i la candidata Clinton són només una versió més extrema del discurs que agrada als votants de la dreta més desacomplexada.

Trump és un mirall extrem i deformat d'un Partit Republicà que, durant els anys d'Obama, s'ha allunyat del centre, s'ha convertit en un autèntic lobby obstruccionista a Washington i ha adoptat la identitat del partit del no.

Però també és un element estrany, que desmunta els principis que ha regit la dreta en les últimes dècades: intervencionisme militar, retallades a l'estat del benestar, lliure comerç, reconeixement de la necessitat d'obrir-se a la immigració…

Las desercions són significatives. La convenció se celebra a Ohio, però no hi han assistit ni el governador de l'Estat, Kasich, ni el senador Rob Portman. Tots dos són republicans i haurien d'actuar com a amfitrions del conclave. No són els únics. Els moviments per situar-se en el cas d'una derrota de Trump al novembre han començat.