_
_
_
_
_

Neymar pensa amb els peus

Un estudi demostra que el brasiler, gràcies als anys d’entrenament i el seu talent innat, realitza accions de forma automàtica i utilitza les neurones lliures en la compressió del joc

El futbolista Neymar.
El futbolista Neymar.VANDERLEI ALMEIDA (AFP)

Què passa al cap de Neymar quan regateja amb la pilota als peus, xuta una falta o executa un penal? Poca cosa. Encara que Johan Cruyff va dir en el seu moment “el futbol és un joc que es juga amb el cervell”, un estudi realitzat pels neuròlegs japonesos Eiichi Naito i Satoshi Hirose publicat a la revista Frontiers in Human Neuroscience demostra que Neymar utilitza menys del 10% de la seva funció.

L’exercici cerebral de Neymar va ser comparat amb el d’altres tres jugadors espanyols de Segona Divisió —que no se citen a l’estudi—, dos nedadors professionals i un futbolista aficionat. A tots els van practicar ressonàncies magnètiques funcionals mentre se’ls demanava que moguessin el peu dret fent rotacions cap a la dreta i cap a l’esquerra, com si estiguessin controlant la pilota. Tots els esportistes van registrar activitat neuronal a la paret medial de l’hemisferi cerebral esquerre que s’encarrega d’aquesta funció. Però aquesta va ser menor en el cas de Neymar.

Té truc. “En general, quan aprenem un hàbit o una activitat motora, és l’escorça cerebral la que més treballa. Però quan hem practicat molt i dominem aquest tipus de comportament l’escorça cerebral deixa de ser imprescindible i prenen el control de la situació altres circuits de neurones que es troben a sota d’aquesta, a l’interior del cervell”, revela el doctor Ignacio Morgado Bernal, director de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. És a dir, si Neymar realitza un regateig perfecte, el cervell dóna per fet que la propera vegada ho aconseguirà. Per això aquest procés es grava en una part del cervell anomenat sistema de ganglis basals, la mateixa àrea que està relacionada amb els comportaments obsessivocompulsius, hàbits, addiccions i processos d’aprenentatge. “És per això que quan una mateixa jugada o regateig s’ha fet moltes vegades, deixa de ser una conducta dirigida pel pensament i la voluntat, i passa a ser una conducta reflexa o automàtica, controlada per aquests nuclis i estructures subcorticals”, assenyala el doctor Morgado.

Amb el pilot automàtic

L’estudi va revelar que en els moments més importants d’un partit, l’activitat de la regió del cervell de Neymar que controla el moviment del peu no arriba ni al 10% de la que té en una situació similar un futbolista aficionat. La diferència? Una barreja de talent nat i entrenament constant per millorar el rendiment. Els investigadors japonesos Naito i Hirose van comentar: “És com si el futbolista no pensés el que fa, com si en calçar-se les botes i saltar al camp de futbol s’activés el pilot automàtic al seu cervell i els regatejos, les centrades..., li sortissin sols”. Això repercuteix directament en el seu rendiment: té més neurones lliures per a altres coses com visualitzar la jugada i controlar la pilota, també per pensar en l’acció següent. Els metges japonesos van ressaltar que “la possible genètica en els entrenaments va poder influenciar els resultats”. També el seu amor a la pilota des que va néixer. “He utilitzat més de 50 tipus (en mida i qualitat del material) de pilotes, i ho he fet descalç”, diu el futbolista. Així, Neymar fa molt més amb una pilota als peus que un altre futbolista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_