Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Societats plurals i integrades

L'assimilació massiva de noves persones serà molt més difícil i requerirà mecanismes polítics més eficaços. Els models europeus fracassen

La revolució als mitjans de transport durant el segle XX, i la revolució als mitjans d'informació, a cavall entre el XX i el XXI, ha canviat totalment allò que havíem estudiat com a “geografia humana”. Els rius segueixen al mateix lloc i les muntanyes també, però el repartiment de les persones sobre aquesta geografia s'està tornant molt més complex i canviant, i la circulació de la informació, una cosa global i instantània. Això ha provocat la creixent desaparició de societats homogènies i aïllades, i ha accelerat la formació de societats plurals des de molts punts de vista.

Val la pena entendre que el concepte homogeni s'ha usat equívocament, perquè les societats d'aquest tipus ja eren, i són, extraordinàriament plurals en l'aspecte econòmic, i aquesta desigualtat marca la vida de les persones tant o més que els valors, les races, les creences o les llengües. És una integració més imposada que acceptada…

El major problema actual consisteix a trobar la manera d'aconseguir que aquestes societats creixentment plurals no es converteixin en societats més desintegrades, i evitar tant els enfrontaments interns com els exteriors. És un problema molt difícil. Algunes idees simples sobre aquest tema.

1. Velocitat. Hi ha actualment societats molt plurals que s'han anat consolidant a partir de zero en forma d'al·luvió al llarg del temps, a través de mecanismes d'integració gairebé naturals. Els Estats Units (britànics, francesos, africans. hispans, protestants, catòlics, jueus…) són un bon exemple d'això i també de les grans dificultats que encara persisteixen. Penso que els casos actuals, a partir de societats més homogènies amb arribades massives de noves persones, seran molt més difícils i requeriran mecanismes polítics més eficaços. Els diferents models europeus estan fracassant i necessiten una revisió urgent.

2. Economia. Crec que el problema fonamental de la integració actual és que els nous ciutadans s'incorporen massivament a la part baixa de la piràmide econòmica i, per tant, acumulen a les diferències d'origen una nova desigualtat més important, que els margina. Els rics d'una altra raça, llengua o religió s'integren fàcilment. Els mecanismes fonamentals d'integració haurien de suposar una ajuda a l'educació i al treball, per utilitzar l'alt potencial humà que poden representar, i no per intentar aprofitar l'avantatge dels seus baixos costos.

3. Valors i creences. La majoria de les societats del nostre entorn són laiques, és a dir, que els valors que conformen la col·lectivitat són valors que, encara que en molts casos tinguin un origen religiós, han estat consensuats, acceptats i proclamats de forma civil. Això no es contradiu amb el fet que existeixin i es conservin molts elements de les religions que han estat molt majoritàries en altres èpoques. S'ha d'admetre la pluralitat religiosa, i s'han d'acceptar les manifestacions d'aquesta pluralitat, excepte en aquells casos en els quals siguin contràries a les normes civils. Els nous ciutadans poden mantenir les seves creences i els seus costums en públic i en privat, però han d'acceptar plenament les lleis civils que regeixen la convivència del país d'acolliment, i les autoritats religioses no han d'interferir en la vida política.

4. Llengua. Processos d'aprenentatge apart, ha d'existir l'obligació de ser capaços d'expressar-se i d'entendre la, o les, llengües oficials del país. Les administracions han de promoure i ajudar a aquest aprenentatge, i la societat ha de ser tolerant i activa per facilitar aquest procés.

5. Els problemes de fons. Com ha quedat en evidència últimament, els fets que dificulten molt les solucions són:

— Les enormes desigualtats econòmiques al món que són en l'origen de tot, i que s'han posat més de manifest en un món obert.

— Els egoismes i els somnis de “nosaltres sols, millor”, o de “el nostre és el millor” que representen un gran error de perspectiva davant les realitats tecnològiques actuals.

— La inèrcia dels governs, que no han pres la iniciativa de preparar mesures que ajudin a la integració i que alhora evitin possibles abusos.

— La miopia de molts polítics, que han volgut aprofitar electoralment aquestes actituds endogàmiques i egoistes, excitant-les de forma populista.

Joan Majó és enginyer i exministre.