Selecciona Edició
Connecta’t

La gran revolta dels escorxadors

La lluita per la defensa dels drets dels treballadors dels degolladors de porcs de Catalunya s'estén a més recintes i els impulsors prometen arribar fins al final

Treballadors de l'escorxador Le Porc Gourmet.
Treballadors de l'escorxador Le Porc Gourmet.

Són les dues del migdia i hi ha canvi de torn a l’escorxador de Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, un petit poble enganxat a Vic. Surten centenars d'immigrants i n'entren d'altres que arriben en riuades de bicicletes. A l'aparcament, protegit del sol sota les teulades d'uralita, s'espera un grup de gent per si hi ha sort i poden ocupar el lloc d'algú a qui acomiadin. Cap no rebrà més de 7 euros bruts l'hora. Després cal descomptar-hi material, autònoms, despeses de transport... Els torns poden arribar a les deu o dotze hores. Durant aquest temps de vegades, als que treballen en la cadena, no els deixen anar al lavabo i han d'orinar-se a sobre, relata una treballadora que demana d'anar a parlar a un descampat llunyà perquè no la reconeguin. Comencen a estar enfadats. “Es pensen que som robots i un dia passarà alguna cosa. A dins es riuen de nosaltres, però aquí fora no són ningú”, amenaça un treballador d'origen marroquí apostat a la sortida del recinte. Aquest no és l'únic lloc on hi ha abusos d'aquest tipus, assenyalen els sindicats. I els treballadors ja no volen quedar-se de braços plegats.

El mes de març passat, els empleats d'Esfosa —que acaba de posar un ERO temporal sobre la taula—, un dels principals escorxadors de porcs de la comarca d'Osona (el 13% del total català), van convocar unes jornades d'aturades en protesta per uns ajustaments d'horaris i retribucions de dies festius. El que semblava un problema solucionable amb una mica de mà esquerra, va derivar en un conflicte a tomba oberta amb la direcció de l'empresa, agreujat pels insults racistes i amenaces de Josep Ramisa, un dels seus socis, als treballadors, majoritàriament immigrants. Aquella topada, com va explicar llavors EL PAÍS, va posar al descobert les condicions en què treballen els empleats dels escorxadors de porcs a Catalunya —la principal zona productora d'Espanya, amb el 43% del mercat i uns set milions d'animals— i va encendre la metxa d'una revolta que comença a estendre's a tots els recintes sota el nom de Càrnies en lluita.

Dimarts, va començar una nova acampada davant de Le Porc Gourmet, un dels escorxadors més importants d'Espanya, un epicentre aquests dies del conflicte. Tenen el suport de l'Ajuntament de la localitat, que també està fart de l'escorxador i dels problemes que genera, i els representants del qual s'han apropat fins al lloc. Ahir a la nit van acabar la protesta, però els organitzadors prometen portar-la a la porta de totes les instal·lacions on no es respectin els drets dels treballadors d'aquesta indústria. De moment, aquí han repartit fullets i han explicat amb deteniment a tots els que sortien o entraven els drets que tenen com a treballadors.

Aquest escorxador despatxa uns 13.000 porcs al dia i dóna feina a unes 750 persones (xinesos, indis, marroquins, polonesos, romanesos, subsaharians...). Com passa a tot aquest sector, pràcticament no hi ha cap espanyol i la majoria està contractada en règim de cooperativista. Una figura laboral emparada per la llei que permet contractar centenars d'autònoms com si estiguessin en règim indefinit. A més, han de pagar el material de treball, una quota per entrar i la seva pròpia cotització a la seguretat social. “És legal, però completament fosc. A més, busquen la diversitat d'orígens perquè competeixin entre ells i no s'ajuntin contra l'empresa. És una cosa deliberada”, assenyala Toni Iborra, advocat del sindicat de treballadors COS, que ja ha denunciat als Mossos pràctiques irregulars aquí d'alguns grups mafiosos dins dels escorxadors com cobrar a determinats immigrants per treballar. El cas també ha arribat al Parlament de la mà del PSC, però la Generalitat encara no ha mogut fitxa.

Said Belkacem, un treballador marroquí a qui l'empresa va acomiadar fa uns mesos després de quatre anys i mig per una aturada que es va produir, va molt més enllà dels problemes laborals i de les “màfies de contractació” i denuncia greus mercadejos a nivell sanitari. “Quan arriben els veterinaris i assenyalen algun porc que fa mala olor o ja no està bé, fan veure que el llencen, però després una altra persona el recull i el tornen a penjar”, denuncia a la porta de l'escorxador mentre els companys del sindicat COS reparteixen fullets en el canvi de torn de les dues del migdia. “Estan confabulats amb els inspectors, que avisen quan vénen. És tot una màfia i tracten la gent com esclaus”, assenyala. Michael Obeng es va tallar el tendó d'un dit fa uns mesos i ningú no va voler trucar a una ambulància. Va haver d'agafar la seva bici i pedalar fins a l’hospital.

José Luis Tolosana, el president de Taic, la cooperativa majoritària d'aquesta empresa (gestiona uns 400 treballadors), rebutja les acusacions i creu que són “interessades”. “Tenim una pàgina web amb una bústia on la gent pot denunciar qualsevol cosa i no hem tingut cap queixa. Res del que estan explicant no arriba aquí. Crec que són veritats a mitges, un batibull per crear aquest clima contra les cooperatives. Ho desmenteixo totalment”, assenyala per telèfon, tot i que admet que potser amb les anteriors cooperatives que treballaven aquí va poder passar. El mateix diu de les acusacions per qüestions sanitàries. “No m'encaixa res. Els controls són molt estrictes, i l'escorxador és un dels més grans d'Espanya. Exporta a 50 països i té moltes persones a control de qualitat. És completament inversemblant que matant 13.000 porcs se la juguin per només uns quants”. A més, Tolosana anuncia que s'avançarà amb les mesures socials en favor dels treballadors i reclama que les cooperatives tinguin un marc legal regulador millor perquè ara es troben en una espècie de “buit legal”.

Aquesta lluita, assenyala Montse Castañé, enllaç sindical de COS, s'ha estès a altres escorxadors. “Després de l'estiu anirem a la resta, que sabem que estan igual que aquí. Això només acaba de començar”, anuncia amb referència a instal·lacions situades a l'Esquirol i Sant Vicenç de Torelló. El conflicte ja a ha captat l'atenció de la premsa internacional i alguns escorxadors, com Esfosa, han contractat agències de comunicació per provar d'atenuar el problema, que preocupava molt empreses com Tarradellas, màxim accionista de l'escorxador (tot i que no ha volgut respondre separadament a les preguntes d'aquest diari, que ha provat repetidament de posar-s'hi en contacte). Esfosa al·lega que només té el 16% dels empleats en règim de cooperativa, però que considera legítimes les reivindicacions dels seus treballadors. Tanmateix, considera infundades les acusacions d'explotació laboral i racisme [tot i que un dels seus accionistes va cridar, presumptament, “negre de merda” a un treballador i el va amenaçar d'enviar-lo a l'Àfrica]. En qualsevol cas, el conflicte laboral que manté obert aquesta empresa només és el detonador d'aquesta revolta que ara recorre les sales d'especejament catalanes.

L'ASSOT DELS ARISTOCARNIS

D. V.

Montse Castañé té els braços plens de cicatrius i talls. Va néixer als Hostalets de Balenyà (Osona), té 54 anys i des dels 10 que porta un ganivet a la mà i especeja porcs. Pot fer-los de tot, explica. Menys matar-los. Però encara recorda com, sent una nena petita, retallava, enfilada en una banqueta per poder arribar a l'animal, mentre les senyores amb qui compartia especejament escoltaven el consultori d'Elena Francis. Ha vist de tot en aquesta indústria, però mai com ara. “He rebut molt maltractament i moltes vexacions. I el que he patit no vull que ho pateixi ningú més, vingui d'on vingui o es digui com es digui”, explicava dimarts mentre acabava de muntar el campament al costat de l'escorxador.

Aquesta sindicalista s'ha convertit en els últims mesos en l'assot dels anomenats artistocarnis, els amos de les principals empreses càrniques de la comarca d'Osona, que han fet fortuna fins i tot durant la crisi. Però el seu paper no és còmode. Ja ha rebut diverses amenaces, li han punxat les rodes del cotxe i li van espatllar els panys del cotxe que va comprar fa algun temps per 200 euros. Li és igual, diu. “Jo no tinc por de res. Si hem arribat fins aquí no ens amagarem ara”, assenyala mentre repeteix frases donant-se ànims. Ella, com els seus companys del sindicat a Esfosa, estan suspesos de sou i feina durant 6 mesos per les protestes que van dur a terme a Esfosa. Mentrestant, per poder viure, han creat una guardiola de resistència basada en les donacions dels simpatitzants del moviment i en les vendes de marxandatge com les samarretes vermelles amb el “Càrnies en lluita” [càrniques en lluita]. Dos treballadors de Le Porc Gourmet acomiadats també han recorregut a aquests fons per poder subsistir. “Sóc molt feliç perquè aquesta acampada servirà per ajudar els meus companys a lluitar per una feina digna”.

MÉS INFORMACIÓ