Selecciona Edició
Connecta’t

Colau crearà una empresa per comprar i vendre electricitat

La comercialitzadora oferirà l'energia fotovoltaica produïda per veïns i l'Ajuntament

Colau i Pisarello.
Colau i Pisarello. EFE

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, crearà una empresa municipal per comprar i vendre electricitat produïda per plaques fotovoltaiques a la ciutat. La comercialitzadora comprarà i vendrà l'electricitat que produeixin tant les comunitats de veïns que tenen plaques per a autoconsum i excedent, com la que es generi en instal·lacions municipals, com les enormes plaques de la plaça del Fòrum.

La creació d'una comercialitzadora energètica municipal, que va ser promesa electoral de Barcelona en Comú i serà operativa la tardor del 2018, és una de les accions previstes en una mesura de Govern que es presentarà al ple de la propera setmana. En global, la mesura preveu actuacions per valor de 130 milions d'euros fins al 2019.

La idea és que l'Ajuntament sigui el canal per facilitar qualsevol aspecte relacionat amb la producció i el consum d'energia neta, perquè l'Executiu considera que ha de tornar a ser un servei públic, ha explicat la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. "Barcelona vol liderar la transició energètica i vol desafiar el decret d'autoconsum del govern de l'Estat, que considerem injust. S'ha acabat el temps de generar por entorn de l'autoconsum", ha dit amb referència al polèmic decret del govern de Rajoy que penalitza la generació domèstica d'electricitat. Sanz ha defensat el trànsit "dels combustibles fòssils a la producció ciutadana de quilòmetre zero, amb una política pública que recuperi el veritable objectiu que l'energia és un servei públic basat en la garantia de drets". "Ja n'hi ha prou d'oligopoli elèctric, al seu model fòssil i apostem per una producció descentralitzada i ciutadana d'energies renovables", ha afegit el regidor d'Energia, Eloi Badia.

LA COMERCIALIZADORA ESTARÁ VINCULADA A TERSA

L'Ajuntament de Barcelona preparava a finals del mandat de l'ex alcalde Xavier Trias la creació d'un operador elèctric de capital públic que havia de tenir el seu embrió en l'actual societat municipal Tersa, l'empresa municipal de tractament de residus. En aquest cas, la idea era aprofitar els excedents que genera Tersa (que es perden) per proveir la pròpia planta o equipaments municipals. El Govern de Trias tenia la idea de modificar els estatuts de la companyia el maig del 2015. Les eleccions ho van congelar i el que ha fet l'actual Govern és executar la modificació estatutària perquè Tersa pugui generar una comercialitzadora d'electricitat que compri i vengui també l'energia que produeixin els veïns.

El primer que farà l'Ajuntament és una diagnosi (200.000 euros) de la potència instal·lada i les possibilitats que hi ha d'augmentar-la. Però del total dels 130 milions la major part se l'emportaran els ajuts als veïns per estalviar i per fer obres d'eficiència energètica (76 milions) i els ajuts i tràmits perquè les comunitats puguin instal·lar plaques (36 milions). A la comercialitzadora en si mateixa es destinaran 8,4 milions, i 10 més a campanyes de divulgació i a capacitar professionals per al sector.

Entre els objectius concrets i quantificats del pla figura un estalvi del 10% en el consum de la ciutat —"Hi ha molta energia que consumim però no utilitzem", ha dit la comissionada d'Ecologia, Eva Herrero—, la reducció d'un 10% de gasos amb efecte d'hivernacle, doblar la producció pública d'energia en edificis municipals (2.160 quilowatts per hora i any) i augmentar un 10% la que produeixen els veïns als seus terrats (12.000 quilowatts per hora i any).

Barcelona va ser pionera el 2005, ja que va crear una ordenança que obliga qualsevol edifici de nova construcció a instal·lar plaques solars tèrmiques, per escalfar l'aigua. La mesura de l'executiu de Colau fa un pas més i es refereix a les plaques solars fotovoltaiques, les que generen energia per a autoconsum i que solen generar excedents. Just els que comercialitzaria l'Ajuntament.

El pla municipal es durà a terme malgrat el controvertit reial decret sobre autoconsum que el govern de Mariano Rajoy va aprovar la tardor del 2015, que grava l'autoconsum de l'energia a través de plaques fotovoltaiques. En aquest sentit, la tinenta d'alcalde s'ha mostrat convençuda que s'acabarà derogant, perquè tots els partits de l'oposició s'han compromès a fer-ho.

En qualsevol cas, el regidor d'Energia, Eloi Badia, ha precisat que l'Ajuntament actuarà dins de les seves competències. "Garantirem que el veí pot generar, l'Ajuntament facilitarà tots els tràmits i l'ajudarà a superar les traves". Es tracta, han insistit Sanz, Herrero i Badia, de "generar confiança, creant un clima de canvi, eliminant les barreres que existeixen". Badia ha defensat que els 130 milions són "un pressupost sòlid que permetrà desenvolupar tot el model". Sobre la possibilitat que, més enllà dels terrats dels edificis municipals, l'Ajuntament creï alguna gran instal·lació, Badia ha explicat que no ho descarten, però que la idea seria fer-ho d'acord amb altres municipis, en l'àmbit metropolità.