Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

“Canviar els manters de lloc no és la solució”

La Síndica de Barcelona, M. Assumpció Vilà, comença el seu segon mandat després de ser reelegida

La Síndica de Barcelona, Mª Assumpció Vilà, a la seu de la institució.
La Síndica de Barcelona, Mª Assumpció Vilà, a la seu de la institució.

Maria Assumpció Vilà (Barcelona, 1944) va ser reelegida com Síndica de Greuges (defensora del poble) de Barcelona l'1 de juliol. Té formació en secretariat i gestió d'empresa i ha participat en entitats de lluita contra el càncer. És el seu segon mandat després de superar un procés pilot d'elecció en línia amb escassa participació i que va guanyar per un centenar de vots. El ple municipal la va votar amb tots els suports excepte l'abstenció dels tres regidors de la CUP.

Pregunta. Què creu que hauria de millorar de la seva gestió?

Resposta. La divulgació de l'entitat, ho tinc claríssim. Estem confeccionant un nou reglament perquè hem entrat a la carta municipal. Hem de treballar per donar solidesa a la institució perquè no es discuteixi el que proposem, encara que les nostres decisions no siguin vinculants.

P. Demanaria que ho fossin?

R. No. Per a això hi ha els jutges. Però sí que esperem un retorn d'aquestes reclamacions.

P. Se sent escoltada per l'Ajuntament?

R. Sí. Una altra cosa és que hagin fet cas de totes les recomanacions que fem.

P. A Catalunya, cada nivell d'administració té un síndic. Es poden solapar?

R. No, els síndics locals tenim el gran avantatge de la proximitat. Les competències estan clares. Nosaltres supervisem l'Ajuntament de Barcelona. Una administració tan gran necessita un control potent.

P. Què opina de la retribució del seu càrrec? [Igual que el d'un regidor: uns 82.000 euros l'any].

R. Quan em van escollir mai vaig preguntar quant cobraria. Cada Ajuntament decideix el salari del seu síndic. A Barcelona, és de nivell de regidor i a partir d'aquí no parlo de quantitats.

P. La majoria dels seus expedients són pels problemes del turisme. Li agrada el pla de Colau d'enviar hotels a la perifèria?

R. Sí, descongestionaria els barris afectats.

P. Què li sembla que cap propietari de pis turístic il·legal vulgui cedir-lo per a ús social?

R. Em sap molt greu. Ja quan va sortir la proposta a mi em va semblar que seria molt difícil. És una mesura que s'hauria de revisar perquè no dóna resultats.

P. Està d'acord amb el pla per evitar que els manters s'instal·lin al passeig Joan de Borbó?

R. Només una actuació policial no és suficient perquè si els treuen d'aquí aniran a un altre lloc. Des de fa dos anys diem que és un fenomen difícil d'arreglar, però s'han de posar d'acord totes les administracions. L'Ajuntament es pot ocupar de solucionar l'ocupació de la via pública i això seria fàcil d'arreglar. El camí és buscar una solució laboral perquè aquestes persones estan en una situació irregular i fan el que fan perquè no poden treballar en una altra cosa. S'han de buscar fórmules, bé per entitats, o per administració perquè puguin treballar legalment.

P. Què pensa de la idea de la CUP que els manters facin tasques de pesca o sastreria?

R. Em sembla bé. Cal regularitzar la situació personal i laboral d'aquestes persones. Canviar-los de lloc no és la solució.

P. Què s'hauria de fer amb el Banc Expropiat de Gràcia?

R. És un tema privat. L'edifici és una propietat privada. El primer és que si aquestes persones estan fent una tasca social reconeguda és oferir-los un local, com ja s'ha fet. Però si no el volen, hauran d'arribar a un acord i que les altres entitats s'hi acullin. El que reclamen no és la disponibilitat d'un lloc. És una reivindicació contra l'especulació exagerada que hi ha hagut a Gràcia. Davant d'això, l'Ajuntament el que pot fer és donar llicències només depenent dels locals i les finalitats.

La participació qüestiona la manera d'elecció del càrrec

Durant el ple d'elecció del càrrec, el juliol, tots els grups van criticar el nou procés d'elecció del càrrec de Síndic de la ciutat. Durant el mes i mig que va durar la votació electrònica hi va haver fallades informàtiques durant un dia i mig, cosa que va provocar la queixa d'alguns candidats. El PSC va proposar fa diversos mesos que la propera elecció es faci a través d'un sufragi directe, a l'estil de les eleccions. “S'ha donat a conèixer poc i els resultats són evidents, han votat només 6.000 persones en una ciutat com Barcelona. El procés no és vinculant, però està clar que s'hauria d'haver donat la facilitat a tothom de votar i aquí hi ha hagut una bretxa digital evident”, es queixa Vilà. L'actual ocupant del càrrec veu amb bons ulls l'opció d'unes eleccions per al seu lloc: “Pot ser una bona opció de cara al següent mandat [en teoria, l'any 2021] en el qual jo estic disposada a participar”, explica la síndica que, no obstant això, no podrà tornar a presentar-se.

P. Creu que és incompatible la reivindicació que ells fan amb trobar una solució dins dels marcs legals?

R. Bé, però cal seguir negociant i veure la manera de poder realitzar els seus ideals d'una manera o d'una altra. M'agradaria que s'arribi a un acord.

P. Creu que la síndica podria intervenir més al CIE? L'Ajuntament té un conveni amb el col·legi d'advocats per a l'assistència jurídica.

R. Partim de la base que el CIE no s'hauria d'obrir, això seria una segona part. Nosaltres no tenim competències i no podem intervenir però sí que podem tenir una opinió i l'hem donat.

P. Quin diria que és el principal problema per als barcelonins?

R. La pobresa, sens dubte. El que passa és que si passegem per determinats llocs de la ciutat sembla que tot va bé i no és així. Segueix havent-hi una precarietat econòmica alarmant. Hi ha un sector de la ciutat que era classe mitjana i que ha caigut en la pobresa de manera escandalosa.

P. Què pot fer la seva institució davant d'això?

R. Doncs seguir fent el que fem, que és escoltar les persones que estan en aquesta situació i vigilar que l'Ajuntament eviti que s'arribi a aquest punt.