Més de 2.800 militars detinguts després del cop d’estat fallit a Turquia

La resistència de la població civil, que ha sortit als carrers a defensar el govern després de la crida feta ahir a la nit per Erdogan, ha estat clau per sofocar el cop. Encara no està clar qui hi ha darrera l'operatiu militar llançat ahir al vespre, però la situació segueix sent inestable a tot el país.

A través de la televisió es va poder veure com els colpistes començaven a ser detinguts i els militars eren expulsats del canal de televisió estatal des del qual estaven controlant la informació.

Durant la seva intervenció, Erdogan va dir que havien intentat derrocar el seu avió amb els F-16 de l'exèrcit i que van bombardejar el seu hotel just quan ja havia sortit.

No obstant això, el mandatari va insistir que "això acabarà bé" i va fer una trucada als colpistes: "sou els nostres fills. És inacceptable que dirigiu les vostres armes contra pares, mares i fills. Si apunteu les armes al poble que us les va donar, pagareu les conseqüències", va assenyalar.

El president turc va exigir que "tots aquells que estiguin conduint tancs al carrer que tornin a les seves casernes" i va dir que "ja han començat les detencions i arribarem fins al més alt", va assenyalar en to serè i vestit amb corbata, acompanyat de diversos funcionaris i enfront d'una imatge d'Atatürk, el pare de la Turquia moderna.

Paral·lelament, la crida d'Erdogan a la població per defensar el poder "democràtic" va derivar en enfrontaments a trets a Ankara i Estambul. L'agència progovernamental Anadolu va informar que 17 policies de les forces especials van ser assassinats en una acadèmia de policia a la capital. En aquesta mateixa ciutat diversos tancs van disparar als voltants del Parlament turc i un avió de combat utilitzat pels colpistes va ser derrocat. També es van sentir bombes llançades des dels avions de combat que van sobrevolar Ankara.

Al centre d'Estambul seguia el descontrol mentre els tancs recorrien els carrers i els simpatitzants del president sortien als carrers i prenien les principals places amb banderes nacionals.

Els moviments van començar cap a les deu de la nit quan camions de transports de tropes van estacionar a l'entrada dels ponts que creuen l'estret del Bòsfor a Estambul i van tallar el trànsit. Poc després, a Ankara, els blindats i els tancs van prendre posicions als carrers i diversos caces van passar volant baix sobre la capital. Un escamot de soldats colpistes es va dirigir a l'Estat Major de Turquia i amb el suport del foc aeri d'un helicòpter de guerra Sikorski va entrar a l'edifici i va prendre com a ostatge el cap de l'Estat Major, el general Hulusi Akar.

Tot es desenvolupava amb gran rapidesa i enmig d'una gran confusió, però en general d'acord amb el que havien planificat els colpistes, que, com en anteriors aldarulls, van envoltar diversos edificis importants de l'estructura de l'Estat i instal·lacions com l'Aeroport d'Estambul i es van fer amb el control de la radiotelevisió pública TRT. Després de tallar l'emissió, van obligar a una presentadora a llegir un comunicat en què afirmaven haver pres el poder davant les “amenaces” a les quals s'enfronta Turquia i que el Govern és “incapaç” d'atallar, així com la deriva “autocràtica” del president Erdogan, a qui van acusar de “traïdor”. Així mateix van anunciar un toc de queda a tot el país, que passaria de forma temporal a ser dirigit per l'anomenat Consell de Pau a casa.

Tampoc comptaven els militars revoltats que el president Erdogan, considerat un islamista moderat, a més d'un fort rebuig, concita igualment un enorme suport popular a Turquia. Només cal veure com va ser rebut de matinada a l'aeroport. L'aixecament militar el va enxampar fora d'Ankara, però “des d'un lloc segur” –segons una font del seu entorn, que no va voler revelar la localització- va llançar una crida mitjançant una intervenció telefònica a la cadena CNN-Türk: “Sortiu al carrer, preneu les places, aneu a l'aeroport (d'Estambul). Què faran? Dispararan el poble? Això és un atac contra la democràcia”. Com en altres ocasions en què el mandatari turc ha apostat al tot o res, aquesta vegada també va triomfar.

Milers de persones van començar llavors a omplir les places alçant banderes de Turquia, mentre des de les mesquites es feien cridades a defensar el Govern democràticament electe. La gent va sortir a les places i va pujar sobre els blindats de l'Exèrcit sense que es registressin gaires disturbis, excepte al pont del Bòsfor, on els militars van obrir foc contra els manifestants.

A mesura que transcorria la nit, els generals al comandament de la Marina, el Primer i el Tercer Exèrcit de Terra, la Gendarmeria i altres destacaments militars feien crides perquè els militars tornessin a les seves casernes. A poc a poc i malgrat alguns combats –i diverses explosions registrades al Parlament, on va morir un dels diputats que s'havien reunit allí- el cop es va anar desinflant. Cap a les 2.30 h del matí, una hora menys a Espanya, el cap dels serveis secrets, Nuh Yilmaz, anunciava que el cap de l'Estat Major havia estat rescatat i es trobava “al comandament de la situació”. El centre nacional d'intel·ligència va arribar a dir que el cop havia fracassat.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha cridat a evitar "qualsevol violència i vessament de sang" a Turquia i ha declarat el seu suport al "Govern turc democràticament escollit". A aquest crida s'hi van unir les Nacions Unides, la Unió Europea, l'OTAN i Rússia, que van fer una crida en favor del respecte de la llei.

Erdogan porta més d'una dècada al capdavant de Turquia. Entre el 2003 i el 2014 va ser primer ministre, i des de fa dos anys és cap d'Estat. Aquest 2016 Turquia ha registrat almenys un atemptat terrorista al mes

Tradició colpista

Si bé la tradició colpista ha estat un vici constant dels militars turcs, seria incorrecte equiparar tots els cops d'estat que ha patit el país, ja que cadascun d'ells va tenir unes característiques diferenciades que revelen les pugnes de poder que, com en la societat turca, han tingut també lloc dins les Forces Armades. El primer, del 1960, de tendència progressista –alguns autors el comparen amb els cops baazistes- va ser executat per la baixa oficialitat contra un govern conservador. El 1971, va ser la cúpula militar la que va intervenir, però només uns dies després d'aturar un complot d'oficials esquerrans. El 1980, després d'una dècada d'enfrontaments entre l'esquerra i la dreta, l'Estat Major va prendre el control del poder liderat per un general molt conservador i el 1997 va tornar a ser la cúpula militar, dominada per kemalistes i eurasianistes, la que va actuar contra el Govern del mentor polític d'Erdogan, Necmettin Erbakan.

En aquest cas, el fet que la cúpula s'hagi mostrat contrària, indicaria una participació de comandaments baixos o intermedis de forma similar a l'ocorreguda el 1960. Segons fonts del Govern, serien oficials lligats a la confraria de Fethullah Gülen, encara que és estrany que hagin pogut mobilitzar un nombre considerable de forces militars, sobretot quan l'Executiu porta dos anys esbrossant les institucions de suposats gülenistes.