Nit en blanc per renovar el DNI

Són les sis del matí, i com cada dia des de finals de juny, i des de fa anys, un centenar de persones amb cara de son i d'avorriment fan cua davant les portes de la comissaria del carrer Trafalgar de Barcelona. Esperen per renovar el DNI o el passaport sense cita prèvia, ja sigui perquè l'han perdut, perquè els l'han robat, o perquè no han estat previsors abans de marxar de vacances i necessiten la documentació. No hi ha excuses, a les nou els agents obriran la porta i deixaran entrar com a màxim unes 100 persones, i als altres els diran que tornin demà. Dues noies arriben quan comença a sortir el sol i veuen el panorama: "No anirem mai de viatge", es lamenten entre riures.

El primer de la cua dorm recolzat a la paret. El segon, Carlos González, de 25 anys, ha vingut a les 2.30 de la matinada d'aquest dimarts, i assegura que la persona que té davant ja feia estona que hi era. "Ni vaig intentar demanar cita prèvia, em van dir que trigaria com a mínim 45 dies", explica González. El seu és "un cas d'emergència", com el de molts d'aquesta cua: "Vaig perdre la cartera i he d'anar de viatge a Alemanya d'aquí uns dies". Per això ha aprofitat el dia de festa a la feina i s'ha llevat tan d'hora, per entrar a la sala d'espera i agafar un dels primers números per renovar el DNI, tràmit que li costarà 10,60 euros.

A la província de Barcelona hi ha 31 Oficines d'Expedició de DNI i passaport, i s'expedeixen 900.000 documents de mitjana durant l'any, número que gairebé es duplica al mes de juliol, segons el cap de premsa de la Prefectura Superior de Policia a Catalunya, Antonio Navarro. La majoria de les oficines no accepten renovacions sense cita prèvia, però n'hi ha algunes que sí, i només a les nou del matí, entre elles la de Trafalgar i la del carrer Muntaner, que concentren la major part de les cues.

Molts dels que estan esperant reconeixen que no han estat previsors, però creuen que l'Administració hauria de fer alguna cosa davant del gruix de gent que necessita aquest servei a l'estiu. Navarro en responsabilitza els ciutadans i la mala planificació, ja que "la cita prèvia funciona bé durant tot l'any menys a l'estiu", i assegura que no és una qüestió de pocs recursos, sino que "s'han de fer campanyes de sensibilització més intenses, perquè en altres gestions no hi ha tants problemes". Alguns dels que esperen, com González, hi coincideix: "Per fer la declaració de la renda hi ha moltes facilitats, i en canvi per això hem de fer aquestes coses", es queixa, assegut en una cadira plegable amb un llibre d'Alice Munro per passar la nit. 

No tothom vol o pot fer la cua. Alguns pengen anuncis a Internet on ofereixen fins a 40 euros a un "solucionador" perquè esperi en nom seu. La majoria, però, l'ha de fer, i per matar el temps, molts llegeixen sota la llum dels fanals, juguen amb el mòbil, escolten música, o aprofiten per fer coses que no poden fer normalment, com Guillem Masalles, de 27 anys, que ha arribat a quarts de cinc i ha estat parlant per whatsapp amb un amic que viu al Japó. Nasiha Arjaz, d'origen marroquí, espera per fer el passaport de la seva filla petita, igual que Alejandro Risco, un pintor de parets de 41 anys, que ha aprofitat per conèixer gent a la cua. "És la segona vegada que vinc, el dissabte vaig venir a les sis i em vaig quedar a deu números d'entrar", diu Risco, i afegeix que quan obren les portes a vegades hi ha problemes: "La gent es cola o s'enfada amb els policies".

A quarts de vuit hi ha els primers moviments: els agents obren les portes però encara no els deixen entrar. Tothom es posa dret i es reafirma en les posicions que han aconseguit amb hores d'espera. A les nou, dos policies, un d'ells de reforç aquests dies, comencen a deixar entrar primer als que tenien cita prèvia i que arriben a l'hora que els toca, i després als que han estat fent cua. "Està tot ple, a dins els funcionaris no hi poden fer més", argumenta un dels agents, que afegeix que últimament "la gent s'està queixant bastant". L'últim de la fila és Andrés Díaz, de 18 anys, a qui li van robar la cartera i que acaba d'arribar: "No crec que aconsegueixi entrar, però no perdo l'esperança, com a mínim preguntaré per tornar demà".