Selecciona Edició
Connecta’t

A què es deu l’augment de la miopia a tot el món?

Tenir vista curta eleva el risc de patir malalties que afecten la visió, com el despreniment de retina

La miopia ha crescut l'últim segle fins a nivells epidèmics. Brenkee

Durant l'últim segle, la miopia (o vista curta) ha crescut fins a arribar a proporcions epidèmiques. Al sud-est d'Àsia, afecta ara gairebé el 90% dels estudiants que acaben l'educació obligatòria. A Occident les xifres no són tan exagerades, però sembla que augmenta de manera similar. Hem descobert que gairebé la meitat dels europeus de 25 a 29 anys són miops, i el percentatge es duplica entre els nascuts en la dècada de 1960, si se'ls compara amb els nascuts en la del 1920.

De manera que quina és la causa de la miopia? Per què s'està tornant tan extremadament freqüent? I què es pot fer per reduir el nombre de persones afectades per aquest problema?

La vista curta acostuma a aparèixer durant la infància, i es produeix quan l'ull creix massa en llargada (“miopia axial”). La conseqüència és una visió llunyana borrosa que exigeix una correcció amb ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva amb làser, la qual cosa comporta molèsties i despeses. A més, ser miop eleva el risc de patir malalties que afecten la visió, com el despreniment de retina i la degeneració macular miòpica (disminució del gruix de la zona central de la capa de l'ull que capta la llum).

L'augment de la incidència de la miopia provocarà més casos de ceguesa en el futur.

El risc de miopia es duplica entre els qui tenen formació universitària, comparat amb el dels qui deixen d’estudiar als 16 anys

Uns quants sospitosos

Encara que els gens són importants a l'hora de predir el risc de miopia, per si sols no expliquen aquesta epidèmia recent. Alguns dels factors de risc de la miopia són l'educació superior, l'esforç visual a curta distància, viure en una ciutat, i passar poc temps a l'aire lliure.

Abans es pensava que l'esforç visual a curta distància, que comporta una lectura perllongada en la qual s'enfoquen els objectes de prop, era el principal culpable. Però el temps de lectura no sembla ser un factor de risc considerable, ja que no es relaciona clarament amb l'aparició ni l'evolució de la miopia, segons les investigacions. El temps que es passa a l'aire lliure sembla ser més important, però no se sap amb certesa per què exerceix un efecte protector. ¿Podria tenir alguna cosa a veure amb la llum solar brillant, el fet d'enfocar els objectes des de lluny o fins i tot la producció de vitamina D a la pell? No ho sabem. La quantitat de temps que es dedica a l'educació sembla que és molt important; el risc de miopia es duplica entre els qui tenen formació universitària, comparat amb el dels qui deixen d'estudiar als 16 anys.

Però expliquen aquestes relacions el fet que la miopia s'estigui tornant tan habitual? Hi deu haver alguna cosa en l'estil de vida modern que afavoreixi aquesta epidèmia. Els éssers humans hem fet moltes adaptacions evolutives beneficioses per garantir que estiguem ben adaptats a la nostra manera de vida. ¿És possible que els ulls, i fins i tot el cervell, se'ns estiguin adaptant a l'estil de vida urbanita, amb llargues hores davant de l'ordinador, una formació intensa i la disminució de les estones a l'aire lliure? (De fet, és evident que ja no hem de mirar cap a l'horitzó per buscar menjar). La resposta és: probablement no. El fenomen de l'adaptació evolutiva té lloc durant intervals de temps molt més llargs, però ens porta a preguntar-nos per l'efecte que la vida moderna exerceix sobre els ulls.

És probable que la tecnologia, igual que els ordinadors, les tauletes i els telèfons mòbils, no en tingui la culpa; la tendència abasta el segle XX i, a l'Àsia urbana, l'epidèmia ja era evident durant la dècada de 1980. El nivell educatiu ha augmentat durant l'últim segle, però el “nivell de formació més alt assolit” no explica per si sol aquesta tendència. Pot ser que hàgim arribat a un equilibri perillós de proximitat respecte a llunyania i d'interior respecte a exterior.

La recerca continua

Els nens de primària que passaven 40 minuts més a l’aire lliure tenien un 23% menys de probabilitat de patir miopia que els que no ho feien

Tot i que nosaltres no proposaríem que es limités la formació superior ni l'esforç visual de prop per reduir la incidència de la miopia, alguns canvis en les pràctiques educatives sí que podrien ser d'ajuda. Per exemple, en estudis que s'han dut a terme al sud-est d'Àsia, on els nens solen tenir moltes classes extraescolars, s'ha vist que els descansos més llargs a l'aire lliure contribueixen a reduir la incidència de la miopia. En un estudi que s'ha dut a terme a la Xina, es va veure que els nens de primària que passaven 40 minuts més a l'aire lliure tenien un 23% menys de probabilitat de patir miopia (durant un període de tres anys) que els que no ho feien. Així que potser podríem plantejar-nos l'objectiu de dues hores diàries a l'aire lliure.

No hi ha dubte que s'estan produint canvis en l'anatomia dels ulls com a conseqüència directa de la vida moderna; hi havia menys miopia quan la gent portava una vida més rural i abans de l'educació massiva de la segona meitat del segle XX. Hi ha una necessitat urgent d'entendre la manera en què el nostre entorn, possiblement en conjunció amb els gens, augmenta el risc de patir miopia. Nosaltres i altres investigadors estem intentant respondre a aquestes preguntes, amb l'esperança de reduir la càrrega cada vegada més alta de la miopia en el futur.

Chris Hammond és professor d'Oftalmologia al King's College de Londres.

Katie Williams és investigadora d'Oftalmologia de l'MRC, al King's College de Londres.  Aquest article es va publicar originalment en anglès al web The Conversation.

MÉS INFORMACIÓ