Selecciona Edició
Connecta’t

Una flauta molt insòlita al Liceu

S’imaginen uns elefants alats que evoquen l’univers de Walt Disney enmig d’una òpera de Wolfgang Amadeus Mozart?

Fachada del Gran Teatro del Liceo de Barcelona.
Fachada del Gran Teatro del Liceo de Barcelona.

Volen veure Papageno i a Pamina transformats en Buster Keaton i Louise Brooks? S’imaginen uns elefants alats que evoquen l’univers de Walt Disney enmig d’una òpera de Wolfgang Amadeus Mozart? Doncs no es perdin la sorprenent, enginyosa i reveladora dramatúrgia de La flauta màgica creada pel grup teatral britànic 1927 i pel director d’escena australià Barrie Kosty que arriba al Liceu de la mà de l’equip artístic de la Kömische Oper Berlin. L’espectacle, que fusiona l’estètica del cinema mut dels anys vint, l’animació i la videocreació, tanca la temporada al Liceu amb nou funcions del 18 al 28 de juliol, i tornarà al coliseu barceloní per obrir la temporada 2016-2017 amb cinc funcions més, programades del 12 al 17 de setembre.

Comicitat i molta fantasia salpebren la insòlita mescla de cinema mut i animacions acolorides que recrea les històries dels protagonistes del cèlebre singspiel de Mozart —Tamino, Pamina, Papageno, la Reina de la Nit i Sarastro— d’una forma original i atrevida. La proposta del tàndem format per Kosty, actual director artístic de la Komische Oper, i el col·lectiu 1927, format per l’escriptora Suzanne Andrade i l’animador Paul Barritt, ha rebut crítiques entusiastes arreu del món —al gener va triomfar al Teatro Real de Madrid— i a Berlín es considera una obra de culte que ha revitalitzat el prestigi de la companyia alemanya.

El director d’orquestra hongarès Henrik Nánási, director musical de la Komische Oper, i el director i violinista italià Antonello Manacorda seran els responsables musicals al juliol i al setembre, respectivament, d’aquesta producció a càrrec de l’equip artístic i tècnic del teatre berlinès i l’orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu. “En aquesta òpera, el repte és abastar-ne tota l’heterogeneïtat”, afirma Barrie Kosty.

I el repte no és gens fàcil: La flauta màgica es pot concebre tant com un conte de fades com com una obra d’iniciació maçònica, plena de simbolismes ocults per a la majoria de nosaltres, però que compartien Mozart i el seu company de lògia, el llibretista, actor i cantant Emanuel Schikaneder, primer intèrpret de Papageno i empresari que va fer possible l’estrena de l’obra el 30 de setembre de 1791 al Theater auf der Wieden de Viena.

La producció berlinesa prescindeix de tot decorat per deixar que una gran pantalla domini l’escenari buit. Els personatges canten i es mouen sobre la projecció gairebé ininterrompuda d’una pel·lícula animada de tons onírics que explica l’acció amb humor i fantasia; la confluència i interacció d’imatges i cantants —Papageno passa a ser un personatge de Buster Keaton; Monostatos és Nosferatu— exigeix precisió absoluta als cantants.

Muntatge insòlit també perquè prescindeix de la paraula, element clau en el singspiel, un gènere popular de teatre amb música i lletra en alemany que inclou diàlegs parlats, aquí substituïts pels intertítols que es posaven a les pel·lícules mudes, amanits amb peces per a piano de Mozart.

A l’equip de 27 cantants de la companyia alemanya que arriba al Liceu hi ha els tenors Allan Clayton i Adrian Strooper (Tamino), les sopranos Olga Pudova i Christina Poulitsi (Reina de la Nit) i Maureen McKay i Adela Zaharia (Pamina), els barítons Dominik Köninger i Tom Erik Lie (Papageno) i els baixos Dimitri Ivaschenko i Thorsten Grumbel (Sarastro).

L’obra mestra mozartiana, estrenada tardanament al Liceu el 15 de gener de 1925, s’ha pogut veure al coliseu barceloní només 61 vegades i ha conegut un gran èxit de públic en els últims 15 anys gràcies al divertit muntatge de Comediants; la darrera representació va ser el 28 d’abril del 2012.

LA FLAUTA MÀGICA

Wolfang Amadeus Mozart

Versió del grup 1927 (Suzanne Andrade i Paul Barritt) i l’equip artístic de la Kömische Oper Berlin.

Gran Teatre del Liceu

Del 18 al 28 de juliol

 

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >