_
_
_
_
_

Els visats d’edificis creixen un 15%, però la construcció continua sense agafar embranzida

Els arquitectes defineixen la situació d’“insostenible” i reclamen “una onada” de polítiques actives

Carlos Garfella
Promoció d'habitatges en construcció a Diagonal Mar.
Promoció d'habitatges en construcció a Diagonal Mar.Carles Ribas

La superfície visada a Catalunya per a la construcció o rehabilitació d'edificis va ser d’1.662.812 metres quadrats durant el primer semestre del 2016, un 15% més que el semestre anterior, segons el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Aquestes xifres deixen enrere el final del fenomen antic de les caigudes vertiginoses de l'edificació a Catalunya durant els anys de la crisi, però continuen sent insuficients per als arquitectes, que consideren que la superfície visada segueix encara molt per sota dels nivells europeus. “És una situació insostenible. Necessitem una gran onada de polítiques actives”, ha afirmat avui el degà del COAC, Lluís Comerón.

Entre el primer semestre del 2014 i el del 2015 l'augment de la superfície visada va créixer un 32%, tot i que en el segon tram de l'any aquesta dinàmica es va alentir. Les dades confirmen, segons l'opinió de Comerón, que "s'ha parat la caiguda" d'anys anteriors, però que el creixement és "mínim" comparat amb la sèrie històrica. El 2007, durant el punt més alt de la bombolla immobiliària, a Catalunya es van arribar a visar 24 milions de metres quadrats. Per al 2016 s'espera que siguin tres milions. “No es tracta de tornar a aquests nivells, sinó d'arribar als nivells europeus, que són dues o tres vegades superiors”, ha afirmat.

L'augment de la superfície visada es concentra majoritàriament en projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2) paralitzats durant la crisi i que ara s'han reactivat després d'un mínim senyal de recuperació. “Es tracta només d'una petita pujada sostinguda”, ha dit Comerón, que ha definit la recuperació d’“extraordinàriament lenta” i ha augurat que hauran de passar “tres o quatre anys per situar-nos en els estàndards europeus”.

Más información
Catalunya té 450.000 pisos buits i 230.000 famílies sense habitatge
Barcelona invertirà 236 milions en rehabilitació de pisos i espai públic

L'obra nova és la que experimenta una pujada més significativa (22,56%), fins a situar-se a prop dels 1.100.000 metres quadrats. Una cosa lògica, segons el COAC, tenint en compte que durant els últims anys havia quedat pràcticament paralitzada. Durant el primer semestre s'han visat 4.044 habitatges, cosa que suposa un increment del 12% respecte al semestre anterior, tot i que els arquitectes consideren que una activitat normalitzada hauria de tenir un volum d'entre 25.000 i 30.000 cases noves cada any.

El parc d'habitatges de Catalunya està format per gairebé 4 milions d'habitatges. En aquest primer semestre se n'han visat prop de 5.600, per la qual cosa Comerón ha alertat del baix nivell de rehabilitacions a Catalunya i de les conseqüències. “A aquest ritme calculo que el rehabilitarem el 2350”, ha augurat en tot irònic.

Per encarrilar la situació del sector, el degà ha demanat que s’impulsi la inversió, es modifiqui la llei urbanística actual i es revisin urgentment els plans generals de les ciutats, com el de Barcelona, que té 40 anys. Segons ell, a la capital catalana falta espai per construir-hi, per la qual cosa cal un canvi del model urbanístic que fomenti la rehabilitació. “Hi ha una proliferació brutal de normatives, una morralla normativa. El que realment necessitem és una revisió a fons per impulsar la transformació urbana”, ha dit.

Comerón ha recordat els efectes positius de la campanya "Barcelona, posa't guapa", una campanya de comunicació que l'Ajuntament va iniciar el 1985 dirigida a fomentar la rehabilitació d'edificis i elements arquitectònics de la ciutat. “Vivim en una societat molt envellida, cal adaptar la ciutat als nous temps”.

Barcelona, la demarcació que creix més

La província de Barcelona (sense tenir en compte la ciutat) continua creixent. Durant el primer semestre es van visar 855.800 metres quadrats, un 36,57% més que el segon semestre del 2015. D'aquest total destaquen els grans projectes de més de 10.000 metres quadrats, que suposen un 24,3% del total, entre els quals destaca un recinte comercial a Terrassa de 46.130, o la nova seu de Stradivarius a Cerdanyola del Vallès, de 45.170.

La ciutat de Barcelona, en canvi, creix un 20,26%; els projectes d'entre 3.000 i 10.000 metres quadrats són els que més s'incrementen. Girona i Lleida mantenen la tendència de la seva superfície visada amb un 5,97% i un 1,26%, respectivament. Tarragona, tanmateix, baixa un 37,8% i les comarques de l'Ebre, un 32%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_