Selecciona Edició
Connecta’t

Detencions massives després de l’intent de cop d’Estat a Turquia

Forces lleials a Erdogan arresten més de 2.800 militars per la seva presumpta relació amb l'alçament. A més, han destituït 2.700 jutges arreu del país. El president demana als ciutadans que s'aixequin per la democràcia

Les detencions i purgues no s'han fet esperar després del fallit cop d'estat, del qual el Govern acusa els seguidors del clergue Fethullah Gülen. És part de la “neteja fins que no quedi cap taca” a les Forces Armades que el president turc, Erdogan, va anunciar que emprendria per evitar noves revoltes i que, a més, s'ha estès a l'estament judicial. Un total de 2.839 oficials i soldats van ser detinguts a mesura que les forces lleials al Govern acabaven amb els focus de rebel·lió aquest dissabte. Més de 2.700 jutges i fiscals seran suspesos de les seves funcions. Entre els militars capturats per haver participat suposadament en el cop hi ha els comandants del Segon i Tercer Exèrcit de Terra.

Seguidors d'Erdogan celebren el fracàs del cop d'estat després de prendre un tanc, a Estambul.

Diversos detinguts, comandaments de graduació mitjana i baixa, ja han passat a disposició judicial, amb els càrrecs d'“intent de subvertir l'ordre constitucional” i “intent de derrocar per la força la República de Turquia”. A més, a la motxilla d'un comandant de la base de la Gendarmeria a Bursa s'hi va trobar una llista amb els noms de les 400 persones que s'encarregarien de dirigir l'estat d'excepció a les diferents províncies, així com de la gestió de les principals empreses i organismes públics en cas que trimofès la rebel·lió. Entre ells, hi ha un cert nombre d'agregats militars de les ambaixades de Turquia a l'exterior, segons el portal Habertürk.

Però les detencions no es limiten als militars. Dos jutges del Tribunal Constitucional, Alparslan Altan i Erdal Tezcan, van ser arrestats perquè “segons els primers indicis actuaven juntament amb la Junta Militar”. També s'han emès ordres d'arrest contra 140 integrants del Tribunal Suprem, 48 del Consell d'Estat i 5 de la institució equivalent al Consell Superior del Poder Judicial a Espanya. Aquest últim organisme va anunciar a més que 2.745 jutges i fiscals seran suspesos de les seves funcions per suposada relació amb la xarxa gülenista. Una decisió que arriba després que milers de togats i policies lligats a aquesta comunitat religiosa fossin purgats per les mateixes raons.

Golpe de estado en Turquía ampliar foto
Armes i roba abandonades a Pont del Bòsfor pels soldats alçats.

“L'intent colpista té petjades gülenistes. Molts dels líders del cop fallit estaven en contacte directe amb importants membres del moviment de Gülen. Molta gent que hi va participar va entrar a l'administració pública amb referències de persones vinculades als gülenistes”, va assegurar a EL PAÍS una font de l'Executiu. No obstant això, el mateix Gülen, en un comunicat, va dir que “condemnava de forma enèrgica” el cop d'estat. “El Govern s¡ha d'aconseguir a través d'un procés d'eleccions lliures i justes, no mitjançant la força”, va afegir. “La nostra comunitat no té res a veure amb el cop i ens dol molt que ens hi vinculin”, va afirmar Murat Aksit, membre de l'organització gülenista Fundació d'Escriptors i Periodistes.

Erdogan va tornar a exigir aquest dissabte, en un discurs davant dels seus seguidors a Estambul, que els Estats Units “lliurin al terrorista” Gülen, qui viu en un autoimposat exili a Pennsilvània. “No extraditar-lo seria un acte hostil cap a Turquia”, va dir per la seva banda el primer ministre, Binali Yildirim, a qui el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, va respondre que el seu país no ha rebut cap petició oficial en aquest sentit: “Convidem el Govern de Turquia a presentar-nos qualsevol evidència legítima i els Estats Units l'avaluaran”.

L'interior del Parlament de Turquia, a Ankara, bombardejat. ampliar foto
L'interior del Parlament de Turquia, a Ankara, bombardejat. AFP

Serveis secrets

Diversos analistes consultats van expressar dubtes sobre el fet que els gülenistes hagin pogut, per si sols, llançar un intent de cop d'Estat d'aquesta magnitud. L'expert en defensa Burak Bekdil va afirmar que considera molt estrany que els serveis secrets no coneguessin l'existència del pla: “Una possibilitat és que se sabés que hi havia un complot però se'l deixés actuar per obtenir beneficis polítics en el futur”. Altres fonts militars consultades mantenen en canvi que diversos cossos de les Forces Armades “no tenien ni idea” del que passaria. Cal tenir en compte, això sí, que l'Exèrcit turc és una enorme maquinària amb un personal superior al mig milió d'empleats, soldats i oficials.

El nombre de víctimes de l'intent del cop d'estat —més de 250 entre civils, forces lleials i revoltats— indica la violència del combat. De fet, ahir es va posar fi als últims focus de resistència, a la caserna general de l'Estat Major i a la base aèria d'Akincilar, tots dos a Ankara. “Creiem que portaven temps preparant-se però es van veure forçats a avançar els seus plans a causa del proper Consell Suprem Militar, en què sabien que serien destituïts”, va dir una font governamental.

Casernes de policia i bases militars van resultar fortament malmeses pels bombardejos i enfrontaments armats, i també edificis com el Parlament, moltes de les seves estances i oficines han quedat en ruïna. Malgrat el seu estat, els quatre principals partits del país es van reunir ahir a la cambra per aprovar una resolució en la qual van condemnar l'atac “a la voluntat nacional, els diputats i el Parlament”.