Selecciona Edició
Connecta’t

La banca cancel·la més d’un milió de comptes per falta de DNI

Les entitats financeres guardaran els diners 20 anys. Si ningú els reclama, els enviaran a Hisenda

Detall del terrat de la seu del Banc d'Espanya a Madrid.
Detall del terrat de la seu del Banc d'Espanya a Madrid. EFE

A Espanya hi havia 71 milions de comptes corrents el 2015. El maig de l'any passat, els bancs van bloquejar els comptes dels clients que no havien lliurat una fotocòpia del DNI tal com exigia la llei contra el blanqueig de diners. Després de moltes trucades, cartes i missatges, a partir del gener del 2016 van iniciar la segona fase: cancel·lar aquests comptes. Se n’han tancat més d'un milió, probablement, prop de dos milions, encara que no hi ha xifres oficials. Gent gran, immigrants i clients que han canviat de lloc de residència formen el retrat robot dels afectats.

“No ha passat en un cas ni en dos. Hi ha hagut molts clients amb aquest problema i estem amb un pla de trucades a la desesperada perquè, a partir d'ara, comencem a tancar els comptes bloquejats, una operació més complexa”, explica amb resignació el director d'una oficina bancària. Algunes entitats, veient la magnitud de la tasca, han subcontractat equips de suport als treballadors del banc. Algunes entitats parlen de l’1% dels casos; d’altres admeten que han estat el 4%. El Govern espanyol va donar cinc anys per recollir els carnets, però quan va arribar la data final, van arribar les presses i es va demanar una ampliació de termini, que no s’ha concedit.

A les cartes dels bancs del desembre passat s'advertia els clients de la manera següent: “D'acord amb els procediments anunciats, els recordem que si d’aquí a sis mesos des del bloqueig ja realitzat de les seves posicions, no actualitza aquesta informació, ens veurem obligats a iniciar els tràmits per cancel·lar la seva relació amb l'entitat”.

Gent gran, immigrants i clients que han canviat de lloc de residència són els casos més habituals

Això ha passat amb clients que són gent gran, el cas més comú. “És possible que molts ja hagin mort, però que els seus familiars no ho hagin comunicat, i per tant no els podem donar per morts”, recorden en un banc. a les entitats que procedeixen de caixes d'estalvis hi ha hagut més casos de clients sense DNI: molts són estrangers, “ja que hi havia una relació de proximitat que facilitava que es treballés sense lliurar el document”, admeten en una altra entitat que ha absorbit una gran caixa.

Els bancs no han tancat tots els comptes alhora. “Es van començar a cancel·lar els comptes sense identificar amb saldos en descobert que estaven inactius. Posteriorment els que tenien fins a cinc euros, després fins a 10, fins a 100… I s'ha anat elevant el llistó, ara ja per sobre dels mil euros”, expliquen en una gran entitat que demana l'anonimat. “Amb això ja s’ha acabat el programa de cancel·lació massiva o industrial”. Altres entitats van començar per tancar tots els contractes inoperatius, “començant pels comptes que ja feia més de 2 anys que no tenien saldo”.

20 anys de custòdia

Després van passar a un procés més artesà, perquè eren comptes que no es podien cancel·lar “massivament”, ja que eren més difícils de tractar: són comptes amb productes associats en situacions amb certa complexitat. Per exemple, hi ha titulars associats que són tercers clients (molts, identificats) diferents dels que hi ha als comptes. Altres vegades són comptes que tenen targetes associades (moltes, que no s'utilitzen), assegurances, valors, plans de pensions (molts, sense saldo)… i així, una casuística enorme. “És un procés lent”, admeten a l'entitat.

Un terç d'aquests comptes tenen productes associats que no es poden cancel·lar massivament o que estan en descobert. També reconeixen que s'han produït abandonaments de comptes amb “saldos considerables, per estrany que sembli”. I què passa amb els diners no reclamats dels comptes cancel·lats? Fonts d'un gran banc expliquen que “les quantitats queden en anotacions comptables dins de l'entitat, degudament identificades per relacionar-les amb els titulars d'origen dels comptes i el número d'on procedeixen. Es queden a l'entitat en custòdia durant 20 anys. Si els titulars en reclamen les quantitats, se’ls retornaran, lògicament, després de l'oportuna identificació. Passat aquest temps, s’enviaran a Hisenda”.