_
_
_
_
_

De cacera Pokémon per Barcelona

El parc de la Ciutadella és un dels millors llocs de la ciutat per jugar

Jugadors de Pokémon GO al parc de la Ciutadella.
Jugadors de Pokémon GO al parc de la Ciutadella.Anna Llambias

“Normalment sortim per Premià des de les 11.30 de la nit fins a les 2.30 de la matinada”, explica en Pau, de 19 anys. Al contrari del que molts podrien pensar, no se’n va ni a beure alcohol ni de festa. El què fa és caçar pokémons amb els seus amics. I no són els únics que surten de cacera. Ara que Nintendo ha fet realitat amb Pokémon GO el somni de la infància de molts, els fans en comptes de recórrer la regió de Kanto amb en Red (el primer protagonista de la saga) surten a recórrer el món real amb amics.

En Pau passeja amb el seu grup pel parc de la Ciutadella buscant pokémons. Han anat expressament a Barcelona per jugar. Comenten entre rialles que si visquessin a la capital catalana, estarien tot el dia de cacera. Sembla que a la ciutat hi ha molts racons ideals per atrapar criatures virtuals, i aquests premianencs els coneixen. Per això caminen pausadament cap a l’entrada del zoo, on hi ha diverses poké parades.

Les poké parades són punts on es reuneixen els jugadors. En Pau explica que això passa perquè si algú hi posa un esquer, tothom que hi sigui a prop podrà atrapar pokémons amb més freqüència. El seu mòbil detecta alguna cosa i interromp l’explicació per cridar: “Nil, un Nidoran!”. Un cop caçat, conclou dient que, a més, a les poké parades es poden obtenir diversos objectes, és a dir, “et donen recompenses”.

Com més s’apropa el grup al punt, més gent pels voltants està mirant el seu mòbil. En passar per davant de dos nois que també estan jugant, algú crida: ­“Val més que no sigueu Vermells!”. “I què, si ho som?”, diu la parella amb un somriure, “és el millor!”. En Pau, entre les burles dels seus amics, tots de l’equip blau, exclama: “És clar que sí, és el millor equip!”. Llavors xoca el puny al desconegut i confessa que amb Pokémon GO “se socialitza bastant”.

En arribar al nivell cinc d’entrenador, el jugador pot escollir entre unir-se a l’equip vermell, Valor; al blau, Mystic; o al groc, Instinct. “El divertit és tenir un grup d’amics i ser tots del mateix equip per capturar els gimnasos junts”, explica en Pau. Els gimnasos són els llocs on els entrenadors de diferents equips poden lluitar. Ell va decidir no ser Blau com els seus companys perquè tots els gimnasos del seu poble els pertanyen; com que és Vermell, pot lluitar i capturar-los.

El grup d’entrenadors s’asseu a la gespa i, tranquil·lament, capturen pokémons mentre xerren sobre el joc. Juguen despreocupats. No tenen por de patir cap accident com adverteixen les autoritats. Sovint es queden asseguts, però inclús quan juguen mentre caminen, són conscients de què passa al seu voltant. En Pau recorda que “quan va sortir el WhatsApp, la gent deia el mateix”, que hi hauria accidents per prestar massa atenció al mòbil.

Passen les hores i el sol ha caigut. És quasi mitjanit, així que en Pau i els seus amics ja deuen ser a Premià buscant pokémons un altre cop. Mentrestant, uns quants quilòmetres al sud, a Coma-ruga, la xicota d’en Pau es prepara per començar la seva cacera amb tres amics. En el seu cas, això no és una rutina, però una sortida a la cerca de criatures virtuals és la millor manera d’encetar el cap de setmana a la platja.

A Coma-ruga

L’Àurea, l’Iker, l’Albert i en Roger caminen mirant el mòbil sense por. Els carrers estan deserts i l’única preocupació, a més de quins pokémons hi ha a prop, és qui es queda amb la bateria portàtil per carregar el mòbil. Es nota la diferència entre Barcelona i els pobles: el grup camina fins a la platja i no troba ni poké parades ni gimnasos. El cert és que no saben ni on van, però tampoc els preocupa, passegen gaudint del joc.

Grup de jugadors de Pokémon GO.
Grup de jugadors de Pokémon GO.Anna Llambias

Decideixen omplir-se els peus de sorra. Caminen comentant les troballes que marca el mòbil de cadascú, però la conversa gira al voltant de mil temes més. La manera de jugar de l’Àurea i els seus amics no té res a veure amb la del grup del seu xicot. L’objectiu, evidentment, és el mateix en ambdós casos, però mentre uns planegen bé com aconseguir-ho, els altres es deixen portar a la nit de cacera.

Al final el grup fixa un destí: un gimnàs blau a la vora de la platja. L’Àurea i l’Albert són de l’equip vermell, així que conquisten el gimnàs mentre els altres se’n desentenen i segueixen buscant pokémons. La parada no dura gaire, quan el gimnàs cau als seus peus, reprenen la marxa. Un altre cop sense rumb. Però no triguen a trobar el pròxim objectiu: els mòbils alerten d’un Charmander, una criatura bastant popular.

El grup escorcolla els carrers i no troba res. Ja no saben on són i el Charmander ha desaparegut. Hora de tornar a casa. L’emoció del principi ja s’ha esfumat i els entrenadors estan més aviat cansats. “Estic contenta, he aconseguit força coses”, diu l’Àurea per concloure la cacera. Tot seguit canvien de tema i riuen. No és tan sols el fet d’aconseguir-los tots, el més divertit de Pokémon GO és fer realitat un somni de la infància amb amics.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_