Selecciona Edició
Connecta’t

La música en directe aguanta, la indústria continua caient

Un de cada dos catalans va assistir a un concert en directe el 2015

Estopa, durant el concert al Palau d'Esports de Madrid del desembre passat.
Estopa, durant el concert al Palau d'Esports de Madrid del desembre passat.

La música en directe aguanta; la indústria continua caient. Aquesta és la conclusió que s'extreu de l'Anuari de la Música publicat pel grup Enderrock, que en l'edició del 2015 no revela, en el fons, grans canvis pel que fa a les tendències dels últims anys. D'una banda, destaca que la venda de suport musical, principal negoci de la indústria discogràfica, continua caient a Catalunya, i situa un nou sòl en els 8,6 milions d'euros de facturació, la qual cosa suposa un descens del 15,6% respecte al 2014 i d'un letal 70% en relació amb el 2006, quan la indústria de Catalunya va facturar 30 milions. Per la seva banda, la música en directe mostra bones xifres, començant perquè un de cada dos catalans va assistir a algun concert de qualsevol estil musical durant l'any passat, la qual cosa ha provocat un augment del 10% en la facturació, que implica 67,5 milions d'euros. Això en part fruit de la realització d'un 8,2% més de concerts, un 7% més de volum d'espectadors i un augment considerable (el 10,7%), en la creació d'ocupació estable vinculada a la música en directe.

L'anuari també detecta que l'assistència a macrofestivales ha descendit en quatre punts en relació amb el 2014, quan la participació en aquests esdeveniments va implicar un 16,7% d'espectadors, mentre que el 2015 aquesta xifra descendeix al 13,8%. Segons l'estudi, aquest descens podria implicar un estancament del model, d'altra banda, plausible en un territori com Catalunya, on s'acull ni més ni menys que 354 festivals a l'any, tot i que de tipologia bastant variada. Tot i això, no s'ha d'oblidar que els festivals més poderosos tenen una notable assistència de públic estranger, l'afluència del qual no sembla que hagi de disminuir, i que les naturals fluctuacions de presència que es produeixen d'un any a l'altre en relació amb el cartell explicarien un puntual descens d'assistència global.

L'afluència als macrofestivals va descendir tres punts el 2015; l'oferta de 354 cites a Catalunya podria ser una de les causes

El que sí que resulta incontestable, i es configura com el veritable taló d'Aquil·les de la indústria del directe, és que les sales de concerts, pedrera on fins avui s'ha generat l'afició a la música en viu, continuen perdent públic. En conseqüència, el 2015 les sales van perdre un 11,4% d'assistència, amb la qual cosa es manté una caiguda que va començar el 2010. Aquest descens afecta més Barcelona (pèrdua d'un 13%), mentre que a comarques el públic augmenta en un 1,2%. I això passa a pesar que les sales, per vegada primera en quatre anys, han augmentat programació un 12,3%.

També detecta l'Anuari que el consum en concert de la música en català continua augmentant, ja que un 42,7% del públic enquestat afirmava que l'últim concert al qual havien assistit estava interpretat en català. Són uns registres que no s'aconseguien des del 2009, un augment percentual de 9 punts en relació amb el 2014. Amb tot, la música en català en directe segueix per sota de la interpretada en castellà i anglès, el domini del qual ja resulta hegemònic quan s'apel·la a la música escoltada al marge dels concerts: sobre l'idioma de la música consumida recentment, un 67,3% va afirmar que era en castellà, un 61,9% en anglès i un 39,5%, en català.

L'assistència a sales de concerts va caure més d'11 punts, en una baixada imparable des del 2010

Les minvants xifres de vendes de discos, per la seva banda, es concentren en recopilatoris vinculats a programes de televisió, com La Marató o el Súper 3, que ocupen els dos primers llocs; Estopa és el tercer en vendes; Serrat, el quart, i de nou el Súper 3, amb Arkandú, és el cinquè; Antonio Orozco, Sergio Dalma, el recopilatori d'El Último de la Fila i el disc d'un altre programa de televisió, Oh Happy Day, tanquen la llista dels discos més venuts. Brillen per la seva absència nous artistes.

Conclou l'anuari que la recuperació de la indústria ha començat i situa com a punts clau perquè aquesta continuï 12 mesures, entre les quals destaca la creació d'un pla integral per a la música, acabar amb la pressió que s'exerceix sobre les sales de concerts (no considerades per la normativa com a espais de cultura), impulsar un marc legal que limiti la precarització contractual pròpia del sector, impulsar estudis tècnics reglats vinculats a la música, aconseguir la tornada a la FM d'iCat (ara només emet a la xarxa) com a mostra del suport a la difusió de la música pels mitjans públics i potenciar la presència a l'estranger de la música catalana amb ajudes públiques.