_
_
_
_
_
ÓSCAR GUARDINGO, CANDIDAT A DIRIGIR PODEM

“Cal descartar substituir el fort lideratge d’Ada Colau”

El senador advoca perquè Podem Catalunya es registri ara com a partit i admet l'ascendència de l'alcaldessa

Àngels Piñol
Óscar Guardingo, candidat a dirigir Podem.
Óscar Guardingo, candidat a dirigir Podem.Albert Garcia

Óscar Guardingo (l'Hospitalet del Llobregat, 1975). Senador. Candidat a secretari general de Podem per la candidatura Podem per Guanyar Catalunya.

Cal registrar Podem al Ministeri de l’Interior sense esperar l'assemblea estatal de Vista Alegre”

Pregunta. La seva candidatura ha estat una de les últimes a presentar-se. Per què ha fet el pas?

Resposta. Podem es va crear per a les generals i aquesta era la nostra prioritat. Havíem d'enfocar-hi els nostres esforços. Ara és el moment. Ho vaig decidir quan es van convocar les primàries.

P. Semblava que anava amb Raimundo Viejo, d’Impulsant Podem però s’han separat. Què ha passat?

R. El manifest Impulsant no va ser mai només de Viejo. Volia ser un debat de consens entre totes les candidatures. Quan vam veure que no n’hi havia, vaig fer el pas. No em vaig presentar mai a una votació per Telegram per triar el líder d'aquesta llista.

P. Què és el que diferencia la seva candidatura de les altres?

R. Apostem pel catalanisme popular que també defensa Xavier Domènech i que s'inspira en l’ERC de Companys o en el PSUC. Van ser partits hegemònics perquè incorporaven diversos sectors socials. En Comú Podem guanya perquè suma complementarietats. Iniciativa invoca sectors progressistes de Catalunya; Barcelona en Comú, els joves urbans i universitaris de Barcelona, i Podem, les classes treballadors del cinturó, del litoral de Tarragona, del Maresme o Igualada. No té sentit diluir-nos. Hem de reforçar a qui invoca Podem per aconseguir la suma que guanyi Catalunya

Haurem de fer un congrés fundacional i aprovar uns estatuts. Ni Iglesias ni Echenique hi posaran cap problema”

P. Els altres candidats no parlen de dissolució…

R. Ho diuen a remolc nostre però sense explicar-ne el motiu. Hi ha candidatures que creuen que poden substituir En Comú Podem o el fort lideratge d’Ada Colau. Això cal descartar-ho des del principi. Qui ho qüestiona? Qui parla de lideratges forts potser el que vol es competir o substituir. Podem no representa el mateix que Barcelona en Comú. Nosaltres trobem un sentit a Podem.

P. Què vol dir quan argumenta que els seus rivals no concreten?

R. Em fa la sensació que parlen més del color que faran servir per pintar les parets que no del lloc on anirem a viure. Parlen d'organització i de procediments i del com però no del què i del projecte. Estem parlant de què serà En Comú Podem i de què aporta. En la confluència no hem tingut el paper central per la quantitat d'electors i activistes que teníem en campanya.

P. Què proposen organitzativament?

R. Toca fer alguna cosa que no hem fet: estàvem immersos en la maquinària de la guerra electoral i hem oblidat la gent i els territoris. Toca buscar els quadres: se'ns ha apropat gent vàlida. Cal recórrer les comarques. Toca posar ordre i crear un partit més orgànic i més clar.

Tinc la sensació que parlen més del color que faran servir per pintar les parets que no del lloc on anirem a viure”

P. Doncs hi ha membres d'altres candidatures que diuen que com a responsable no ha trepitjat els cercles i que no ha fet mai informes.

R. No tinc responsabilitats des de l'octubre [havia estat responsable fins llavors de participació en el consell ciutadà] i, a més, no és veritat. He estat en els cercles. He fet dues campanyes electorals com a candidat i hi havia estat abans. Com a membre de la direcció m'hauria agradat anar-hi més però si que hi he estat. Vam presentar a diverses ciutats la llei 25.

P. Proposa que Podem Catalunya es converteixi en subjecte jurídic?

R. Si,comencem a coincidir tots. S'ha d'inscriure Podem en el registre de partits del Ministeri de l’Interior i després signar un protocol de relacions amb Podem d’Espanya. Hauria de tenir tres punts: reconèixer que compartim projecte polític, que les decisions de Catalunya es prenen aquí i que els inscrits puguin participar en les votacions estatals.

Toca posar ordre i crear un partit més orgànic. Hem tingut la gent i el territori oblidats. No és veritat que jo no hagi anat als cercles”

P. Raimundo Viejo ho concreta més…

R. No és un invent de Raimundo ni meu. Al desembre va haver-hi una assemblea política, en què van participar 200 o 300 inscrits i vam arribar a aquesta conclusió. La direcció que surti d'aquestes primàries pot ser que fundi el partit de manera dialogada amb Podem d’Espanya. Es registra, es fan uns estatuts, es convoca un congrés fundacional i se signa el protocol. Iglesias i Echenique no hi posaran cap problema. Cal fer-ho abans de l'assemblea estatal de Podem d’Espanya, a Vista Alegre. Podem d'Espanya està registrat en totes les llengües oficials i es tracta que no ens passi com a Convergència, que el seu nou nom ja estava ocupat.

P. Les primàries reflecteixen la pugna entre Iglesias i Errejón?

Hi ha candidatures que creuen que poden substituir En Comú Podem o el fort lideratge d’Ada Colau. I això cal descartar-ho”

R. La realitat catalana deforma bastant la qüestió dels Pablos i els Iñigos. Si ens ho miréssim en uns miralls de llums de bohèmia, potser sí, però molt deformada. Echenique ha posat molta obstinació que els portaveus estatals siguin imparcials. A Euskadi vam tenir problemes perquè no ho van ser. No s’expressaran ni es decantaran.

P. En les primàries pel 20-D, no va quedar ben situat per ser diputat i va acabar sent candidat al Senat. Diuen que vostè va dir en un xat: “M'ho ha demanat en Pablo”. Es així?

í. Abans de negociar a BComú, vaig quedar tercer. Vam negociar amb BComú i ICV i vam ocupar el cinquè i el sisè lloc de la llista. Com que havia estat tercer, els responsables de la negociació de Podem d’Espanya em van proposar anar al Senat. M'ho van preguntar en un xat i vaig contestar: “Si, m'ho ha demanat en Pablo”. Això no va suposar desplaçar ningú, tampoc la candidata de Tarragona.

P. Què votaria en un referèndum?

R. Jo votaria que no però m'agradaria donar-li més contingut i que no fos el mateix no de Ciutadans o el del PP. M’agradaria una Espanya plurinacional que reconegués la sobirania de Catalunya. Un referèndum amb tres opcions? No, no parlo de referèndums embolicat. Ha de ser un sí o un no clar a la independència. La resta és enganyar la gent. Em preocupa que se'ns identifiqui amb l'Espanya del PP, de Ciutadans, de l'Espanya uninacional. És el que hem de treballar nosaltres. Que l'alternativa a la independència no sigui un Fernández Díaz amb la seva operació Catalunya.

P. Vostè militava a Esquerra Unida. Per què va fer el pas per passar a Podem?

Em preocupa que un no nostre a la independència s’identifiqui amb el PP, C’s o l'Espanya uninacional. Ho hem de treballar”

R. Jo estic en excedència de la Seat. Vaig estar a Esquerra Unida al 15-M i coneixia Rafa Mayoral i Irene Montero com a advocats de la PAH. Va ser Mayoral el que em va explicar el tema de Podem i em va agradar. Crec que IU no va entendre ni el 15-M ni els canvis culturals que hi havia ni tampoc va encarar el relleu generacional. Van estar a punt de desaparèixer per aquest motiu.

P. Ha estat impossible pactar?

R. Que la pluralitat la decideixin els inscrits. Echenique ho ha considerat un bon model (de votació). Ens va demanar bones formes i n’hi ha hagut. Tothom té molt coses per aportar: Albano és un activista contra la corrupció; Jéssica fa un gran treball en la comissió d'educació i Raimundo és un politòleg reconegut.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_