Le Pen acusa de tou el Govern perquè no expulsa els islamistes radicals
L'ultradreta aprofundeix en la divisió dels partits malgrat la crida d'Hollande a “la unitat”
Marine Le Pen s'ha sumat amb ímpetu a la primera onada de discrepàncies sorgides entre els partits després de la matança de dijous a Niça. La presidenta de l'ultradretà Front Nacional, que estava sent sobrepassada per la duresa de dirigents conservadors, ha pres la davantera en exigir més mà dura: expulsions de radicals i de tots els estrangers delinqüents, eliminació del dret de sòl o dissolució dels Germans Musulmans a França. “Els francesos no aguanten més la letargia governamental”.
Els dirigents més radicals de França no només fan oïdes sordes a les solemnes crides del president François Hollande a “la unitat i la cohesió” enfront “els intents de dividir el país", sinó que cavalquen sobre el creixent corrent d'indignació popular, que s'ha disparat després de les tres matances gihadistes que han costat 250 vides en un any i mig.
Le Pen ha llançat aquest dissabte un demolidor missatge que arrela en terra fèrtil: “França és un país gran amb mitjans per defensar-se, però com que els seus dirigents són petits, ni saben ni volen fer-ho”. Davant dels terroristes, l'Estat sofreix “unes mancances gravíssimes” per afrontar el seu objectiu primordial: “la protecció dels nostres compatriotes”.
A deu mesos de les eleccions presidencials, Le Pen vol consolidar amb les seves propostes de mà dura la seva avantatjosa situació quan els sondejos auguren que serà la més votada a la primera volta. “Què fa l'Estat? Per què deixa que es podreixi la situació?” “La guerra contra la plaga del fonamentalisme islamista no ha començat; és urgent declarar-la”, havia dit Le Pen el dia anterior.
Per començar aquesta guerra, la líder ultradretana proposa aplicar rigorosament lleis actuals i modificar-ne d'altres. En el primer grup, l'expulsió dels imams radicals, la il·legalització dels Germans Musulmans o el control extrem de la immigració.
En el segon grup, la instauració de la “doble pena” prohibida a la legislació internacional: l'expulsió automàtica de delinqüents estrangers condemnats, com era el cas del terrorista de Niça. O la derogació del dret de sòl, segons el qual els nascuts a França tenen dret a la nacionalitat.
“Els francesos no accepten la letargia governamental davant el terrible perill del terrorisme islamista i l'expansió al seu país d'aquesta ideologia mortal". Al missatge de Le Pen es suma Christian Estrosi, president de la regió Provença-Alps- Costa Blava, que inclou Niça. "Com va poder entrar aquest camió en una zona per als vianants i assegurada?", critica reiteradament aquests dies. Figura destacada dels Republicans, el partit de Sarkozy, Estrosi és un dels més durs de la formació conservadora en una regió en la qual és molt elevada la implantació de l'ultradretà Front Nacional.
El camió va entrar a la zona, va explicar el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, perquè va pujar a la vorera per evitar les barreres policials. A Estrosi no li satisfà cap resposta i, en un país on hi ha entre cinc i sis milions de musulmans, alimenta la perillosa tensió entre comunitats: “Percebo que augmenta la còlera al meu voltant; percebo que augmenta l'odi al meu al voltant. Puc comprendre aquests sentiments”, ha publicat al diari Nice-Matin.
"Percebo que augmenta l'odi al meu al voltant", diu el president de la regió de Niça
Hocine Drouiche, vicepresident de la Conferència d'Imams de França, ha declarat a France Press des de Niça que el gihadisme és a punt d'aconseguir el seu objectiu, que consisteix a “trencar la confiança entre l'islam i Occident”. Els musulmans francesos, argumenta Drouiche, necessiten “un islam europeu”. “Viure l'islam a l'estil saudita, marroquí o afganès només crearà conflictes en la nostra societat francesa”.
Sobre la firma
