Selecciona Edició
Connecta’t

L’amenaça del terror

França és un país castigat per un llarg historial d'atacs gihadistes des del 2012

Atentado en Niza
El camió que ha comès l'atemptat. EL PAÍS

Des que els Estats Units i França van segellar el 2013 una estreta aliança diplomàtica, en què van convèncer gran part de l'opinió pública internacional que la intervenció a Síria era una necessitat ineludible per garantir la llibertat i la seguretat del món, la implicació militar de l'Elisi –des del 2013 a Mali– contra el territori conquerit per l'autoanomenat Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) va ser només qüestió de temps; també la rèplica sagnant, mitjançant atemptats mortífers, del Daeix, acrònim pejoratiu en àrab del grup gihadista.

A part del terrible precedent del radical Mohamed Merad, que el 2012 va matar set persones (quatre de les quals, escolars jueus) a Tolosa de Llenguadoc i Montauban, hi ha una trista relació causa-efecte entre l'activitat del regiment Chammal (el nom d'un vent del nord en àrab) a l'Iraq, a partir del 20 de setembre del 2014, i en el si de la coalició internacional contra l'ISIS (i un any més tard, a Síria), i el primer cop gihadista al cor del país. No havien passat encara quatre mesos quan dos terroristes, els germans Kouachi, van entrar el dimecres 7 de gener del 2015 a la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo, a París, i van matar 10 membres de la redacció, un treballador de manteniment i, al carrer, un policia que va intentar detenir-los. Abans de pujar al cotxe en què van abandonar el lloc, un dels Kouachi va cridar tres vegades en francès: “Hem venjat el profeta Mahoma!”, en referència a les polèmiques caricatures del profeta publicades per la revista. Entre altres crits inaudibles, també es van sentir les paraules “Al-Qaida Iemen”, el país on es creu que el més gran dels Kouachi va conèixer un dels líders d'aquest grup terrorista. La branca iemenita d'Al-Qaida va assumir l'atemptat.

Dos dies després, el gihadista Amedy Coulibaly va deixar una altra reguera de mort en posar fi a la vida de quatre persones, totes jueves, en un atac a un supermercat kosher a París; el terrorista va ser abatut per la policia després d'un setge agònic. Dies abans de dur a terme l'atemptat, el terrorista va enviar la seva donar a Síria; les autoritats franceses creuen que al servei de l'ISIS. Coulibaly va ser també, segons va apuntar el Ministeri de l’Interior francès, l'autor de l'atac a una patrulla de policies a Montrouge, en què va morir una agent i un altre va resultar ferit. En unes 72 hores quatre accions armades d'inspiració o segell gihadista van deixar una vintena de morts a França.

Però l'alarma del terror, que des de l'atac a la redacció del Charlie Hebdo havia mostrat la seva capacitat per arribar al cor de França, va agafar una dimensió inusitada deu mesos després, quan en una sèrie d'atacs coordinats, el divendres 13 de novembre, terroristes d'una cèl·lula gihadista procedent de Brussel·les van causar la mort de 129 persones a París, la majoria assistents a un concert de rock a la sala Bataclan; va haver-hi també més de 350 ferits. L'ISIS, a qui va apuntar des del primer moment el president François Hollande, no va trigar a identificar –i reivindicar– nou terroristes vinculats a aquest atac: quatre francesos, tres belgues i dos iraquians.

Entre escaramusses i alarmes de vegades infundades, i enmig d'un impressionant desplegament policial i militar –l'Elisi va mobilitzar unitats de l'Exèrcit com a força de xoc antiterrorista–, a mitjan juny, poc abans de l'Eurocopa de futbol, un gihadista solitari, condemnat el 2013 per reclutar combatents per a l'Afganistan i el Pakistan, va matar un gendarme i a la seva dona –degollada– en presència del fill de tots dos, al qual la policia va trobar “commocionat, però indemne”. L'atac va ser assumit immediatament per l'agència de notícies Amaq, caixa de ressonància de l'ISIS, assegurant que “un dels seus combatents” n’era l’autor.

Havia servit de molt poc l'estat d'excepció declarat el novembre després de la sèrie d'atacs de París –i que aquest dijous mateix, hores abans de la massacre de Niça, el Govern havia assegurat que aixecaria a partir del dia 26–; el gihadisme va tornar a atacar a uns 50 quilòmetres de París. Fins i tot la cèl·lula gihadista que el 22 de març va atemptar a l'aeroport i en una estació de metro de Brussel·les –amb 32 morts– havia pensat en la possibilitat de fer-ho abans a França, segons de la Fiscalia belga. Un país pràcticament blindat, en estat de màxima alerta i amb dotzenes de soldats desplegats en els principals punts turístics del país –Niça n'és un–, apareixia així com una gegantesca diana de l'odi. L'ISIS ha canviat les normes i l'estratègia de la lluita antiterrorista a Europa, però no el mapa de la venjança, ja siguin aquests atemptats obra de cèl·lules organitzades, com la del 13-N, o de llops solitaris, inspirats en la doctrina i els mètodes gihadistes.

La relació existent entre la guerra que França i la coalició internacional lliuren contra el anomenat califat va quedar molt clara al número 13 de la revista Dabiq, òrgan d'expressió de l'ISIS, publicat el gener passat: “Que París serveixi de lliçó per a aquelles nacions que en vulguin prendre nota”. A París s'afegeix des d'ahir, tristament, Niça.

 

MÉS INFORMACIÓ