Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya demana a Brussel·les dos anys addicionals per rebaixar el dèficit

El ministre Guindos vol que permetin arribar al 3% del PIB el 2018 en lloc del 2016

El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, fa declaracions als periodistes.
El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, fa declaracions als periodistes.

Espanya demanarà dos anys extra per ajustar el dèficit públic al 3% del PIB el 2018. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, negociarà en els propers dies la nova senda fiscal al voltant del G-20, a la Xina, amb el comissari europeu Pierre Moscovici.

Espanya prefereix dos anys en vista que l'evolució dels ingressos públics va pitjor del que s'esperava. Brussel·les es decanta també per aquest segon any per la incertesa política, davant la possibilitat d'unes terceres eleccions. Guindo sempre s'ha mostrat partidari d'un sol any més, a pesar que la Comissió oferia ja a la primavera un segon any extra.

“Tot està completament obert”, deia ahir el comissari europeu Miguel Arias Cañete, quan falta amb prou feines una setmana de la decisió definitiva sobre el procediment d'infracció a Espanya i Portugal i la nova senda del dèficit públic, que marcarà els pressupostos del 2017 i la política econòmica d'Espanya durant la propera legislatura.

“La quantia de la multa no està tancada, ni els objectius de dèficit”, va explicar Arias Cañete després d'una reunió de la Comissió Europea en la qual es va debatre la situació d'Espanya i Portugal. Brussel·les es decanta per una multa simbòlica, sigui el que sigui això. I està disposada a concedir dos anys més per rebaixar el dèficit al sacrosant 3% del PIB —fins al 2018, un any més del previst fins ara—, “però abans el Govern ha de fer aquesta petició”, va subratllar el comissari espanyol.

Madrid, a la fi, ha de mullar-se: fonts de l'Executiu van confirmar ahir a EL PAÍS que Guindos viatjarà avui cap a la Xina “per negociar amb Moscovici” aquests dos anys addicionals.

“La multa és el de menys: serà simbòlica. En aquest moment l'important és la flexibilitat per negociar els propers pressupostos i evitar un ajust nociu per al creixement”, van explicar fonts del Govern. L'Executiu fixarà un tipus de la retenció a compte del 20% en l'impost de societats amb caràcter permanent, per anticipar ingressos per import de 6.000 milions. Brussel·les vol més mesures en aquesta línia, i es mostra partidària de dos anys extra davant la incertesa política a Espanya, segons les fonts consultades a La Moncloa i a les institucions europees.

La forta caiguda de la recaptació en societats i tributs com l'IRPF obliguen l'Executiu a desfer el camí de les rebaixes fiscals, que prometia a so de bombo i platerets en plena campanya. “Si no és estructural, aquesta mesura se li assembla bastant i dóna presència a les al·legacions del Govern davant Brussel·les”, segons les mateixes fonts, que tracten de rebatre així l'escepticisme de la Comissió.

La suspensió de fons, després de l'estiu

La Comissió Europea tractarà amb l'Eurocambra la decisió de suspendre fons a Espanya per l'incompliment dels objectius de dèficit. L'eventual suspensió es retardarà almenys fins després de d'estiu, moment en què es produirà la trobada entre ambdues institucions.

El vicepresident de la Comissió, Jyrki Katainen, va enviar al president de l'Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, una carta amb la llista de programes afectats i, tal com recull la legislació comunitària, el va emplaçar a mantenir un diàleg sobre aquest tema per “fer una proposta equilibrada”. La multa a la qual s'enfronten Espanya i Portugal pot incloure, a més de la sanció econòmica directa, la suspensió de part dels fons estructurals i d'inversió europeus.

La congelació pot afectar programes per valor d'uns 1.100 milions d'euros, segons fonts comunitàries.

A canvi d'aquest moviment, Espanya aspira a obtenir una mica de flexibilitat: la quarta pròrroga del dèficit des del 2012, aquesta vegada de dos anys. El PP necessita un respir per negociar els pressupostos i tractar de formar Govern sense haver d'acarnissar-se amb les tisores. Madrid sap que els comptes no acaben de quadrar, i que els continus incompliments permetran a Brussel·les estrènyer la vigilància fiscal sobre Espanya, amb un informe trimestral que ja no dóna opció a noves promeses trencades quant als objectius de dèficit. Amb un sol any extra, la Comissió es decantava per fites fiscals del 3,9% del PIB aquest any i del 2,5% del PIB el proper, xifres que ja no estan a l'abast d'Espanya, ni tan sols amb l'enduriment de l'impost de societats. Amb dos anys addicionals, la soga estaria una mica menys cenyida.

La Comissió, dividida

La Comissió està dividida pel que fa a Espanya i Portugal. Brussel·les no vol fer sang, però alhora necessita recuperar credibilitat entre els creditors. L'Executiu europeu va admetre ahir que la congelació dels fons estructurals es decidirà a la tardor. Amb aquest retard i els dos anys extra sobre la taula, els falcons volen alguna cosa a canvi: Brussel·les comença a sentir pressió per evitar la temptació de la multa zero.

Guindos manté que la proposta serà sanció nul·la o com a màxim simbòlica (tot i que en teoria podria anar-se'n fins a 2.100 milions), perquè els ministres la rebaixin després a zero euros. El ministre advocava per un sol any extra a la primavera. Tot això està a l'aire, però el més probable ara són dos anys i una sanció mínima —però no nul·la— i ben carregada d'estigma per a Espanya i Portugal, que inauguraran així l'ominós capítol d'infraccions pel dèficit.