Selecciona Edició
Connecta’t

Filòsof, místic i precursor dels sistemes digitals

El CCCB explora la influència a través dels segles de la visionària obra de Ramon Llull

Imatge de l'exposició sobre Llull al CCCB. Ampliar foto
Imatge de l'exposició sobre Llull al CCCB.

“Tot filòsof pot ser un bon mecànic”. L'afirmació no ha de sorprendre venint d'un esperit polièdric com Ramon Llull (1232-1316) que va saber integrar en un mecanisme perfecte acció i contemplació, misticisme i realisme, religió i política. Segons Llull, el coneixement no admet jerarquies, d'aquí la necessitat de concebre un mètode capaç d'explicar la complexitat de la realitat, l'Ars magna, compendi de totes les disciplines del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret, navegació…), interrelacionades mitjançant l'ars combinatoria, un sistema clarivident de vocació universal, inspirador de les noves tecnologies de la informació.

Tot això s'explica al CCCB en l'exposició La màquina de pensar: Ramon Llull i l'ars combinatoria, que presenta, fins a l'11 de desembre, el vessant científic del pensador mallorquí i la seva influència en la creació artística, plàstica, literària i musical. “Llull va tenir la intuïció simple però revolucionària, que tot està relacionat i en moviment. La mostra pretén transmetre aquestes dues sensacions”, va indicar el catedràtic de la universitat Pompeu Fabra Amador Vega, comissari de l’exposició juntament amb Peter Weibel, director del prestigiós ZKM (Zentrum für Kunst und Medientechnologie) de Karlsruhe (Alemanya), que l'any que ve acollirà un segon lliurament del projecte. “Llull va ser el primer que va intuir que amb els dos símbols del codi binari, 0 i 1, es pot escriure tot. Al ZKM explorarem més la influència de Llull en l'art digital”, va explicar Weibel, que en la seva faceta d'artista està treballant en la realització d'una màquina d'estimar, inspirada en la de pensar.

Per començar al CCCB es poden veure alguns manuscrits extraordinaris, que viatgen en rares ocasions, i una sèrie d'obres que demostren la vigència i contemporaneïtat de Llull al llarg dels segles. Entre aquestes destaquen la rèplica de la màquina de calcular de Leibniz (1720), amb un sistema que es va mantenir vigent durant dos segles; la traducció del Llibre d'amic e amat per Max Jacob que el va donar a conèixer en el cercle surrealista; la instal·lació basada en el poema Inger. Permutaciones, de Cirlot, considerat un cas extrem de poesia combinatòria; les escultures d’Oteiza, i un tractat de l'arquitecte d’El Escorial, Juan d'Herrera, lul·listaapassionat que va inspirar diverses pintures de Dalí, que hi serà present amb un curiós document audiovisual del 1954.

“Segons Llull la perfecció resideix en la relació entre diferència i harmonia”, va assegurar Vega, si bé la selecció d'artistes resulta més aviat eurocèntrica (no hi ha cap representant del món islàmic tan important en la vida de Llull) i hi ha només tres dones. Una és la coreana Jeongmoon Choi, que introdueix el visitant en l'univers lul·lià a través d'una instal·lació que pretén plasmar l'experiència visionària que va causar el canvi del seu rumb vital i el va portar a buscar un sistema que pogués facilitar el diàleg entre persones de diverses creences.

El recorregut, que inclou una obra de Tàpies i l'aplicació per John Cage de l'I Ching com a ars combinatoria per compondre música, es tanca amb una peça creada per Perejaume, basada en l'arbre, que amb l'escala resumeix la unió entre mons diferents que Llull va perseguir durant tota la seva vida.