Selecciona Edició
Connecta’t

El rocambolesc segon enterrament de Tom Sharpe

L'Església d'Anglaterra va condemnar al gener Montserrat Verdaguer, amiga de l'escriptor, per enterrar les seves cendres sense permís. Ella nega l'acusació

Làpida del nínxol de Tom Sharpe al cementiri de Mieres.
Làpida del nínxol de Tom Sharpe al cementiri de Mieres.

L'escriptor Tom Sharpe va morir fa tres anys però el seu humor sembla que continua ben viu. El pare de Wilt va morir a Llafranc (Baix Empordà) el juny del 2013. En aquest racó de la Costa Brava hi va residir plàcidament des del 1995, assistit i estimat per molts, sobretot per la neuròloga Montserrat Verdaguer, avui presidenta de la Fundació Tom Sharpe. La voluntat del novel·lista era ser enterrar a Thockrington, el poble d'infància en què el seu pare va exercir de pastor de la comunitat anglicana local. Finalment no hi va haver acord o voluntat de la vídua, Nancy Looper, perquè el desig s'acomplís i el cos de l'escriptor va ser incinerat. A final del 2014 les seves despulles van rebre sepultura al cementeri de Mieres (la Garrotxa), el poble natal de Verdaguer. Looper ja s'havia endut el 2013 part de les cendres per deixar-les a Cambridge, on ella viu, i ciutat on va estudiar Sharpe. La seva història sembla que no es va acabar aquí: segons l'Església d'Anglaterra, les cendres van continuar viatjant el 2014, de Catalunya al nord d'Anglaterra i altre cop, el 2015, de tornada a Llafranc.

Verdaguer es va presentar el 2 de juny del 2014 al cementiri de la parròquia de Saint Aidan, a Thockrington –població de 50 habitants–. Verdaguer i un vell conegut de Sharpe, Charlie Harrison, van fer-li un modest tribut: van cavar una petita tomba i allà hi van enterrar, segons va informar aleshores el diari de Newcastle The Journal, un cigar havà, una petaca de whisky Famouse Grouse –la marca predilecta del novel·lista– i la seva estilogràfica preferida. The Journal destacava que Verdaguer també havia desat part de les cendres “dins d'un sot excavat amb les seves pròpies mans al costat de la tomba de Thomas Lancelot Robson”. El diari va acompanyar el reportatge amb una galeria d'imatges en què s'identificava clarament una urna funerària amb el nom de Tom Sharpe escrit en retolador i un certificat, d'aspecte legal, adherit al recipient. The Journal completava la notícia descrivint les fotografies de Sharpe que va portar Verdaguer i les paraules que va dir durant l'improvisat funeral.

Verdaguer continua insistint avui que mai va portar cendres de Sharpe a Thockrington, que va desenterrar els objectes i que els va regalar a algú del poble, sense precisar qui va ser la persona agraciada. L'Església d'Anglaterra assegura tot el contrari. El Tribunal Eclesiàstic de la diòcesi de Newcastle va dictaminar el gener passat que també s’hi van enterrar cendres de Sharpe. Verdaguer va ser condemnada pel jutge a una multa de 1.320 lliures i a recollir les pertinences descobertes sota terra. “No sé com funciona a Espanya però a Anglaterra, per enterrar algú en un cementiri cal tenir una autorització”, diu Michael J. Slade, pare de Saint Aidan. Slade va obtenir el novembre del 2015 l'autorització del tribunal per exhumar el que podia haver deixat Verdaguer al cementiri; la sentència detalla que es va descobrir l'urna en estat de descomposició però amb les cendres encara dins, l'ampolla de whisky, la ploma i dues espelmes d'aniversari –aparentment del 85è aniversari de Sharpe–.

Diaris com The Guardian o The Telegraph van publicar aquell mateix gener resums de la sentència del Tribunal Eclesiàstic. Les cinc pàgines del document no tenen res a envejar a l'humor passat de voltes de Sharpe. Nancy Looper, segons els correus electrònics aportats per Slade, va explicar que el 1999 havien consultat a la parròquia si l'escriptor podia ser enterrat a Saint Aidan, però què, com que no era veí de la zona, no era possible. Verdaguer garantia en uns correus del 2014 que no hi va enterrar mai cendres humanes, que l'urna era buida. També lamentava, segons Slade, que les cendres que ella tenia encara no havien pogut ser enterrades. Verdaguer no va comparèixer davant el tribunal. La vídua, segons la sentència, ja havia escampat part de les cendres de Sharpe entorn l'església de Saint Aidan a final del 2014.

El reverend Slade va explicar la setmana passada a EL PAÍS que després de la sentència, un representant de Verdaguer va visitar la parròquia per recollir els objectes enterrats. Verdaguer diu que no sap res de cap representant seu o de quins objectes van trobar sota terra perquè, com sempre ha defensat, ella s'ho va endur tot del cementiri. Quan aquest diari hi va tornar a contactar, Slade va assegurar: “L'única veritat d'aquest assumpte és la que li estic explicant”. Slade va afegir noves dades del registre de visites de la parròquia: “L'1 de febrer del 2016, després de les nou del matí, vaig rebre el senyor José María García, de l'empresa Taxis Costa Brava de Calella de Palafrugell, qui, amb l'autorització delegada de la senyora Verdaguer, es va emportar els objectes i les cendres”. García confirma per telèfon que va viatjar de Calella a Thockrington en un dels seus vehicles –4.000 quilòmetres de carrera, anada i tornada– i que es va endur els objectes que li va donar Slade. Després va lliurar els estris a Verdaguer. García no pot precisar si entre els paquets hi havia cendres del difunt Sharpe. “El capellà era molt amable; vam estar mitja hora amb la paperassa, perquè vaig haver de firmar no sé quants documents”, afegeix García.

L'escriptor Thom Sharpe, en una imatge del 2005.
L'escriptor Thom Sharpe, en una imatge del 2005. CORBIS

Verdaguer és breu a l'hora d'exposar la seva versió dels fets però no descarta que algú tornés al cementiri per enterrar-hi objectes similars. Verdaguer recorda que l'homenatge a Sharpe al cementiri de Saint Aidan havia de ser part d’un documental sobre Sharpe; l'actuació va ser filmada per dos periodistes amics seus; Verdaguer espera que el material sigui utilitzat en algun documental o en alguna activitat de la seva fundació. La Fundació Tom Sharpe va ser escorcollada plenament fa un mes, segons Verdaguer. La primera acció de la fundació va ser la donació a la Universitat de Girona, a final del 2015, de 100 lligalls i 1.200 títols de la biblioteca de Sharpe. A l'agost està previst que entri en funcionament la seva pàgina d'Internet, en què s'informarà de rutes culturals sobre Sharpe. Al setembre, a Palafrugell, en el marc de la Biennal Xavier Miserachs, la Fundació Vila-Casas mostrarà una exposició de fotografies de Tom Sharpe durant els seus anys d'activisme contra l'apartheid a Sud-àfrica.